>>> https://youtube.com/shorts/ToMkuHX9eF4?is=ztNOZOnhYhq6HPit
⚔️ 12 d’agost de 1714: la matinada que Barcelona va aturar Berwick
A trenc d’alba del 12 d’agost de 1714, el duc de Berwick va llançar el primer gran assalt contra les muralles de Barcelona. Els borbònics van arribar a ocupar parcialment els baluards del Portal Nou i de Santa Clara, però els defensors els van expulsar després d’un combat ferotge.
Barcelona, matinada del 12 d’agost de 1714. Davant de la muralla oriental de la ciutat, les columnes d’assalt francoespanyoles esperen dins les trinxeres. Durant setmanes, els canons borbònics han castigat els baluards del Portal Nou i de Santa Clara. La torre de Sant Joan està molt malmesa i, entre les dues fortificacions, s’obre la gran Bretxa Reial.
El duc de Berwick considera que ha arribat el moment. El seu pla és ocupar els dos baluards, domin
ar els extrems de la bretxa i introduir-hi després el gruix de la infanteria. Si l’operació funciona, les tropes borbòniques podran entrar a Barcelona i provocar l’enfonsament de tota la defensa.
L’explosió que obre l’assalt
Al trenc de l’alba, una explosió enorme sacseja el Portal Nou. Els minadors borbònics han fet detonar una càrrega excavada sota l’angle del baluard. Terra, fusta i fragments de muralla salten pels aires.
Abans que la pols s’hagi dipositat, els granaders es llancen cap a la bretxa. Pugen entre les runes amb les baionetes calades, mentre les tropes situades a les trinxeres cobreixen l’avanç.
Al capdamunt els esperen les companyies de sastres i gerrers de la Coronela. No són tropes regulars. La Coronela és la milícia gremial de Barcelona: una força organitzada pels menestrals per defensar les muralles de la ciutat.
Encara desorientats per l’explosió, els defensors obren foc a curta distància. Els assaltants continuen pujant i aconsegueixen ocupar parcialment el baluard. Les companyies de la Coronela es repleguen ordenadament, contenint l’avanç mentre esperen reforços.
Durant uns instants, el Portal Nou sembla perdut.
El contraatac recupera el Portal Nou
Antoni de Villarroel envia tropes regulars al sector. Arriben soldats dels regiments del Roser i de Santa Eulàlia, acompanyats per dues companyies de miquelets.
No hi ha espai per formar grans línies de batalla. Es combat entre munts de runa, parapets destrossats i fragments de muralla. Els defensors carreguen a la baioneta al llarg del baluard, mentre el foc procedent de les fortificacions veïnes castiga els flancs dels atacants.
Després d’una lluita molt dura, els granaders borbònics cedeixen terreny. El contraatac recupera el Portal Nou i impedeix que les tropes de Berwick penetrin cap a l’interior de Barcelona.
Però Berwick ha desencadenat simultàniament un segon infern a Santa Clara.
La lluita pel baluard de Santa Clara
El baluard de Santa Clara està tan malmès que la seva façana exterior s’ha convertit en una rampa de terra, pedra i runa. Per aquell pendent pugen noves columnes de granaders.
Al capdamunt resisteixen les companyies de cotoners, espasers i estudiants de Lleis de la Coronela. Els primers assaltants arriben fins a l’interior del baluard i obliguen una part dels defensors a replegar-se darrere les barricades.
La batalla es converteix en una successió de descàrregues, càrregues a la baioneta i combats a molt poca distància. Els borbònics ocupen una part de la posició, però no aconsegueixen consolidar-la. Cada vegada que intenten avançar, reben foc des dels parapets, des de la gola del baluard i des de les defenses veïnes.
Enmig del combat mor Marià Bassons, catedràtic de Dret i capità de la Companyia d’Estudiants de Lleis. Els seus homes no abandonen la posició. Es reagrupen entre el fum i carreguen amb les baionetes calades.
Els estudiants topen frontalment amb els granaders i els empenyen cap al pendent de runes. La seva actuació es converteix en un dels episodis més recordats de l’assalt.
Un fracàs molt costós per a Berwick
Després d’hores de combat, els defensors recuperen el control de Santa Clara. Jordi de la Bastida, comandant del baluard, queda greument ferit i mor poc després. Els assaltants supervivents acaben retirant-se cap a les trinxeres.
Davant dels dos baluards queden armes abandonades, equipament dispers i un gran nombre de morts i ferits.
Els recomptes tradicionals parlen de 78 defensors morts i 118 ferits. Per al bàndol borbònic, algunes relacions de l’època calculen unes 900 baixes entre morts i ferits.
Berwick ha patit un fracàs greu i costós. Els atacants disposaven d’una superioritat aclaparadora, havien destrossat una part important de les defenses i havien arribat a ocupar parcialment els dos baluards. Tot i això, no han aconseguit obrir-se pas cap a l’interior de Barcelona.
Berwick prepara un segon assalt
La victòria defensiva no resol res. Les muralles continuen obertes, les unitats barcelonines han patit baixes que difícilment poden reemplaçar i els borbònics encara disposen de milers de soldats de refresc.
Mentre els defensors retiren els ferits i reparen desesperadament les barricades, Berwick prepara un segon atac. Barcelona havia guanyat el primer assalt.
Però el combat més terrible per Santa Clara encara havia d’arribar.
>>> https://www.facebook.com/share/r/1BqfzsyfnC/
.....
🚨ÚLTIMA HORA: España despliega 9.000 efectivos en Ceuta y Melilla, con permisos y vacaciones suspendidos, para que hoy no entre nadie.
Marruecos ha puesto 3.000 policías. La tercera parte.
Cargas y detenciones a 3 km de la frontera, en Castillejos. Nadie ha pasado.
El 30-31 de julio: 80.000 intentos según Interior, 70.000 devueltos, al menos 88 muertos.
Hoy no hay ni un marroquí entre los que lo intentan.
El interruptor de esa frontera no está en Madrid.
José Vízner - Facebook - 15.08.2026
Este es el muro marroquí en el Sáhara Occidental
Más de 2.700 kilómetros dividen el territorio y separan a familias saharauis desde hace décadas. A su alrededor se extiende uno de los mayores campos de minas del mundo, con millones de minas y otros explosivos.
No es solo un muro de arena: es uno de los grandes símbolos de la ocupación marroquí y de un conflicto que demasiadas veces permanece invisible.
>>> https://www.facebook.com/share/v/1J2yve2jqE/
Per què aquest mur?:
💥 El expolio del Sáhara Occidental: un crimen que se perpetúa
Mientras el pueblo saharaui vive bajo ocupación y exilio, Marruecos y empresas cómplices saquean los recursos naturales del Sáhara Occidental: fosfatos, pesca, arena, energías renovables… todo sin el consentimiento de sus legítimos dueños.
⛏ Fosfatos
El yacimiento de Bou Craa es uno de los más ricos del mundo. Marruecos lo explota y exporta ilegalmente, financiando la ocupación y negando al pueblo saharaui los beneficios que le corresponden.
🐟 Pesca
Flotas europeas y asiáticas operan en aguas saharauis gracias a acuerdos ilegales con Marruecos, ignorando las sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, que ha dejado claro que el Sáhara Occidental es territorio separado y distinto de Marruecos.
🏗 Energías renovables
Parques eólicos y solares construidos en territorio ocupado generan electricidad… para Marruecos. Todo sin el consentimiento del Frente Polisario, único representante legítimo del pueblo saharaui.
⚖ Legalidad internacional
El Derecho Internacional es claro: ninguna explotación de recursos es legal sin el consentimiento expreso del pueblo saharaui. Marruecos y sus socios violan esta norma a diario.
📢 Exigir el fin del saqueo es exigir justicia y autodeterminación.
Cada barco cargado de fosfato, cada tonelada de pescado exportada, cada kilovatio producido ilegalmente, es un robo al futuro de un pueblo.
La cosa que més amoïna a l'estat espanyol és que parlem catalá. Per què? Perquè una llengua és una estructura mental. Això vol dir que una llengua té la la seva cultura pròpia, que és una manera única de veure i d'interpretar el món.
Cultura vol dir interpretar la pròpia història, viure la seva cuina, els seus balls, que no és folklore no, és vida condensada.
És saber que a Catalunya tenim una sensibilitat pictòrica especial gràcies a la llum que hi ha al nostre país com jo explica Gaudí. I per tant, en resulten bons pintors. Vol dir conèixer a en Casas, Urgell, Rusiñol, Cusachs, Miró, Dalí i tants d'altres. De la nostra llum també en resulten bons arquitectes, en tenim un promig molt bo, i genis com Gaudí.
La cultura catalana ha donat grans mariners i almiralls, gent valenta, agosarda. En tenim constància des del 1.113 quan van fer una operació de càstig als arraïns de Mallorca, i sabem del seu comerç fins a Alexandria i Constantinopla, tenint Gènova, Sicilia, Còrsega i Cerdenya com destins propers i freqüents. Els matiners i les drassanes medievals i les del Maresme que enviaven vaixells a Cuba i les Amèriques.
Grans comerciants, cultura que encara és viva i en la que ens reconeixem. Esperit d'iniciativa, creativitat. Inventors com els que desenvoluparen les teixidores "bergadanes" millorant les angleses, a finals del 1700. L'inventor del submarí "Ictineus", el primer de l'estat espanyol a on llavors i ara estem incorporats. El primer tren a Espanya el va promoure Miquel Biada, el tren Mataró-Barcelona el 1848.
Una cultura té les seves dites que condensen la sabiduria col•lectiva.
També té el seu propi Codi Civil que ha fet llei els costums consolidats en el temps: l'hereu com a forma que se sap imperfecte d'heretar i intenta establir compensacions. Els camps cultivats "a mitges". El dret de les dones a disposar el seu patrimoni sense autorització del marit. L'abolició de les (males) servituds dels remences des del 1486 restablint-lis els seus drets civils. El dret a recollir del bosc la llenya que ha caigut i que pugui transportar un burret. Des de l'any 1.100 Catalunya ha tingut bons juristes que ccodificaren els costums en lleis. Per això els catalans tenim un estil de dret que s'en diu consuetudinari. A finals del 1.200 elshi va caldre lleis de comerç marítim desenvolupant el conjunt de Lleis que s'en diu el "Consolat de Mar". Aquestes lleis van ser adoptades per altres estats europeus, fins que finalment han donat la base a l'actual Dret Marítim internacional fa només 150 anys.
Vol dir recordar les efemèrides, els fets memorables col•lectius com l'11 de setembre del 1714.
Vol dir celebrar el dia de sant Jordi regalant una rosa als qui estimem.
Per exemple també vol dir venerar de manera especial a la Moreneta. Els que s'exiliaven en acabar la guerra civil, cantaven el Virolai abans de creuar la frontera, pobrets.
Cultura catalana NO és allò folklòric com els calçots, o la sardana, no. Això és el que promovien els franquistes per minimitzar totes les altres expressions de la cultura catalana!!
És un punt de vista sobre nosaltres i els que ens hfan precedit que genera emocions, amb les que ens identifiquem.
Vol dir les cançons populars catalanes, i les més recents d'en Llach i Serrat i d'altres com en Pau de Ponts que son tan bones que ens hi identifiquem i les hem adoptat.
"T'estimo" NO és equivalent a "te quiero". NO hi ha equivalència afectiva.
Escolteu i comprendrem una mica millor perquè és esencial no parlar mai castellà, perquè és ajocar el cap! És negar el que som i el que hem estat. No parlar català és fer el que vol l'enemic de Catalunya. El qual ha amagat a l'opinió pública tant com pogut els èxits catalans perquè hi ha aspectes molt extraordinars, i li cal que perdem l'autoestima, per això ens humilia sempre que pot. Ens vol ignorants, dòcils i obedients, al preu que sigui. Enemic de la llibertat i del benestar dels catalans:
Joan Amorós, l'home que més sap de trens d'Espanya.
El papa declarà una croada contra el rei Pere, qui aconseguí amb grans dificultats foragitar als francesos de Catalunya i morí (1285).
Llavors la corona passà al primogènit, Alfons II el Franc; l'infant Jaume heretà Sicília.
L'any 1291 el jove rei Alfons II morí sense hereu; així l'infant Jaume tornà a Terraferma i fou coronat rei d'Aragó. Pel testament patern, Sicília seria pel germà menor, l'infant Frederic, si bé el flamant rei Jaume II continuà regint-la.
Hàbil diplomàtic, Jaume II el Just es casà amb Blanca d'Anjou (1295) per fermar el tractat de pau d'Anagni, pel qual Sicília passaria a l'Església i el papa compensaria a Jaume cedint-li Sardenya i Còrsega. Del matrimoni nasqué l'hereu, Alfons el Benigne.
Aprofitant la inestabilitat política a Castella, Jaume II envaí el regne de Múrcia (1296), on hi havia catalans establerts pel rei Jaume el Conqueridor, i n'ocupà Elx, Oriola i Alacant, que serien incorporades al regne de València.
Els sicilians no reconegueren el tractat d'Anagni i coronaren a l'infant Frederic (1296). Jaume II, per fer valdre els pactes amb els Anjou i el papa, s'enfrontà al germà rebel però després d'alguns encontres abandonà la guerra (1299).
L'any 1302, pel tractat de Caltabellotta, Frederic fou reconegut rei vitalici de Sicília, que quan morís hauria de tornar als Anjou, però acabà desatenent el pacte i llegà Sicília al seu fill Pere (1313).
Jaume, ja gran, després d'un infeliç matrimoni amb Maria de Xipre, es casà amb la jove i virtuosa Elisenda de Montcada (1322) i preparà l'expedició cap a Sardenya (1323).
El sobirà morí a Barcelona el 1327 i fou enterrat a Santes Creus en un bell sepulcre junt a Blanca, la muller que li havia donat l'hereu, i prop de Pere el Gran, el seu pare.
El maig del 1967, al número 94 de Cavall Fort, un treballador de banca de Barcelona va decidir que uns follets blaus arribats de Bèlgica es dirien barrufets.
Avui aquell home fa 96 anys.
Es diu Albert Jané. Va néixer a Barcelona el 13 d'agost del 1930, en una família obrera, i va aprendre a escriure en català ell sol, llegint.
El 1958, als 28 anys, ja feia classes de català per a adults. El 1962 va ser un dels autors de la gramàtica Signe, publicada en ple franquisme perquè qui volgués aprendre la seva llengua ho pogués fer pel seu compte.
El 1963 va entrar a Cavall Fort de redactor i corrector, i en va acabar sent director del 1979 al 1997.
Quan li va tocar traduir Les Schtroumpfs de Peyo, no va adaptar el so de l'original com es va fer en anglès, en alemany o en polonès.
Va anar a buscar una paraula mallorquina que vol dir dimoniet: barrufet. Sonava a barretina, recordava el Patufet i, sobretot, permetia inventar-ne un verb: barrufar.
Uns personatges que formen part de diverses generacions. Recordem que Gerard Piqué va batejar Juanma Rodríguez amb el malnom de Gargamel.
Els barrufets són només la part visible. En el recompte que se'n va fer quan va fer noranta anys: seixanta llibres propis, uns dos-cents llibres traduïts, uns cent setanta àlbums de còmic, quaranta pel·lícules i més de quatre mil articles de premsa. A banda de quatre gramàtiques i del Diccionari català de sinònims.
Però el que explica millor qui és Albert Jané no és cap d'aquestes xifres. És que hi ha una generació sencera de criatures d'aquest país que va aprendre a llegir en català dins d'un còmic, perquè a l'escola no podia.
Creu de Sant Jordi el 1990. Premi Pompeu Fabra el 2010. I el 2024, als 93 anys, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música.
Avui en fa 96. Per molts anys, senyor Jané.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons.
Text de: https://antiburocracia.cat
(Jo soc un de tants infants que van aprendre a llegir català amb el Cavall Fort, i que feia cua per llegir cada nou número. MOLT agraïts. Cuca de Llum)
Restes del castell de Rià, al Conflent. Diu la legenda que aquí va nèixer Guifre el Pilós.
378.000 persones tenen a les seues mans escollir la futura denominació del departament de l'Estat francès que integra la Catalunya Nord.🗺️Fins al pròxim dissabte 15 d'agost, escolliran entre l'opció jacobina i actual de «Pirineu Oriental», la
Tot i que la darrera paraula està en mans del Consell d'Estat francès, un triomf de la denominaciól «Pirineu Català» seria un reconeixement a la identitat catalana i un cop a les polítiques de descatalanització de Reagrupament Nacional.
✍️ Reportatge de Moisés Pérez Pascual
🔗https://www.eltemps.cat/article/67673/la-lluita-onomastica-per-la-catalanitat-de-la-catalunya-nord
Davant la plaga d'obesitat, la FDA d'USA emet una definició d'aliment ultraprocessat. Per fi una bona notícia !!!
Quasi el 60% de la dieta dels nordamericans son ultraprocessat. Tenen alta obesitat infantil. Tal i com s'explica, la victòria és parcial, però és un pas en la bona direcció.
⚔️ 11 d’agost de 1137 — 1137: el pacte que va unir Barcelona i Aragó
L’11 d’agost de 1137 no es va signar una història d’amor. Es va tancar una operació política de primer ordre.
El regne d’Aragó vivia una crisi gravíssima. Alfons el Bataller havia mort sense hereu directe i el tron havia acabat en mans del seu germà, Ramir II, un monjo que no havia nascut per regnar. Aragó necessitava assegurar la continuïtat dinàstica, evitar quedar atrapat sota pressions externes i trobar una aliança prou forta per garantir el seu futur.
La solució va ser Barcelona.
Ramir II va pactar el matrimoni de la seva filla Peronella de tant sols 1 any d'edat amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i li va confiar el govern del regne d’Aragó.
👑 Aquell pacte va unir el regne d’Aragó i el casal de Barcelona.
No va ser una annexió. Aragó i Barcelona conservaren les seves pròpies lleis, institucions i personalitat política.
Però d’aquella unió dinàstica va néixer una nova realitat política: la Corona d’Aragó.
Una potència que, amb el temps, miraria cap al Mediterrani i marcaria la història de Catalunya, Aragó, València, Mallorca i bona part del sud d’Europa.
El 1137, Barcelona i Aragó no només van pactar un matrimoni, Van posar els fonaments d’una nova corona.
Sala Capitular del Real Monasterio de Santa María de Sigena. Acuarela realizada por Valentin Carderera en 1840.
Monasterio y Panteón Real fundado en 1188 por doña Sancha de Castilla, esposa de Alfonso II de Aragón, "El Casto". Incendiado en 1936 por los vecinos del pueblo [ver la referencia en el Archivo de Salamanca en otro post de esta blog] y 'expoliado' [es decir, rescatados los restos después del incendio] por Josep Gudiol con la financiación de la Generalidad de Cataluña [en plena guerra civil !]. Seguimos esperando la vuelta de las maravillosas pinturas de principios del siglo XIII. La obra, de un románico tardío, se encuentran en la sala 16 del Museo Nacional de Arte de Cataluña. Una sentencia del Supremo obliga devolverlas a sus orígenes, a Aragón, sin más. [Sin ni siquiera considerar una compensación a Catalunya por los servicios prestados, que no son pocos: han sido esenciales!]
MES NOTÍCIES DE SIXENA:
#Sixena (en aquesta blog www.cucadellum.org hi ha 34 entradas sobre Sixena)
(Aquest post ha rebut 37 visites)
>> Llibres, història i assaig del s. XX- (ressenya d'aquest interessant llibre de John Carlin, entre d'altres autors) Un llibre que us recomanem, redactat en llenguatge àgil i periodístic. Per soposat hi ha versió castellana.Conviene oir sus muy sensatas observaciones sobre pedagogía y familia. Razonadas con citas de los griegos y otros clásicos.
>>> https://www.facebook.com/share/r/1Frqw47YJa/
Veieu què replica El Faro de Melilla:
>>> https://www.facebook.com/share/r/1JYMQkPVGB/
Veieu quina cosa replica a La Moncloa del darrer cap militar espanyol a Ceuta:
Con esta medida desea enviar un mensaje de seguridad jurídica a los propietarios, fin de que pongan sus viviendas en alquiler.
>>> https://youtube.com/shorts/y_gHP-OZ9UA?is=AEKc87ENENYROeNJ
> 22 de 27 nacions europees exigeixen una reunió urgent sobre immigració a Brusel.les, en una carta conjunta
> la impulsen Italia i Dinamarca
> diuen que la regulació d'un número molt elevat de migrants actua com a factor d'atracció. Estan dient que la política de Pedro Sánchez té un efecte crida increíble.
> vinculen la crisis de Ceuta de fa 2 dies amb a resolució dels retorns 'en calent', feta pel Tribunal Suprem i el no haver solucionat les barreres que havien hagut de posar.
> demanen una videoconferència urgent dels ministres d'interior. Demanen reforç de fronteres exteriors (de la UE), demanen més Frontex, retorns (dels immigrants) més ràpids. Estan disposats a introduir controls temporals de fronteres interiors.
> Portugal i França, els dos veïns d'Espanya, no han signat, però tampoc han defensat Espanya.
> Sánchez ha enviat una carta a von der Leyen queixant-se de manca de 'solidaritat'. Von der Leyen ja ha rebut aceptacions per la videoconferència. És clar, les lleis de Sánchez ens les empassem els espanyols, però no les pot imposar a la resta de països de la UE.
> Sánchez tira pilotes fora, després dels grans incendis de Madrid i Àvila i ara la crisi de la invasió marroquina, ...el que hauria de fer és convocar eleccions.
>>> https://www.facebook.com/reel/27782523158042376/?s=yWDuG2&fs=e
⚠️ El debat sobre el PLATER per a les energies renovables a Catalunya arriba a un punt crític. Centenars d'alcaldes han presentat al·legacions, reclamant un consens que sembla llunyà. Mentre alguns demanen aprovació ràpida, altres qüestionen la legitimitat de la proposta. El Govern català guanya temps en un moment decisiu, ajornant el pla fins després de les eleccions municipals. Quina direcció prendrà la política energètica catalana? Les veus locals clamen per ser escoltades. Un conflicte que ens afecta a tots!
Actualització dell 10.08.2026:
⚠️ Alerta màxima! Opositors al Plater amenacen amb accions legals si el Govern no retira el pla de renovables actual.
Els opositors al pla de renovables amenacen amb la via judicial si no es retira
.Una coalició d’entitats i ajuntaments exigeix refer del tot el Plater: “No acceptarem canvis puntuals”
.El Govern ajorna el pla de renovables per no incendiar les municipals
El Govern rep més de 12.000 al·legacions al Plater i comença l'anàlisi de les aportacions
Refer un pla iniciat fa cinc anys
El Plater és fruit de la pionera llei de canvi climàtic de 2017. La redacció va començar quatre anys més tard i el 2023 se’n va fer un primer procés de consulta pública. Ara, després de tres mesos de poder-hi presentar al·legacions, els opositors al pla de renovables consideren que s’ha “fet amb presses, de qualsevol manera, sense escoltar el món local i només per a les grans companyies energètiques”, assegura Terés, alcalde de Vilademuls i president del consell comarcal del Pla de l’Estany.
En aquest sentit, en les darreres setmanes s’ha produït una convergència entre alguns dels més ferms opositors al Plater. Per una banda, la denominada Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa -que fa anys que critica l’actual model de desplegament de les renovables-, per l’altra sindicats agraris com Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, i també uns 300 ajuntaments.