Les costums marítimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar
Introducció
Di cui la fama ancor nel mondo dura. - DANTE, Divina Comedia, I-2-59
Lo còdich del CONSOLAT DE MAR, famós en tota l'Europa mediterrànea desde'l segle XIII fins al XIX, és essencialment català per sa forma, per son esperit y per los testimonis històrichs fins ara no impugnats seriament en les nacions rivals que l'adoptaren com norma única de son regiment maritim y mercantívol.
Lo forman les anomenades lleys de Barcelona per les quals participèm, com d'una gloriosa herencia, de l'altíssim renom que tingueren desde'ls temps mitgevals les regles de bon govern y d'estricta equitat ab les quals los nostres antecessors qui primer anaren per lo mon resolíen la complicada casuística jurídica a que donava lloch la determinació del dret en los freqüents conflictes que devíen presentarse dintre del còs semovent de la nau, estat diminut que requereix un organisme propri y viable y de fàcil adaptació a les lleys escrites dels diversos pobles ab los quals se relaciona en sos viatges de tràfech. Les regles modernes del Dret mercantil y de l'internacional -VIII- se troban apuntades en aquells capitols sense l'aparat fastuós ni la sequedat cancilleresca imposats per la moderna ciencia jurídica.
Les meteixes heterogeneitat y amplitut del medi dintre del qual apareixen aquells actes exigíen una dèu constant de dret que, aplicant l'equitat com norina infalible, deixés resolles lotes les qüestions suscitades. Y també precisava que per mútua y general convinença dels pobles __si's vol tàcita, que de fet és la més autorisada,__ fos l'un d'ells escollit per donar la fórmula justa y la donés ensemps ab perfecta unitat de conjunt. Eran universalment coneguts l'esperit pràctich, lo temperament ponderal y'l geni ardit y aventurer dels antichs pobladors de les costes catalanes que portaven en estat latent lo bon sentit y la facilitat d'interpretarlo en preceptes lacònichs, com llegat o sobrevivencia de l'alma Roma, que tant se manifestava y encara se manifesta en la nostra llengua, en les nostres costums y lleys y fins en les linies més ideals de la nostra fesomía; catalans foren los qui al navegar per lo mar llatí y fòra d'ell en ses naus, lenys, galeres, tarides, coques y altres bastiments o navilis, tingueren la sana curiositat de formular per escrit les resolucions que creyen més ajustades a cada cas en los nous regiments y en los conflictes que diariament se presentaven en demanda d'una solució justa, y aquestes solucions o les improvisaven madurament o les trobaven fetes y eren per ells acceptades en tot o en part, y aixís, després d'una època llarguissima de vida mercantívola al través del mar, pogueren mostrar a propris y extranys una recopilació de costums ahont tot estava previst y resolt sense intervenció dels juristes professionals y sense la sanció suprema del llegislador.
No's tracta d'un cas anòmal en la historia de la llegislació, que per sa meteixa singularitat puga ésser impugnable; al contrari, lo caràcter de les lleys mercantívoles consisteix en sa tendencia a la universalitat, perquè'l comers presenta quasi idèntichs caràcters en tots los pobles y com per sa especial naturalesa suscita relacions entre nacions diverses, és necessari que les lleys reguladores d'aquestes relacions sían les meteixes y universalment acceptades. Los Congresos internacionals, reunits periòdicament ab aquell objecte, y les convencions que's veuen obligats a adoptar dos o més Estats en materia de comers, nos donen un exemple y una confirmació actual de lo exposat. Quan los nostres passats començaren a recòrrer mars llunyanes y -IX- a visitar platxes ignotes, no's conexíen los congresos de la gent sabia ni s'alambicava en los tractats altres principis de dret que'ls creats per los aconteixements polítichs. Existíen desde temps molts remots varies compilacions de dret marítim; Roma, estat més guerrer que mercant, no sapigué desglosar enterament de sa llegislació civil, tant admirable en sos infinitament estudiats detalls, lo concepte del comers ni encara menys lo de les relacions comercials marítimes, les quals sols eren enteses y afavorides quan se constituíen en benefici directe de la res publica, idea suprema del poble romà. Fou necessari que la invasió dels pobles del Nort destruís aquell vastíssim Estat pera que's cambiassen les orientacions jurídiques: la destrucció de Roma produhí naturalment la del concepte estadista del dret y la consegüent invasió, paralela a la primera, de les teoríes individualistes; l'una y l'altra trencaren les convencions refinadament clàssiques per restablir l'imperi de la realitat sempre més alt y més durable que l'Imperi de Roma.
Lo forman les anomenades lleys de Barcelona per les quals participèm, com d'una gloriosa herencia, de l'altíssim renom que tingueren desde'ls temps mitgevals les regles de bon govern y d'estricta equitat ab les quals los nostres antecessors qui primer anaren per lo mon resolíen la complicada casuística jurídica a que donava lloch la determinació del dret en los freqüents conflictes que devíen presentarse dintre del còs semovent de la nau, estat diminut que requereix un organisme propri y viable y de fàcil adaptació a les lleys escrites dels diversos pobles ab los quals se relaciona en sos viatges de tràfech. Les regles modernes del Dret mercantil y de l'internacional -VIII- se troban apuntades en aquells capitols sense l'aparat fastuós ni la sequedat cancilleresca imposats per la moderna ciencia jurídica.
Les meteixes heterogeneitat y amplitut del medi dintre del qual apareixen aquells actes exigíen una dèu constant de dret que, aplicant l'equitat com norina infalible, deixés resolles lotes les qüestions suscitades. Y també precisava que per mútua y general convinença dels pobles __si's vol tàcita, que de fet és la més autorisada,__ fos l'un d'ells escollit per donar la fórmula justa y la donés ensemps ab perfecta unitat de conjunt. Eran universalment coneguts l'esperit pràctich, lo temperament ponderal y'l geni ardit y aventurer dels antichs pobladors de les costes catalanes que portaven en estat latent lo bon sentit y la facilitat d'interpretarlo en preceptes lacònichs, com llegat o sobrevivencia de l'alma Roma, que tant se manifestava y encara se manifesta en la nostra llengua, en les nostres costums y lleys y fins en les linies més ideals de la nostra fesomía; catalans foren los qui al navegar per lo mar llatí y fòra d'ell en ses naus, lenys, galeres, tarides, coques y altres bastiments o navilis, tingueren la sana curiositat de formular per escrit les resolucions que creyen més ajustades a cada cas en los nous regiments y en los conflictes que diariament se presentaven en demanda d'una solució justa, y aquestes solucions o les improvisaven madurament o les trobaven fetes y eren per ells acceptades en tot o en part, y aixís, després d'una època llarguissima de vida mercantívola al través del mar, pogueren mostrar a propris y extranys una recopilació de costums ahont tot estava previst y resolt sense intervenció dels juristes professionals y sense la sanció suprema del llegislador.
No's tracta d'un cas anòmal en la historia de la llegislació, que per sa meteixa singularitat puga ésser impugnable; al contrari, lo caràcter de les lleys mercantívoles consisteix en sa tendencia a la universalitat, perquè'l comers presenta quasi idèntichs caràcters en tots los pobles y com per sa especial naturalesa suscita relacions entre nacions diverses, és necessari que les lleys reguladores d'aquestes relacions sían les meteixes y universalment acceptades. Los Congresos internacionals, reunits periòdicament ab aquell objecte, y les convencions que's veuen obligats a adoptar dos o més Estats en materia de comers, nos donen un exemple y una confirmació actual de lo exposat. Quan los nostres passats començaren a recòrrer mars llunyanes y -IX- a visitar platxes ignotes, no's conexíen los congresos de la gent sabia ni s'alambicava en los tractats altres principis de dret que'ls creats per los aconteixements polítichs. Existíen desde temps molts remots varies compilacions de dret marítim; Roma, estat més guerrer que mercant, no sapigué desglosar enterament de sa llegislació civil, tant admirable en sos infinitament estudiats detalls, lo concepte del comers ni encara menys lo de les relacions comercials marítimes, les quals sols eren enteses y afavorides quan se constituíen en benefici directe de la res publica, idea suprema del poble romà. Fou necessari que la invasió dels pobles del Nort destruís aquell vastíssim Estat pera que's cambiassen les orientacions jurídiques: la destrucció de Roma produhí naturalment la del concepte estadista del dret y la consegüent invasió, paralela a la primera, de les teoríes individualistes; l'una y l'altra trencaren les convencions refinadament clàssiques per restablir l'imperi de la realitat sempre més alt y més durable que l'Imperi de Roma.
Les nacions novament bastides ab ses ruines heretaren més o menys son concepte d'equitat y sa natural disposició a formular les lleys en preceptes lapidaris, mes tot aprofitantse del tresor inapreciable del dret romà, aplicaren aquelles qualitats heretades a la nova biología jurídica.
Catalunya, quí experimentà potser més que ses germanes romàniques la llarga y intensa fecondació del gran Imperi, sentia commoure's en son cos prolífich altres influencies més antigues que des de'ls primers anys històrichs li donaren un caràcter propri, invariable y definitiu. Era l'atavisme adquirit dels pobles que immigraren en lo nostre territori procedents de les costes mediterrànees de l'Orient y'l Mitgdía: los fenicis, los rodis, los focis, los meteixos grechs, als qui devèm los rudiments de civilisació y ab ella l'esperit ensemps individualista y universal del comers; aquest esperit restà tant íntimament connaturalisat ab lo nostre, que no'l pogueren destruir ni debilitar sis segles de dominació romana.
Catalunya, quí experimentà potser més que ses germanes romàniques la llarga y intensa fecondació del gran Imperi, sentia commoure's en son cos prolífich altres influencies més antigues que des de'ls primers anys històrichs li donaren un caràcter propri, invariable y definitiu. Era l'atavisme adquirit dels pobles que immigraren en lo nostre territori procedents de les costes mediterrànees de l'Orient y'l Mitgdía: los fenicis, los rodis, los focis, los meteixos grechs, als qui devèm los rudiments de civilisació y ab ella l'esperit ensemps individualista y universal del comers; aquest esperit restà tant íntimament connaturalisat ab lo nostre, que no'l pogueren destruir ni debilitar sis segles de dominació romana.
Aixís donchs, Catalunya tingué la singular fortuna d'aportar a la civilisació, com a nota caracteristica de raça, junt ab sa educació romanista son geni mercantívol, que la dominació dels alans y de tota la gent gòtica ab sos trofeus de nova llibertat civil, contribuiren a despertar ab tota eficacia.
No és, donchs, extrany que sortissen d'aquesta terra fórmules de dret d'una banda tant generals y expansives dintre de la vida civil, com los Usatges, -X- y, d'altra, tant lligades ab sa manera d'ésser com lo LLIBRE DEL CONSOLAT; aquell còdich venerable fou promulgat per la autoritat llegislativa de la terra; lo segon, per les capes poch lletrades del propri demos, que ja hem dit sentía com atribut de raça la pruhija llegisladora de sa nova funció social: la vida mercantívola.
Aixís nasqué aquest Còdich, per honor y gloria de Catalunya. Més endevant, descendint de les generalitats als lets concrets, estudiarèm lo que fins avuy pot dirse respecte a la data de sa aparició.
No és, donchs, extrany que sortissen d'aquesta terra fórmules de dret d'una banda tant generals y expansives dintre de la vida civil, com los Usatges, -X- y, d'altra, tant lligades ab sa manera d'ésser com lo LLIBRE DEL CONSOLAT; aquell còdich venerable fou promulgat per la autoritat llegislativa de la terra; lo segon, per les capes poch lletrades del propri demos, que ja hem dit sentía com atribut de raça la pruhija llegisladora de sa nova funció social: la vida mercantívola.
Aixís nasqué aquest Còdich, per honor y gloria de Catalunya. Més endevant, descendint de les generalitats als lets concrets, estudiarèm lo que fins avuy pot dirse respecte a la data de sa aparició.
Aquest cos legal consuetudinari fou compost com les terres d'aluvió, mitjançant la sobreposició de capes, que també semblen geològiques per rahó del llarch temps que les separa. No era la voluntat del llegislador, sinó la necessitat pública, determinada en cada cas, lo que feya brotar la regla jurídica;...
etc...Llegir-ho tot a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada