La missiva parla dels problemes congènits d'un sistema de recompte en el qual els controls són mínims
A Christian Avilés li va tocar de presidir una mesa electoral a la
ciutat de Barcelona durant les eleccions d’ahir. L’experiència el va
indignar i l’ha relatada en una carta oberta el seu Facebook, que s’ha
fet viral: més de 40.000 usuaris l’han compartida. Avilés explica que va
ser testimoni de tot un seguit de pràctiques irregulars que ‘demostren
les falles del sistema’ i que ‘a l’hora de la veritat hi ha un control
mínim’. La irregularitat que el va fer ‘al·lucinar’ més i que denuncia
amb vehemència és un fet vox populi; algunes vegades el
recompte dels vots no quadra i, en lloc de repetir-lo, els vots sobrants
(en aquest cas dos) esdevenen blancs. ‘Suposo que ara entendreu millor
per què guanya les eleccions un partit corrupte i per què no vol que hi
hagi vot electrònic (seria molt més barat, sí, però massa fiable)’,
acaba dient.
«Em sap greu, és llarg, però si no ho dic rebento.
Fa una estona que he arribat a casa després de ser president d’una
mesa electoral a Barcelona i encara estic al·lucinat. A part de diverses
irregularitats que no detallaré per no allargar-me, però que demostren
les enormes falles del sistema, he al·lucinat amb un munt de coses.
Primer: després del recompte, faltaven un parell de vots que no
apareixien. La responsable de la junta electoral insistia a dir: ‘Això
és normal, no quadra mai.’ Jo li he dit que havia de quadrar, i ella que
fa: ‘És igual, els vots que no es trobin es posen en blanc i ja està.’
Després s’ha afegit a la festa l’apoderat del PP, que insistia a
declarar els vots que faltaven com a vots en blanc, ‘vaja, com es fa
sempre’. Jo els he dit que no, que a més, ‘com ho quadraré després’, i
aquí ha vingut la meva primera sorpresa. Em diuen: ‘Què, quadrar? Si ara
quan signis l’acta tots aquests vots van a les escombraries.’ I dic:
‘Com? No els he de portar al jutjat escortat per la policia?’ I em
diuen: ‘És clar que no, tu als jutjats hi portes només les actes amb els
resultats finals.’ És a dir, penseu en un poble o ciutat petits,
d’aquests de l’Espanya profunda, on tothom es coneix, s’ajunten els tres
de la taula i emplenen el que els surt dels ous perquè després no cal
lliurar els vots per demostrar res. De fet, si hagués volgut, jo mateix
hauria alterat els resultats, perquè moltes estones del dia hem estat
sols a la taula dues persones.
Després ve la conya del vot per correu: a primera hora et donen un
feix de sobres amb els vots per correu, però a l’hora de la veritat hi
ha un control mínim, per no dir nul, en algun moment. Qui em diu que en
un d’aquests pobles de l’Espanya profunda no agafen tots els sobres de
correu i els canvien per uns altres. Estan tot el dia a sobre de la
taula i no els custodia ningú.
I, per acabar, la conya de l’escrutini del senat… Deixant de banda
que la meitat de la gent no sabia què havia de votar, ni qui s’hi
presentava, ni per a què serveix això (especialment la gent gran, que
preguntaven on havien de posar la X, com si fos un formulari d’Hisenda)…
Deixant de banda tot això, l’escrutini és insultantment ridícul. Us en
recordeu de quan escollíeu delegat de classe a l’escola? S’anaven posant
noms i es marcava una X cada vegada que es votava algú. Després se
sumaven les X i llestos. Doncs igual, però amb una llista de més de mil
X. A més, com que es poden marcar ‘fins a 3 caselles’, hi ha qui només
en marca una o dues, de manera que el nombre final de vots no ha pas de
coincidir amb el nombre total de votants. Aquí és quan he dit: ‘Bé,
suposo que ara sí que guardarem les paperetes amb les X, és l’única
manera de demostrar que això que poso en l’acta és cert.’ Doncs bé,
m’han tornat a deixar garratibat: les paperetes del senat també van
totes a les escombraries. Bàsicament, he anat posant X durant una hora i
comptant, i després NINGÚ NO HA COMPROVAT que estigués bé, entre més
coses perquè m’han dit que això no es comprova mai, que seria
impossible. És a dir, que si ho hagués volgut m’hauria inventat els
resultats del senat i no hauria passat res! Finalment, he agafat les
actes, les he ficades en un sobre i me les he endutes jo mateix als
jutjats amb moto. Total, als sobres no hi ha cap papereta per a
comprovar que allò que diuen les actes és cert…
Vaja, suposo que ara deveu entendre millor per què guanya les
eleccions un partit corrupte i per què no volen fer que el vot sigui
electrònic (seria molt més barat, sí, però massa fiable).»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada