26 de setembre del 2017

26.set.2017 - 16 observadors internacionals més i diversos eurodiputats s'afegeixen a les missions de l'1-O



Aquests experts i parlamentaris s'uniran als deu observadors que ja treballen en dues missions per fer un informe sobre el desenvolupament del referèndum 

Millo no s'ha reunit amb aquestes personalitats, malgrat que li han demanat una trobada per abordar les actuacions de l'Estat


Dimarts,  26.09.2017
El líder de la primera missió d'observadors internacionals de l'1-O, Daan Evarts, ha explicat que en els pròximes dies aterraran uns altres 16 companys per realitzar la missió que s'allargarà fins a l'1 d'octubre, quan, un cop conclosa la votació prevista, dediquin la nit a treure conclusions i emetre les seves opinions en un informe que serà públic i estarà a l'abast dels partits, els governs i els mitjans de comunicació a partir del 2 d'octubre. Aquestes personalitats s'uniran als 10 observadors que ja treballen en dues missions sobre el referèndum i, a més, encara arribarà un equip d'eurodiputats per donar més garanties.

Així, Evarts afirma que la seva missió a Catalunya respon a l'interès del seu "think tank" en processos electorals, i afirma que a això és al que es dediquen, sense necessitat que l'hi demani un govern. Igualment, explica que l'observació d'un procés electoral solen fer-la institucions com l'ONU i la UE, però "un referèndum d'aquesta naturalesa, en origen, no pot ser observat per institucions oficials, com l'ONU o la UE, perquè són institucions intergovernamentals i no poden fer aquesta feina".



El seu treball consisteix a observar els treballs que es fan per al referèndum, la preparació, l'actuació dels partits pro i contra el referèndum, i les actuacions dels govern espanyol i del català: "Observem, analitzem tot el que es fa, i el diumenge treballarem sobre les observacions de manera conjunta per elaborar un informe, amb conclusions i opinions. Som experts internacionals en eleccions".

En tot cas, assegura que a ell li paga directament l'ONG holandesa per a la qual treballa i desconeix qui està finançant al centre de l'Haia; un desconeixement voluntari que atribueix a que el seu treball requereix ser "completament independent". "He dit al centre que no ho vull saber. Fem molts estudis i moltes missions, volem ser completament independents", ha dit, i ha aclarit que, per acceptar la missió, va posar com a condició que l'última revisió de l'informe la facin ells mateixos i no una altra institució, com de vegades passa amb l'ONU, per exemple. Preguntat per si sap si el Govern finança a The Hague Center for Strategic Studies, ha dit ignorar-ho, "però segur que no és el Diplocat".

No actuaran de sindicatura

En tot cas, aquests observadors internacionals no faran les funcions de la dissolta Sindicatura Electoral, tal com s'havia especulat quan aquesta va cessar la seva activitat, perquè no poden "ser part del procés" fent de junta electoral. En una entrevista d'Europa Press, Daan Evarts ha explicat que coneix la dissolució de la Sindicatura -creada per a l'1-O a l'empara de la llei del referèndum i dissolta després de l'anunci del Tribunal Constitucional de multes als seus components- i que ningú del Govern els ha demanat que cobreixin aquesta funció. De fet, ha aclarit que, si els ho haguessin demanat, s'hi haurien negat: "Nosaltres no podem ser part del procés, som observadors".

Els primers sis membres de la delegació holandesa van arribar a Barcelona a principis de setembre: són un anglès, dos americans, un polonès, un francès i l'holandès Evarts, i tots ells sumen "una experiència de més de 200 anys" en processos electorals. Un és un expert legal i en constitucions; un altre en administracions electorals i coneix la logística necessària per dur a terme un procés electoral; un altre s'encarrega de l'estudi de l'espectre polític tant a Catalunya com a tot Espanya; un altre de la relació i actuació dels mitjans de comunicació; i un altre de la logística pròpia dels observadors. La segona missió va arribar una setmana més tard i està formada per quatre experts.

Volen reunir-se amb Millo

Així mateix, Evarts ha explicat que han mantingut contacte amb membres de la Generalitat, per "escoltar" el que estan fent l'administració catalana per dur a terme el referèndum. No obstant això, no ha parlat amb membres del govern central perquè, tot i haver-se posat en contacte amb el seu elegat a Catalunya, Enric Millo, aquest no ha trobat un forat a la seva agenda "perquè està ocupat, cosa que és normal", donada la situació.


Segons Evarts, porta una setmana tractant de tancar una trobada amb Millo però no ha pogut, tot i que confia a acabar parlant amb ell i considera que la seva negativa respon a una agenda atapeïda, de manera que aquest mateix dimarts preveu tornar a contactar amb ell. L'objectiu és tenir una visió "plena" de la situació i, per aquest motiu, vol tenir les perspectives de tots dos executius per plasmar-les en el seu informe. De fet, ha rebutjat avançar la seva visió sobre els esdevingut els últims dies i no es pronunciarà fins que acabi l'1 d'octubre: "No puc donar opinions perquè interferiria en el procés".


També vindran eurodiputats

A banda, un grup d'eurodiputats assistirà en el referèndum, en el marc d'una missió d'observació organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), però que no compta amb l'aval del Parlamento Europeu. Els organitzadors han optat per no fer públic de moment els detalls de la delegació que participarà, com el número d'eurodiputats que viatjaran, els seus noms, nacionalitat o família política, però sí han confirmat que el viatge tindrà lloc. Es tracta en qualsevol cas d'una delegació que actua per "iniciativa pròpia" en la qual els eurodiputats "es representen a si mateixos" i en cap cas al Parlament Europeu. Tampoc han informat formalment del viatge a la institució, ja que es tracta d'un projecte en el qual participen a títol personal.

L'Eurocambra únicament organitza missions d'observació a eleccions en països en els quals "la democràcia està en fase de consolidació" i es duen a terme després de rebre el vistiplau de la Conferència de Presidents, que formen els caps de cada grup amb representació europarlamentària. Aquest marc de condicions per a l'aprovació d'una missió és "diametralment diferent" a l'organització del referèndum de l'1-O, segons les fonts europarlamentàries.