Oriol Junqueres i Pres. Puigdemont; imatge del diari ARA.
ROGER TUGAS
Barcelona
25/03/2016 00:00
Ningú nega que el repte assumit pel president d’ERC,
Oriol Junqueras, en situar-se al capdavant de la conselleria d’Economia i
Hisenda és majúscul. Combinar l’ideal de l’executiu de construir una
nova república amb la quotidianitat de la gestió d’unes finances
migrades i intervingudes representa un trencaclosques complex. Tot i
això, el cert és que, abans de fer el salt al Govern, el líder dels
republicans ja va aconseguir fer quadrar els comptes al seu partit, que
partia d’una situació complicada. Unes despeses austeres i sobretot uns
ingressos in crescendo gràcies al dolç moment electoral han
permès sanejar la situació i aprovar per a aquest 2016 un pressupost amb
un 70% més de recursos per a la formació dels que tenia fa dos anys.
Enguany, a més, preveu eixugar tot el deute amb les entitats financeres.
Un dels principals artífexs del sanejament és el secretari de finances i
administració d’ERC, Jordi Roig, que admet que, quan va fer-se càrrec
de la comptabilitat del partit a finals del 2011 com a integrant de
l’equip de Junqueras, aquest ja era l’horitzó desitjat. “No dependre
dels bancs era un objectiu de sentit comú”, exposa, una fita que la nova
política s’ha proposat des del principi però que quedava lluny per als
partits veterans, acostumats a un ús normalitzat del crèdit. Per als
republicans era més senzill perquè el partit no va “agafar-se a la barra
lliure del bon moment econòmic” i mai va arribar a nivells alts
d’endeutament, si bé durant el tripartit va fer algunes inversions
pròpies d’un projecte en ascens que, tanmateix, va veure truncada
abruptament la progressió.
Com que els principals
desajustos pressupostaris en els partits es produeixen durant les
eleccions, una de les primeres decisions va ser retallar la despesa
electoral. Els costos són elevats, però, a més, el 80% dels ingressos
provenen de subvencions públiques, que, al seu torn, depenen sobretot
dels resultats. Així, en les estatals del 2011, el pressupost de
campanya ja va ser un 60% inferior al de les anteriors eleccions. Des de
llavors, ERC ha intentat cobrir el cost només amb la subvenció
electoral. “No per fer una campanya més cara t’anirà millor”, diu Roig.
Una gestió austera va permetre cancel·lar el 2014 un deute històric
arrossegat des de la Transició i, gràcies als resultats de l’últim
cicle, s’ha permès algunes alegries. Mentre el pressupost del 2014 era
de 4,5 milions d’euros, el del 2016 ja frega els 7,7 milions, que
signifiquen un increment de gairebé un 70%. La presència al Parlament ja
era similar a l’actual, però el pes a les Corts espanyoles no té res a
veure i, a més, ERC ha tornat a entrar amb força a les grans ciutats -el
2011 es va quedar fora de totes les de més de 80.000 habitants, excepte
Barcelona-, que és on es reparteixen més subvencions, al marge dels
ingressos per participar als consells comarcals o a les diputacions
provincials.
Per tant, Roig avança que “si l’Estat i
la Generalitat paguen les subvencions electorals de les tres
convocatòries del 2015 -no n’han abonat cap i li deuen en total uns 3,5
milions-, a final d’any s’acabarà el deute”. El que no espera per ara de
l’Estat és la restitució de cap dels 1.056 immobles confiscats pel
franquisme que reclama el partit arran de la llei de memòria històrica
del 2007 -s’havien de compensar en cinc anys, però encara s’espera-.
Malgrat tot, l’objectiu de situar a zero el crèdit serà relativament
senzill d’assolir, ja que el pressupost preveia una despesa per a dos
processos electorals -es va elaborar amb les negociacions amb la CUP
encallades- i no comptava amb els ingressos que comporta que el PSOE
hagi facilitat el grup propi al Senat. “Fins ara no hi ha hagut pressió
financera, però ara segur que no tindria efecte”, celebra Roig. Aquest
temor sí que pot ser viu en els altres partits, ja que, segons les
últimes dades fetes públiques, ICV deu 12,5 milions a entitats
financeres, el PSC en deu 12,3, i CDC, 6,2 -a més de la part alíquota
que assumeixi del deute de CiU-. Unió, però, els supera amb un crèdit de
19 milions, i el PP en deu 32 a tot l’Estat.
La
representació a les institucions, a banda de les subvencions, també
aporta recursos a ERC per la carta financera. És el pagament que va
aixecar polseguera el 2006 i que abonen els càrrecs electes i els
eventuals nomenats pels republicans, en funció del salari que reben -pot
arribar al 10% del sou-, el qual, si bé formalment és voluntari,
gairebé ve implícit amb el càrrec. Tot i això, la quantitat no la rep ni
se la queda el partit, sinó la seva fundació, la Irla. A nivell
financer, a més, aquesta fundació és la propietària de la seu del
partit, i aquest li paga un lloguer per usar-la.
I
com gestionarà ERC aquest moment dolç de les finances? Els republicans
ja pensen en unes eleccions constituents en 16 mesos que consideren
“molt importants”. Així, ja preparen una campanya per després de l’estiu
per explicar el seu projecte de procés constituent i captar les
propostes de la ciutadania, que li han de permetre també marcar cert
perfil al marge de Junts pel Sí. Per això, també incrementen els
recursos per fer activitats a les seccions locals i territorials.
A més, el pressupost ja preveu fer calaix amb la intenció d’afrontar un
nou cicle electoral. Els republicans aspiren a no haver de demanar
préstecs per pagar cada campanya, encara que la subvenció electoral
posterior l’eixugui ràpid, sobretot en uns comicis rellevants com els
del 2017. “No sabem com actuaran les entitats financeres”, diu Roig,
que, malgrat tot, destaca que Banco Popular -amb qui ha treballat el
partit últimament- fins ara no ha pressionat mai. “No hi ha hagut cap
conflicte, però ho volem evitar com a filosofia de canvi”, argumenta.
ERC no arriba a recórrer al micromecenatge com Podem ni a demanar petits
préstecs als simpatitzants, com ICV, però igualment l’època del crèdit
pot haver quedat enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada