Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inversions infrastructures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inversions infrastructures. Mostrar tots els missatges

1 de març del 2026

L'autonomisme espanyol que ens ha empobrit: sense trens ni inversions, per Lluis Llach

Han anat entretenint l'autono-misme  fins que els hi ha petat tot. Ells en diuen una comunitat autònoma, nosaltres en diem una nació.

La manca de finançament, una espècie de tradició, si es pot parlar així.

...a part del 22.000 milions anyals, és un tracte colonial, no trobo un altre manera de dir-ho. 

>>> https://www.facebook.com/share/r/18F1nVaYLT/

 ..............................

Un altre medi explica la mateixa notícia:  

ALTRES POSTS RELACIONATS: 

>>>  El país es descompon, cau a trossos, però sense soroll, sense escàndol, amb la lentitud d’un iceberg que es fon. Editorial. Vicent Partal - 12.02.2026

>>> "Presas, carreteras y vías", dónde está el dinero del mantenimiento??

>>> Las presas españolas, sin mantenimiento. Escuchad esto:

>>> Aturats registrats,  més aturats en formació, més treballs parcials dits de "fixes discontinus", tots aquests sumen 3.900.000 persones. Com és aleshores que els ajuts a l'atur augmenten???  Vegin les trampetes estadístiques. v.2

 _

"Presas, carreteras y vias", dónde está el dinero del mantenimiento??



Las presas españolas, sin mantenimiento. Escuchad esto:


 
OTRO AVISO DE OTRA FUENTE SOBRE EL PELIGRO DEBIDO AL NO MANTENIMIENTO DE LOS EMBALSES - 02.03.2026: 
 
EL ESTADO ESPAÑOL NO MANTIENE TAMPOCO LOS PANTANOS DEL PIRINEO DE HUESCA Y SUS CENTRALES ELÉCTRICAS CONSTRUIDAS HACE CIEN AÑOS, Y QUE PODRÍAN PRODUCIR MUCHA ENERGÍA ELÉCTRICA:
 
 
(Post amb 24 visites) 

15 de febrer del 2026

Execució dels pressupostos en el govern del PSOE, anys 2021,2022,2023: el 19%, el 34% i el 42%. Que no ens enganyin - 30.01.2026

 
 Diari ARA, Antoni Bassas:
 

 
 
MÉS INFO:
>>> Dèficit fiscal a Catalunya: 2.930 €/any cada persona, sigui o no independentista - 11.09.2024
 
 
 
>>>  "Narració d'una asfixia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya"" per Ramón Trias Fargas , Llibre recomanat. Pròleg resumint la història del tres Estatuts de Catalunya  per Elisena Paluzié - 24.07.2011
 
>>> Catalunya, el bonsai de España. Carta de una ciudadana alemana.
 
(Aquest post ha rebut 21 visites) 

1 de febrer del 2026

S'han de renovar les vies de l'AVE Madrid-BCN. Es farà nocturn, trigaran 6 anys - 01.02.2026



Sort que monitoritzen constantment les vies. I qui dimitirà per aquest desastre?
 
Per cert, tindreu la vergonya de seguir cobrant a preu d'AVE tot i no donar aquest servei???
 
Adif trigarà gairebé sis anys a renovar la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.
 

La decisió de no interrompre el trànsit ferroviari allargarà les obres, que podrien finalitzar el 2032 o el 2033.
 
Els treballs es faran en una finestra nocturna de cinc hores, l'equivalent a 900 metres al dia.
 
La renovació és urgent pel deteriorament de 250 km de via que ja provoca retards de fins a tres hores.
 
 
 

Adif detecta noves incidències a Rodalies i Regionals. Eleva a 179 els punts amb velocitat limitada, on són i per quins motius - 01.02.2026

 

 

Les restriccions de velocitat afecten 130 quilòmetres de la xarxa ferroviària catalana

La línia amb més trams afectats és l'R15 i el motiu més freqüent per haver de reduir la marxa dels trens és l'estat de la via
 
Totes les línies de Rodalies i Regionals de Catalunya tenen punts on els trens han de limitar temporalment la velocitat per motius de seguretat, amb l'única excepció de l'RL3 a Lleida.

En concret, a tota la xarxa ferroviària hi ha 179 punts on cal reduir la marxa, que representen 130 quilòmetres. És el que recull un document intern d'Adif al qual ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

El document es publica cada dilluns i inclou totes les afectacions de la xarxa ferroviària estatal. També indica els motius de la incidència i a quina velocitat s'ha de circular pels trams afectats.

Aquesta setmana hi havia 155 punts que afectaven 110 quilòmetres. De cara a la setmana vinent, en seran 179. Adif ha aconseguit resoldre la incidència en 4 punts, però n'ha sumat 28 més. Així, se sumen 20 quilòmetres més on caldrà reduir la velocitat dels trens. 
 
Sobre aquest increment Renfe únicament han valorat que la voluntat i el "primordial" és "recuperar els trajectes amb totes les garanties de seguretat".
 
Segons fonts consultades per l'ACN, alguns trams fa 10 anys que són a la llista perquè les reparacions no s'han fet. De fet, un mapa del 2016 ja recollia 126 punts amb limitació temporal de velocitat.
 
En el document de Renfe hi ha casos on el mateix punt o tram hi consta més d'un cop, principalment perquè hi ha més d'una incidència a resoldre.
 

L'R15, la més afectada, també molt l'R4, i l'R11, que connecta Barcelona i Portbou

 

La línia que té més punts amb limitació temporal de velocitat és l'R15, que uneix l'Estació de França de Barcelona amb Riba-roja d'Ebre passant per Reus. Al document apareixen 42 punts d'aquesta línia.

N'hi ha 17 al tram entre Riba-roja d'Ebre i Reus, que està tallat aquests dies i es cobreix amb autobusos perquè Adif hi ha detectat cinc punts crítics dels 30 que s'han trobat a tota la xarxa ferroviària i on s'estan fent actuacions d'urgència.

Entre Reus i Barcelona hi ha la resta de punts d'aquesta línia, un traçat pel qual passen també altres línies del corredor sud.

L'altra gran afectada és l'R4, que uneix Sant Vicenç de Calders i Manresa passant per Barcelona, amb 28 limitacions de velocitat. A l'R11, que connecta Barcelona i Portbou, hi ha 19 punts, la majoria entre Portbou i Maçanet-Massanes.



30 de gener del 2026

"Com despertar-se del malson de Rodalies". Ot Bou entrevista a Jordi Rosell sobre infrastructures ferroviàries


Publicat a Vilaweb i en aquesta blog el 28.01 2026.
 
Aspectes de fons que ens passen desapercebuts: 
Ot Bou de Vilaweb,  entrevista a Jordi Rosell, professor d'Economia a l'Universitat de Girona. J.Rosell ha escrit articles ha anat seguint les dades de les infrastructures. 
 
- A la conversa ens aporta el seu parer perquè millori Rodalies, 
 
- Ens aporta dades dels canvis recens als trens del Regne Unit; sobre la liberalització de l'any 2028 de les Rodalies que demana la UE. 
 
- Contrasta les inversions en l'AVE  a  la façana mediterrània amb d'altres corredors. 
 
- Comenta que és una llàstima que sigui d'ample ibèric amb una 3a via perquè hi puguin passar trens d'ample internacional enlloc de construir tota una nova línia d'ample internacional; comenta el coll d'ampolla de Martorell i d'altres, les vies estan molt saturades. Molt interessant.
 
(A la conversa es cita al Sr. Amorós, com especialista de trens d'alta velocitat, siguin de mercaderies o passatgers. M'agradaria trobar un article o entrevista seva en aquest moment de la revelació pública del mal estat de les infrastructures ferroviàries, ens sentim tirats per l'Estat. De Rodalies ho sabíem, de les vies de l'AVE no.  Estan sortint veus del mal estat del manteniment dels 360 i pico pantans de titularitat estatal. Ara fa dos dies quasi tornem a tenir apagada general elèctrica a tot l'Estat, con fa mesos. Tenim un Estat de fireta.  Cuca de Llum)

>>>   https://youtu.be/I0zl5HP9QZI?si=4cQGDpgmExPjS_dk

27 de gener del 2026

El nou pla de Rodalies: promeses de diners i manteniment després del caos


Estat i Generalitat doblen els recursos destinats a modernitzar la infraestructura fins al 2030 per escenificar el compromís amb la xarxa ferroviària catalana


Estat i Generalitat han presentat aquest dimarts, quan sembla que comença a remetre la crisi ferroviària de la darrera setmana, el nou pla de Rodalies per als anys 2026-2030. Després del caos dels darrers dies, el nou pla, que defineix les actuacions que es faran a la xarxa ferroviària els pròxims cinc anys, inclou 1.691 milions d'euros més, una xifra que representa un increment del 26% respecte del que estava previst inicialment. Si s'acaba executant, suposarà més de 8.000 milions d'euros destinats a Rodalies entre 2020 i 2030. Segons han explicat els responsables del Departament de Territori i del Ministeri de Transports, el nou pla prioritzarà el manteniment de la infraestructura (el doble dels previstos en els cinc primers anys) i crearà un programa nou amb noves vies d'estacionament i tallers per estacionar els 53 nous trens de Rodalies que s'han comprat i arribaran després de l'estiu

 El nou pla -una allau de xifres en milions d'euros i un punt caòtic-se centra a injectar més diners al manteniment de la xarxa ferroviària -el Govern ha assenyalat Adif per no haver-ne tingut prou cura-, que dobla la seva assignació respecte de l'últim quinquenni. En total, es destinen 2.243 milions d'euros a aquest programa, dels quals 1.340 milions estan previstos en aquest nou quinquenni. La prioritat de la Generalitat és aconseguir que tots els diners previstos tinguin uns nivells d'execució raonables i, sobretot, que les obres es facin ràpidament. "L'actualització és imprescindible i busca millorar de manera estructural les Rodalies per tenir uns estàndards d'eficiència i qualitat que mereixem com a país", ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha admès que el sistema "no ha estat a l'altura", però que les dècades de manca d'inversió s'estan "revertint". "És un esforç inversor sense precedents", ha remarcat.
 
Paneque ha admès la infraestructura de Rodalies arrossega dèficits estructurals i pateix també els efectes del canvi climàtic. El pla, doncs, "és una resposta concreta i ambiciosa" per corregir tot això. "Afrontem la desinversió estructural i la posada a punt", ha afirmat. En les darreres hores, fruit de les negociacions amb ERC, s'ha pactat incrementar els diners del pla de Rodalies i destinar-los, sobretot, a l'àrea de manteniment.  Així, dels 1.691 milions addicionals, més de la meitat es destinen a tenir cura de la infraestructura i a la reposició d'actius, vulnerables després d'anys de manca d'inversió. Sigui com sigui, per "mantenir i modernitzar" la infraestructura, es preveuen 287 actuacions noves, que inclouen per exemple intervencions per evitar despreniments com el que va provocar l'accident de l'R4 a Gelida, també instal·lacions de seguretat o telecomunicacions o sobre les vies.
 

El pla preveu actuacions en la informació i també en les estacions, que Paneque ha definit com la "porta d'entrada" a Rodalies. Es preveuen noves estacions i remodelacions, amb una inversió prevista de 740 milions d'euros. D'aquests, 500 milions es destinaran a la remodelació de Sants, a l'estació de la Sagrera, a la intermodal del Camp de Tarragona o a l'estació del Circuit de Catalunya Montmeló, entre d'altres. 

Més espai per estacionar els nous trens

El pla s'articula en quatre grans objectius. La prioritat és guanyar fiabilitat, però també es busca més qualitat en el servei, amb millores sobretot en l'àmbit de la informació. Es preveuen inversions en informació a temps real, digitalització del sistema o en les estacions, o en la renovació de la flota de trens per millorar la capacitat i el confort en el viatge. El tercer objectiu és la capacitat, per tal que Rodalies sigui capaç d'absorbir la demanda. La xarxa, actualment, està pensada per una Catalunya de sis milions de persones, però el país ja supera els vuit milions. El pla també incorpora un nou projecte, per estacionar i reparar els nous trens, que necessitaran més infraestructura. Part dels recursos addicionals (uns 600 milions) es destinen, precisa-ment, a aquesta qüestió.

"El pla no solucionarà tots els problemes d'un dia per l'altra, però és una aposta clara que necessita temps", ha dit, i ha remarcat que és un "canvi de ritme" respecte del que s'havia fet les últimes dècades. La consellera ha defensat que cal "modernitzar" Rodalies perquè sigui pedra angular del transport a Catalunya, i per això ha defensat que cal fer un "pas endavant" en aquesta direcció, i ha agraït al Ministeri de Transports que també ho tingui com a prioritat. Alhora, ha demanat "unitat" a les formacions polítiques catalanes -molt crítiques amb la gestió de Paneque els darrers dies- per defensar aquest pla d'inversions. 

Un 77% d'execució entre 2020 i 2025

Els dos governs han escenificat el compromís amb Rodalies després d'una setmana de desgavell ferroviari. Han tret pit del bon percentatge d'execució pressupostària de l'últim quinquenni per mirar de contrarestar una de les crítiques dels darrers dies. Segons les dades que han presentat, entre el 2020 i el 2025 s'ha executat el 77% dels diners previstos, que són 2.666 milions d'euros d'una previsió de 3.462 milions. El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha fet balanç i ha insistit en les bones dades d'execució, adjudicació i licitació. "Volem demostrar que les obres d'alta velocitat són importants, i avancen, però que volem impulsar el pla de Rodalies perquè el 2030 puguin estar els 8.000 milions tots en marxa i una bona part executats", ha reblat Santano. 
Paneque també ha insistit en el balanç i ha reivindicat el 77% d'execució pressupostària i el 81% de pressupost adjudicat (d'un objectiu de 5.182 milions), però ha dit que "hi ha marge de millora". En tot cas, ha dit que demostra "l'acceleració" respecta d'etapes anteriors i fer "un salt endavant" en Rodalies. "És una prioritat els últims anys", ha dit. Malgrat no estar en la situació "desitjada", la consellera ha insistit en la voluntat política dels governs català i espanyol, i ha posat en valor la feina feta per ERC en l'anterior Govern, i també en les negociacions amb el govern espanyol de cara al pla per als pròxims cinc anys. "És el compromís més gran en diners que ha tingut Rodalies fins ara", ha afirmat, ha agraït la "implicació" dels republicans.

>>>  https://naciodigital.cat/societat/el-nou-pla-de-rodalies-promeses-de-diners-i-manteniment-despres-del-caos.html?fbclid=IwdGRjcAPmCeljbGNrA-YJ0WV4dG4DYWVtAjExAHNydGMGYXBwX2lkDDM1MDY4NTUzMTcyOAABHgHn4p01X7zDi67o3kuH0B2n5ckBy8xJqM10p2GEho71Gb52TbHSlBK8nfPE_aem_mHnO-FcJ1jWrM4U4iah-_A&utm_campaign=mrf-facebook-naciodigital&mrfcid=202601276978f905c91ef4487df7e34f

6 de novembre del 2023

4.nov.2023 - Negociacions: El president de FERRMED té raó: Joan Amorós: “Si l’acord no inclou exactament les inversions que cal fer en rodalia, malament” Comentaris a la lletra petita dels trens, i fa un anàlisi de la xarxa actual.

 

Entrevista al president de FERRMED sobre l’acord per al traspàs de Rodalia entre ERC i el PSOE

 
 
 
 
Vilaweb - Ot Bou Costa - 04.11.2023 
 
 El PSOE i ERC han pactat un traspàs dels trens de rodalia. N’han dit integral, però el document publicat té molts matisos. El més important, que l’empresa que substituirà Renfe, Rodalies de Catalunya, no serà solament governada per la Generalitat, sinó que l’administració espanyola tindrà el 50% del consell d’administració. Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) alerta en aquesta entrevista que els trens s’han de gestionar plenament a Catalunya perquè, si no, “tornarem a estar com sempre”. Amorós és president de FERRMED, una associació que fa campanya a favor del corredor mediterrani i de la vertebració ferroviària del país. Insisteix que l’acord és polític i vol esperar a saber-ne més bé la lletra menuda, però explica bé, d’un punt de vista tècnic, quins elements indispensables hauria de tenir un traspàs de debò. Sobretot, una previsió exacta de les inversions i la planificació. En això, avisa, anem molt endarrerits, perquè a la regió metropolitana de Barcelona hi tenim pràcticament les mateixes línies que el 1924.
 

—Què us sembla l’acord per al traspàs de Rodalia entre el PSOE i ERC?
—No en conec la lletra petita. És un acord polític, difícil de valorar perquè no hi ha dades gaire concretes
. D’un punt de vista estrictament tècnic, la rodalia s’ha de traspassar completa: operació i infrastructura. Hi ha un problema d’infrastructura que a FERRMED hem denunciat moltes vegades: no pot ser que els trens de mercaderies entrin per línies de rodalia a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això crearà problemes. D’aquí a un temps, quan tinguem l’ample internacional a tot arreu i les infrastructures siguin més adequades, els trens de rodalia que vagin de la zona de Martorell, a Barcelona i Castellbisbal, tindran dificultats per a circular, perquè no hi cabran.

 

—Segons fonts del govern, la majoria de línies que acabarà gestionant l’estat espanyol seran aquestes en què hi ha mercaderies.
—És molt complicat que en una mateixa via, per on passen rodalia i mercaderies, una cosa la gestioni l’estat i una altra un ens català
. Tal com passa a París i en molts llocs més, les línies de rodalia s’han de separar de les altres. L’única fórmula que tenim aquí és que hi hagi una línia específica de mercaderies des de Tarragona, passant per Martorell i Castellbisbal, seguint per Mollet i fins a la frontera. De moment, podria passar per la Jonquera, però més endavant caldria separar també la línia convencional que va fins a Sant Celoni i Maçanet-Massanes, i fer-ne una de complementària per a les mercaderies.

 

—Quin requisit hauria de tenir un traspàs idoni?
—És evident: la rodalia s’ha de traspassar amb un acord sobre les inversions que cal fer.

 

—Un acord que les especifiqui ja d’entrada, aquestes inversions.
—És clar. De tota la regió metropolitana, que se’n va fins als límits diguem-ne provincials, la gent que agafa la rodalia, en lloc del cotxe, per venir a Barcelona, no arriba al 30%
. Hi ha una mancança. El 1924, fa cent anys, hi havia pràcticament les mateixes línies que avui. L’única de nova és la connexió amb l’aeroport, fins a la T2, i el bypass que va per darrere el Tibidabo, que es va fer fonamentalment perquè els residus nuclears de Vandellòs que es portaven a reciclar a França no passessin pel carrer d’Aragó de Barcelona. Això és el que s’ha fet. I, a més, s’ha eliminat la línia que anava fins a Caldes de Montbui. Fa cent anys, la regió de Barcelona devia tenir un milió i mig d’habitants. Ara en té prop de sis. Compareu. S’han d’invertir milers de milions en rodalia. Només en infrastructura; ja no em poso en la qüestió operativa.

 

—L’acord solament diu que almenys es traspassaran la R1, la R2 Sud i la R3, i que l’estat espanyol i la Generalitat, en tot cas, parlaran de quines inversions es fan i de si es traspassen més línies. No concreta res més.
—Repeteixo que me’n vull mirar bé la lletra petita
. Encara no sé com es desenvoluparà, aquest acord. Però, si mirem la història, veiem que tot són incompliments continus. Fa quinze anys que es va dir que la rodalia necessitava 4.000 o 5.000 milions. Si volem posar la rodalia de la regió metropolitana segons l’augment de població que hi ha hagut, i si volem fer créixer la gent que la fa servir fins a un 50% o un 60%, que seria la cosa raonable, parlem probablement d’inversions de més de 25.000 milions. No és una xifra definitiva, però si ho analitzes bé, aquesta és la realitat.

 

—L’únic ingrés previst segons l’acord que s’ha publicat parla de 335 milions.
—Insisteixo: l’acord és polític, jo parlo d’un punt de vista tècnic. La cosa més fonamental és separar les línies de rodalia de les de mercaderies. Després, instal·lar un sistema de control i de seguretat potent, que és el que preconitza la Comissió Europea i es diu RTMS. Això s’hauria de fer de pressa. I s’han d’adequar les línies que tenim ara al creixement de població que hem tingut. Ara es proposa una altra línia de connexió a l’aeroport, però es fa en cul-de-sac. És un error gravíssim: s’ha de fer passant. A l’estació de l’aeroport de Brussel·les pots agafar un tren directe per anar a Anvers, o per anar a Breda, Holanda. I ara, a Barcelona, es fa una connexió amb l’aeroport en cul-de-sac, sense que ningú se’n queixi. Com connectarem, si no, l’aeroport de Barcelona, el de Reus i el de Girona? A còpia d’anar canviant de tren?

 

—De qui és responsabilitat que aquesta línia es faci en cul-de-sac?
—És una línia del govern espanyol. Suposo que d’ells. Però m’imagino que aquí, a Catalunya, algú deu vetllar perquè aquestes inversions es facin com s’han de fer. Insisteixo que això és un problema greu per a la rodalia. I que significa que cal una inversió addicional per a connectar aquesta línia nova amb el sector sud, que se’n va a Vilanova i la Geltrú, cap a la de Martorell i Vilafranca, i cap a la línia d’alta velocitat. És fonamental. Si no, ja poden anar dient si ampliem l’aeroport per aquí o per allà. És un exemple típic de rodalia mal planificada. La rodalia s’ha de gestionar plenament a Catalunya. Si no, tornarem a estar com sempre. Si l’acord no inclou exactament les inversions que cal fer en rodalia perquè la regió metropolitana sigui al nivell que li correspon, malament. Ara, si després d’aquest acord es planificarà tot això, no ho sé. Pot ser.

 

—De moment sabem que això ho gestionarà una empresa en què la participació serà la meitat de la Generalitat i la meitat de l’administració de l’estat espanyol.
—Personalment, no m’acaba de convèncer. Què voleu que us digui? Potser és una situació transitòria per després agafar-ho tot la Generalitat. Si és així, bé. Si és per sempre, doncs no. Es tracta que les puguem gestionar plenament, com gestionem les línies de Ferrocarril de la Generalitat. Ara, és possible que es necessitin diferents etapes. S’ha de planificar. El problema, com sempre, és de planificació, i d’analitzar exhaustivament quins recursos calen, tant d’infrastructures, com d’operació, com de plantilla, de la gent que ho ha de fer funcionar tot. Aquí tenim el problema que hi ha molts maquinistes que són aquí de pas, per després anar-se’n a uns altres llocs de la península. Això és un mal negoci.

 

—Ja hi ha hagut queixes de sindicats en contra del traspàs.
—Per això ho dic. És una qüestió molt complexa. Políticament, no m’hi vull ficar, perquè suposo que els qui ho han analitzat ho han fet a consciència. Com a fase prèvia, pot ser una solució, però ha de ser una fase prèvia. Un acord d’aquesta magnitud no pot deixar de tenir en compte tot això que hem dit. Fa anys i anys que no s’ha fet res. La situació és molt precària. Espero que sigui tan sols un primer pas, perquè, si no, no s’entén.