Set aportacions catalanes excepcionals a la cultura occidental entre l'any 1000 i el 1500

(Fem bé d'admirar  les fites aconseguides  a l'estranger.  Però també cal admirar les pròpies!

Tot sovint descobrim aspectes de la història de Catalunya que ens sorprenen... Avui  volia parlar d'alguns molt antics, que varen ser valuoses aportacions la cultura europea. N'he trobat 7 que cal conèixer i estar ben orgullós del que van fer aquells catalans.

Com ja han estat publicats en aquesta blog, els presentaré breument  i us remeto a l'article que ho desenvolupa una mica millor. Cuca de Llum)

Monestir de Ripoll.

L'Abat Oliba va ser-ho del monestir de Ripoll, i també del monestir de Cuixà en el que és ara la Catalunya Nord, així com bisbe de Vic.

 

1- L'Assemblea de Pau i Treva.  

En un contexte a on no hi havia ordre ni pau, l'any 1027  l'Abat Oliba assajà un nou procediment per aconseguir un inici l'ordre públic. Convocà Asemblees; l'acta més antiga que es conserva és la de Toluges, al Rosselló, a prop de Perpinyà: 

 

Làpida

"...els clergues i magnats del bisbat i en assemblea proposà de fer observar, no una rigorosa pau tots els dies, sinó una seriosa treva des de dissabte a la posta de sol al dilluns a trenc d'alba./ ..." a fi de que tothom pogués complir els seus deures del dia dominical"

 "Era ben poca  cosa. Era, només, perquè la seguretat personal fos garantida durant el legítim descans dominical.

...i així fou convingut.

 "Fou ben bé la primera  assemblea democràtica, reunida per la protecció de l'humil i la regeneració del país."

Extret de: ("Esteve Albert i Corp "L'obra social i política de l'Abat-Bisbe Oliba"  Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història n.79.  pàg. 40)


cliqueu per llegir el post >>   Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.

2- A l'Edat Mitja només els diners que procedien de l'agricultura és consideraven lícitament guanyats; hi havia la creença que el comerç era inmoral. Els comerciants de Barcelona fletaven barcos i exportaven fins Sicília, Alexandria i més lluny al Mediterrani demanen a Raimon de Penyafort, un reputat jurista ja aleshores, que estableixi les condicions per les quals es pugui considerar moralment lícit el comerç. El llibre s'ha perdut, en podem saber una mica del que pensava pel que estableix en aquest altre llibre seu: 

El mateix Raimon de Penyafort va escriure la Summa Penitentiae, llibre de capçalera pel discerniment dels confessors, vigent des del 1200 dins ara fa una mica més de cent anys.

 

3- Les Corts Catalanes (1283). Foren les corts més antigues d'Europa, més antigues que les angleses.

cliqueu per llegir el post:  >> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Llibres recomanats.  v.3

 

  

4- Els Costums de la Mar, redactat en català a Barcelona l’any 1260, és una compilació d’usatges i costums mercantils d’arreu de la Mediterrània que van contribuir a la millora de la navegació i foren adoptades com a lleis en molts dels seus ports. Són una mostra més de la capacitat organitzativa de la nació catalana, que amb l’ordenament dels costums marítims i de comerç unificaven els criteris en cada port comercial, dinamitzant, com mai abans en la història de la humanitat, les relacions comercials entre pobles, sense perjudici d’actualitzar i ampliar les normes segons sorgissin noves necessitats, pròpies del nou dinamisme, com podien ser assegurances, ordenament racional de les contribucions, drets i deures de les tripulacions, ordenances pels corredors de comerç, etc.  

 

Com a base per redactar-lo es va pendre les Ordinacions de la Ribera de Barcelona de l’any 1258, considerada com la primera relació escrita del dret mercantil marítim. I van servir d’esborrany pel reeixit best-seller de l’edat mitjana, El Llibre del Consolat de Mar.  

Llegiu aquest article:  

>> https://historiavibrant.cat/el-codi-de-dret-maritim-catala-del-segle-xiii-es-lorigen-de-la-legislacio-maritima-actual-darreu-del-mon/

 

 "Redactat en català, el Llibre del Consolat de Mar de seguida va ser traduït a l’italià, francès i castellà. Tal era la influència del comerç català i la presència dels consolats catalans en les principals rutes de comerç,  la seva traducció es va estendre a moltes més llengües i va esdevenir la base del dret mercantil modern arreu del món fins el 1800." 

 

 

"El Consolat de Mar és l’exponent històric més clar de la unitat dels Països Catalans. Això no ho pot discutir ningú. És una institució de tots els territoris de parla catalana, que eren units per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament legal. El Consolat de Mar és què és per allò que va passar sobretot els segles XII i XIII. L’antecedent és la carta atorgada per Jaume I a la Universitat de Prohoms de la Ribera l’any 1258, tot i que el ple reconeixement com a consolat va ser amb Pere III el Cerimoniós, gairebé un segle després, el 1348. Abans s’havien creat els de València (1283) i Mallorca (1343) que es regien pels costums marítims de Barcelona. Al cap d’uns quants anys també es creà a Girona, Tortosa, Perpinyà… Aquests consolats viuen d’esquena a l’Aragó, al qual només demanen la fusta per a fer vaixells."

Jordi Domingo

(Cercle Català d'Història, publica a Facebook, set.2022)

 

 ..........

 

 

"Els Consolats de Mar van ser suprimits de la Corona d’Aragó. Com ja podeu endevinar, després de la derrota del 1714 a cop de decret de Nova Planta, amb l’excepció dels de Mallorca i Barcelona, que ja mai no van poder actuar amb normalitat per la ingerència de les noves lleis borbòniques." Jesús Lloria

 

 

PER A SABER-NE MÉS:

>>   El Consolat de Mar: La vocació mediterrània catalana

 

>> El Consolat de Mar, una de les estructures d'estat de la Catalunya d'abans el 1714

 

>>https://historiavibrant.cat/consolat-de-mar-consols-alfondecs-i-pariatges/

 

 

 

5- La Taula de Canvi va ser el primer banc  públic d'Europa, creat pel Consell de Cent el 1401.  

 

Cliqueu per llegir l'article de divulgació que hem trobat:

>>  "La Taula de Canvi de Barcelona, primer banc públic de la història, entrava en funcionament el 1401, era propietat del Consell de Cent", per Jesús Llòria

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6- i 7- L'abolició de les servituts abusives dels remences —o pagesos de remensa—  conegudes com "mals usos"; volien  la redefinició del  seu  status  legal, i  llibertat de marxar del mas. Sortir així  d'una semi-esclavitut de facto El primer pas efectiu va ser enviar uns representants a Nàpols i aconseguir del rei Alfons el Magnànim (el 1448)  permís per formar un sindicat, fer reunions, i recollir quotes, sindicat que va ser el primer d'Europa. El pleit no es va resoldre fins el 1486, quan Ferran el Catòlic va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe, suprimint el "mals usos" i establint nous drets legals dels remences: van ser els primers d'Europa en aconseguir-ho via judicial.

 

Llegiu un dels post més complerts i visitats d'aquesta blog: 

>>  El Llibre del Sindicat Remença (1448), entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco v.2

 

 

(Aquest post ha rebut 193 visites)

__

Les costums marítimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar

Les costums marítimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar

  

Introducció

Di cui la fama ancor nel mondo dura. - DANTE, Divina Comedia, I-2-59               

Lo còdich del CONSOLAT DE MAR, famós en tota l'Europa mediterrànea desde'l segle XIII fins al XIX, és essencialment català per sa forma, per son esperit y per los testimonis històrichs fins ara no impugnats seriament en les nacions rivals que l'adoptaren com norma única de son regiment maritim y mercantívol.

Lo forman les anomenades lleys de Barcelona per les quals participèm, com d'una gloriosa herencia, de l'altíssim renom que tingueren desde'ls temps mitgevals les regles de bon govern y d'estricta equitat ab les quals los nostres antecessors qui primer anaren per lo mon resolíen la complicada casuística jurídica a que donava lloch la determinació del dret en los freqüents conflictes que devíen presentarse dintre del còs semovent de la nau, estat diminut que requereix un organisme propri y viable y de fàcil adaptació a les lleys escrites dels diversos pobles ab los quals se relaciona en sos viatges de tràfech. Les regles modernes del Dret mercantil y de l'internacional   -VIII-   se troban apuntades en aquells capitols sense l'aparat fastuós ni la sequedat cancilleresca imposats per la moderna ciencia jurídica.

Les meteixes heterogeneitat y amplitut del medi dintre del qual apareixen aquells actes exigíen una dèu constant de dret que, aplicant l'equitat com norina infalible, deixés resolles lotes les qüestions suscitades. Y també precisava que per mútua y general convinença dels pobles __si's vol tàcita, que de fet és la més autorisada,__ fos l'un d'ells escollit per donar la fórmula justa y la donés ensemps ab perfecta unitat de conjunt. Eran universalment coneguts l'esperit pràctich, lo temperament ponderal y'l geni ardit y aventurer dels antichs pobladors de les costes catalanes que portaven en estat latent lo bon sentit y la facilitat d'interpretarlo en preceptes lacònichs, com llegat o sobrevivencia de l'alma Roma, que tant se manifestava y encara se manifesta en la nostra llengua, en les nostres costums y lleys y fins en les linies més ideals de la nostra fesomía; catalans foren los qui al navegar per lo mar llatí y fòra d'ell en ses naus, lenys, galeres, tarides, coques y altres bastiments o navilis, tingueren la sana curiositat de formular per escrit les resolucions que creyen més ajustades a cada cas en los nous regiments y en los conflictes que diariament se presentaven en demanda d'una solució justa, y aquestes solucions o les improvisaven madurament o les trobaven fetes y eren per ells acceptades en tot o en part, y aixís, després d'una època llarguissima de vida mercantívola al través del mar, pogueren mostrar a propris y extranys una recopilació de costums ahont tot estava previst y resolt sense intervenció dels juristes professionals y sense la sanció suprema del llegislador.

No's tracta d'un cas anòmal en la historia de la llegislació, que per sa meteixa singularitat puga ésser impugnable; al contrari, lo caràcter de les lleys mercantívoles consisteix en sa tendencia a la universalitat, perquè'l comers presenta quasi idèntichs caràcters en tots los pobles y com per sa especial naturalesa suscita relacions entre nacions diverses, és necessari que les lleys reguladores d'aquestes relacions sían les meteixes y universalment acceptades. Los Congresos internacionals, reunits periòdicament ab aquell objecte, y les convencions que's veuen obligats a adoptar dos o més Estats en materia de comers, nos donen un exemple y una confirmació actual de lo exposat. Quan los nostres passats començaren a recòrrer mars llunyanes y   -IX-   a visitar platxes ignotes, no's conexíen los congresos de la gent sabia ni s'alambicava en los tractats altres principis de dret que'ls creats per los aconteixements polítichs. Existíen desde temps molts remots varies compilacions de dret marítim; Roma, estat més guerrer que mercant, no sapigué desglosar enterament de sa llegislació civil, tant admirable en sos infinitament estudiats detalls, lo concepte del comers ni encara menys lo de les relacions comercials marítimes, les quals sols eren enteses y afavorides quan se constituíen en benefici directe de la res publica, idea suprema del poble romà. Fou necessari que la invasió dels pobles del Nort destruís aquell vastíssim Estat pera que's cambiassen les orientacions jurídiques: la destrucció de Roma produhí naturalment la del concepte estadista del dret y la consegüent invasió, paralela a la primera, de les teoríes individualistes; l'una y l'altra trencaren les convencions refinadament clàssiques per restablir l'imperi de la realitat sempre més alt y més durable que l'Imperi de Roma.

Les nacions novament bastides ab ses ruines heretaren més o menys son concepte d'equitat y sa natural disposició a formular les lleys en preceptes lapidaris, mes tot aprofitantse del tresor inapreciable del dret romà, aplicaren aquelles qualitats heretades a la nova biología jurídica.

Catalunya, quí experimentà potser més que ses germanes romàniques la llarga y intensa fecondació del gran Imperi, sentia commoure's en son cos prolífich altres influencies més antigues que des de'ls primers anys històrichs li donaren un caràcter propri, invariable y definitiu. Era l'atavisme adquirit dels pobles que immigraren en lo nostre territori procedents de les costes mediterrànees de l'Orient y'l Mitgdía: los fenicis, los rodis, los focis, los meteixos grechs, als qui devèm los rudiments de civilisació y ab ella l'esperit ensemps individualista y universal del comers; aquest esperit restà tant íntimament connaturalisat ab lo nostre, que no'l pogueren destruir ni debilitar sis segles de dominació romana.

Aixís donchs, Catalunya tingué la singular fortuna d'aportar a la civilisació, com a nota caracteristica de raça, junt ab sa educació romanista son geni mercantívol, que la dominació dels alans y de tota la gent gòtica ab sos trofeus de nova llibertat civil, contribuiren a despertar ab tota eficacia.

No és, donchs, extrany que sortissen d'aquesta terra fórmules de dret d'una banda tant generals y expansives dintre de la vida civil, com los Usatges,   -X-   y, d'altra, tant lligades ab sa manera d'ésser com lo LLIBRE DEL CONSOLAT; aquell còdich venerable fou promulgat per la autoritat llegislativa de la terra; lo segon, per les capes poch lletrades del propri demos, que ja hem dit sentía com atribut de raça la pruhija llegisladora de sa nova funció social: la vida mercantívola.

Aixís nasqué aquest Còdich, per honor y gloria de Catalunya. Més endevant, descendint de les generalitats als lets concrets, estudiarèm lo que fins avuy pot dirse respecte a la data de sa aparició.

Aquest cos legal consuetudinari fou compost com les terres d'aluvió, mitjançant la sobreposició de capes, que també semblen geològiques per rahó del llarch temps que les separa. No era la voluntat del llegislador, sinó la necessitat pública, determinada en cada cas, lo que feya brotar la regla jurídica;...

etc...Llegir-ho tot a: 

 

>>>  https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/les-costums-maritimes-de-barcelona-universalment-conegudes-per-llibre-del-consolat-de-mar--0/html/ff398bb2-82b1-11df-acc7-002185ce6064_322.html?fbclid=IwY2xjawOn6AxleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZAwzNTA2ODU1MzE3MjgAAR6nCKojzPP69cfYxu8huFAgb9XokZWmMMYACtZDkMh_e2zEqChxXJS06_loHA_aem_b18QZTeyTlpPMBcKiACX_Q

 

PER A SABER-NE MÉS: 

>>> El Consolat de Mar (1258), una de les estructures d'estat de la Catalunya d'abans el 1714