11 d’abril del 2016

Pau Vidal autor de 'El bilingüisme mata', entrevista

Pau Vidal. Foto de Nacio Digital

 

Pau Vidal: «El bilingüisme no aporta equilibri, però fem veure que sí»

 

L'autor de 'El bilingüisme mata' denuncia que la suposada convivència de llengües porta a la “degradació” del català

Alerta que els polítics prefereixen “vendre el miratge de l'estabilitat”



|  13/02/2015  -
El filòleg, traductor i escriptor Pau Vidal (Barcelona, 1967), desaprova les polítiques destinades a consolidar el bilingüisme, convençut que la presumpta convivència de dues llengües només és “una situació transitòria cap a un final”, que de cap de les maneres serà bo per a la llengua catalana. Així ho explica a l'assaig 'El bilingüisme mata' (Pòrtic, 2015), on alerta que la classe política catalana no ha fet res per evitar “la degradació del català” perquè s'ha estimat més “vendre el miratge de l'estabilitat”. La solució a tot plegat, apunta Vidal, passa per la constitució d'un Estat amb el català com a llengua “predominant”.


-La tesi final del seu llibre és que només una Catalunya independent salvarà el català? I que aquesta Catalunya independent ha de tenir el català com a única llengua oficial?

-Aproximadament sí, però aquest no és un llibre de tesi, és un assaig científic de to divulgatiu. La gent comuna no sap què hi ha darrera el contacte de llengües, i jo que ho he estudiat ho explico per a que ho tinguem present de cara al futur nou estat. Perquè si no la gent diu coses sense saber de què parla i aquí s'agreuja una qüestió que és molt més important i és senzillament que el bilingüisme té conseqüències, no és una situació estàtica que duri per sempre.


-Aquest és l'objectiu de la política lingüística actual? Estabilitzar la situació i que quedi així per sempre mai més? Consolidar Catalunya com a comunitat bilingüe?

-Crec més aviat que no hi ha voluntat política de cap mena. Per raons polítiques ens volen vendre el miratge de l'estabilitat, quan la ciència demostra de fa anys i panys que no és així i que no ha funcionat enlloc del món. El bilingüisme és una situació transitòria cap a un final. Si algú ha cregut que el bilingüisme és una situació perfecte, que s'ho tregui del cap, perquè va contra la natura de les llengües.



-Torno a la pregunta inicial. El català ha de ser única llengua oficial en una eventual Catalunya independent?

-Hauria de ser llengua predominant. No vull parlar d'etiquetes, perquè són reductives i provoquen urticària. No se com s'ha de dir, però la translació real de les lleis futures de l'Estat català han de fer del català llengua preeminent en un context multilingüe, amb moltes altres llengües. Negar el multilingüisme seria absurd, ara, ha d'haver un tronc principal que faci les funcions que en qualsevol altre lloc del món és la llengua del país, i ha de ser el català, si no es així no val la pena fer un estat.


-La qüestió de la oficialitat és un debat ben viu. Hi ha esborranys constitucionals que diuen català oficial i castellà cooficial. Vostè defensa el mateix?
Aquesta modificació que ha fet el jutge Vidal sobre la seva versió primigènia és una mica incomprensible, perquè d'una banda parla de llengua oficial respecte el català, i amb el castellà cooficial, però això què vol dir? Per mi és un joc de mans per no ficar-s'hi de ple perquè és una qüestió delicada, i precisament perquè és delicada he intentat construir aquesta mena de vademècum sobre el que cal saber del bilingüisme, i per això prego tothom que s'hi acosti amb esperit científic.




-La immersió lingüística és un mal model, és el millor model possible o és el pitjor model possible excloent tots els altres?
Quan parlem d'immersió, el que és mal i és pitjor és l'enemic. Nosaltres tenim un molt mal enemic. La immersió és una eina eficaç i molt útil, que s'ha aplicat com s'ha pogut, però no hem d'oblidar que la situació actual és una anomalia, intentem driblar unes lleis que ens fan uns altres i que ens les fan sistemàticament en contra. La immersió és una cosa bona però ni de lluny n'hi ha prou, i la prova és aquest 45% d'alumnes que els últims 30 anys han passat per la immersió i no son catalanoparlants tot i que figuren com a tals a les enquestes.
 

-Les enquestes creen un imaginari fals?
Les enquestes són instruments molt útils, tant per als sociolingüistes com per la resta de lingüistes. Però el que sí contribueix a aquest imaginari és l'ús partidista dels polítics, que dels catorze titulars que li dóna l'enquesta en fan ús d'un i amaguen tots els altres. Ens ha convingut pintar les coses una mica millor del que estaven per no deprimir-nos tots, i per això hem insistit en els ítems que ens anaven a favor, com l'increment de la transmissió generacional o el nombre de catalanoparlants. Ara, tota la part de la qualitat de la llengua, d'això públicament no se n'ha parlat mai. Entenc que no és fàcil, que és més fàcil entendre una xifra que no pas comprendre la reculada de l'apostrofació. Però si es vol fer un diagnòstic encertat, la qualitat s'ha de tenir en compte i per això cal escoltar els lingüistes que no són sociolingüistes, com en Solà, que era gramàtic. Perquè si no se'ls escolta passarà el que jo dic gairebé com a eslògan: El català no desapareixerà per falta de parlants, sinó per falta de català. 



-Vol dir que la llengua s'acabarà fonent?

-La llengua ja s'està degradant. S'està produint la hibridació, la implantació d'estructures internes en el teu propi codi. Dit clar i català, degradació. Això fa temps que avança, però ara, amb les noves tecnologies, els temps s'escurcen. A més, tota la influència que rep el català ve del castellà, l'anglès encara ens fa un pessic a nosaltres i a totes les llengües del món. El 99 per cent de la contaminació ens ve del castellà i per això parlem de degradació, perquè el català no pot realimentar recursos expressius  perquè els ha d'anar a buscar a l'altra banda i per tant s'atrofia.




-La 'Nitbona' seria un exemple?

-Seria un exemple lèxic, sí, que és el que la immensa majoria de parlants reconeixen, però es pensen que la contaminació consisteix en dir barbarismes i dins les quatre potes que té l'estructura d'una llengua és la menys nociva. És molt més greu la contaminació sintàctica, la morfològica i la fonètica. Són més greus que la lèxica perquè són irreversibles, en canvi un barbarisme sempre pots aprendre com es diu correctament.


-Vol dir que sempre es pot deixar de dir 'bocadillo' i dir entrepà.
Sí, però costa molt recuperar el sistema vocàlic quan l'has perdut o fer l'oració interrogativa com sempre s'ha fet en català.


-Quines solucions hi ha a tot plegat?

-Des d'un punt de vista científic, l'única solució és que el català refaci la part que està malmesa, el motor de creació d'expressivitat. Cobrir les necessitats expressives dels parlants a partir del seu propi codi. I això, en una situació de contacte de llengües desequilibrada com la nostra s'ha de cobrir amb legislació per acabar amb aquest presumpte equilibri igualitari del bilingüisme, que no és tal però fem veure que sí, i donar-li la preeminència a la llengua catalana. Aquesta és la solució científica. De la política s'han d'ocupar els polítics, però com a ciutadà aviso que amb aquesta situació, amb el nacionalisme castellà i espanyol, això serà impossible sense tenir un estat.  Necessitem un estat perquè amb ells això és rotundament impossible.


-Al llibre denuncia l'intrusisme, el fet que tot parlant es pensi que és filòleg. Però defensar el català no és una mostra d'amor i estima per lla llengua?

-Hi ha amors que maten. La meva experiència em diu que el fet que tothom es cregui amb dret a tenir opinió sobre la llengua no és conseqüència d'amor o d'estima, sinó d'alguna altra cosa. Hi ha gent que se m'enfada per dir que ells no poden opinar sobre llengua, però no es tracta d'això, sinó que opinar és molt fàcil, el que és difícil és tenir criteri. Ningú s'atreveix a dir al metge on és el pàncrees, però tothom opina que això es diu així o aixà en català.


-Corregir els altres parlants, és bo o dolent?

-No s'ha de fer, especialment quan no se'n sap gaire, perquè pot ser pitjor i accentua la inseguretat del parlant. Sóc contrari aquestes seccions de la ràdio i alguns altres mitjans d'això es diu així o aixà, són pèssimes, perquè la persona que ho escolta ho oblida però se l'hi accentua la inseguretat i la gent s'acaba refugiant en l'estàndard perquè per fugir del que es pensa que està malament diu el que sent a la tele.


-Els mitjans de comunicació són els principals difusors de la llengua. Al seu parer, com ho estan fent?

-Els mitjans tenen el privilegi i la responsabilitat d'haver-se convertit en models i de la transició ençà funcionen com agents difusors d'això que en diem 'catanyol' i de la contaminació lingüística, perquè no han donat mai massa importància a la qüestió, no han cregut mai que això fos tan greu. Però això no és responsabilitat dels periodistes sinó de qui estableix els criteris de com es regeixen els mitjans. Als diaris traduïts les coses no es fan prou bé perquè simplement no hi dediquen prou calers, i per tant és normal que no surtin prou bé.

-No troba que el problema dels diaris traduïts no és tant la manca de mitjans sinó el mateix concepte de diari traduït?

-Sí, clar. El diari traduït ja no hauria d'existir, és una mostra de com funciona tot.


-I què en pensa de TV3?

-A TV3 sempre li toca el rebre.


-TV3 ha d'assumir que és el gran mitjà de comunicació en català.

Sí, indiscutiblement. I han fet una feina sensacional i excel·lent en molts camps, per exemple en el camp de l'estàndard, i això que jo sóc molt crític amb la creació d'un estàndard que s'ha convertit en 'burocratesc', però això es un efecte posterior. La creació de l'estàndard televisiu TV3 l'ha fet de primera. Ara s'han confiat programes d'entreteniment a personatges públics que garanteixen audiència però trinxen la llengua. Tinc la impressió que ara s'hi miren més, però hi ha alguns casos que no haurien d'haver tingut mai un micròfon al davant, i també en el cas d'algun redactor que valdria més que redactés i que no fes de locutor. 
http://www.naciodigital.cat/noticia/82343/pau/vidal/bilinguisme/no/aporta/equilibri/pero/fem/veure/si


________


El llibre ja ha tingut ressò mediàtic i enrenou per la claredat i contundència del que exposa: el país, vilaweb




Altre llibre de Pau Vidal:  "El Catanyol es cura"



Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquídemostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:


249. Que diu que cau?

EXEMPLE D’ÚS: “Amb la que està caient és la mesura més assenyada que podem prendre”

ÚS CORRECTE: “Tal com bufa el vent / Amb el vent que bufa / Amb aquest xàfec, és la mesura més assenyada…”

EXPLICACIÓ: Solucions més neutres: en la situació present, en aquests moments / dies, en l’època que vivim / travessem.

____________

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí). Més exemples que trobareu al blog de Pau Vidal: >> http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?cat=33

Alguns exemples:
>>  La ronya del catanyol: “anem a veure”.
“A veure (vejam / aviam / meam / a vore…) què vol”. La forma anem a veure, cada dia més estesa, és senzillament a veure

>>  La ronya del catanyol: “per suposat”.
Ús correcte:  “Tot això no es refereix a vostè, per descomptat
Explicació:  També tenim és clar o naturalment. O, canviant l’ordre, “No cal dir que tot això no es refereix a vostè”.


>>  La ronya del catanyol: “no tenir desperdici”.
Ús correcte: “És que no té pèrdua, tot ell”
Explicació:  O, en sentit figurat, no en llençaries res, és impagable, n’hi ha per llogar-hi cadires o n’hi ha per sucar-hi pa, segons els contextos


>>  La ronya del catanyol: “se m’ha caigut”.  Ús correcte: “Perquè m’ha caigut l’entrepà”
Explicació: Ni les coses es cauen ni nosaltres ens caiem: el llapis cau a terra, jo caic de cul, tu aquí caus i allà t’aixeques.


>>  La ronya del catanyol: “faltaria més”.    Ús correcte: només faltaria.
I tres variants més. Per ordre de complicació: només caldria,  no caldria sinó,  no en voldria saber d’altra.
_______________________

De:  http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=272875