14 d’abril del 2009

La obra licitada por el Gobierno central se desploma un 64,58% en enero 2009 /- Finançament i Estatut 7


Comunidades autónomas y ayuntamientos mantienen o incrementan el ritmo inversor


El nuevo titular de Fomento, José Blanco, tiene mucho trabajo por delante. Cuando la mayoría de los gobiernos occidentales recurren a la obra pública como fórmula para compensar la caída de la inversión privada, en España el Ministerio de Fomento - principal licitador de la obra pública en el Gobierno central-ha licitado en enero un 64,58% menos que hace un año (572,99 millones de euros frente a 1.615 millones). No es un caso aislado. Según fuentes del sector este descenso se prolonga hasta los meses de febrero y marzo.

La paradoja es que comunidades autónomas y ayuntamientos sí han incrementado la licitación de nuevas obras, al elevarlas un 11,71%, pero sólo compensan parcialmente el desplome de inversión del Gobierno, por lo que la media de licitaciones del conjunto de las administraciones públicas ha descendido un 20,6%.

En ese contexto, el nuevo titular de Fomento va a tratar de poner en marcha infraestructuras de gran calado, que contribuirán a reducir el paro y adelantar inversiones previstas en el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte (PEIT). El programa, que marca las líneas maestras de actuación, está cumpliendo sus plazos. Sus actuaciones representaban hasta finales del 2008 un 1,6% del PIB, cuando se había fijado un 1,5%.

Expertos del sector constructor explican que el ritmo de la administración local se ha mantenido e, incluso, incrementado por el nuevo Fondo Local; mientras que el parón estatal no tiene una razón clara, ya que en diciembre del año pasado el Estado hizo un esfuerzo inversor para cumplir con los objetivos previstos.

El Gobierno lleva meses y meses tratando de buscar una nueva locomotora que tire de la economía española, pero resulta una tarea difícil. En países como Alemania, la activación de infraestructuras es una de las vías utilizadas para atajar la recesión. Francia estudia acelerar también el inicio de nuevas obra civil, pero aún no ha tomado medidas concretas.

El principal déficit del Gobierno en los últimos tiempos se ha producido en la colaboración público-privada de concesiones en ferrocarril. Así como esta fórmula financiera ha funcionado en autopistas, autovías y carreteras, se trata de un terreno virgen para el Estado en el transporte en tren, sobre todo para el ámbito de las mercancías, con lo que podrían abrirse por este camino nuevas oportunidades para las empresas. Es más, se han asentado las bases jurídicas para introducir la competencia y, sin embargo, "apenas se ha hecho nada", apuntan desde la patronal de las grandes constructoras.

Por ello, el sector espera como agua de mayo que José Blanco presente en los próximos meses un programa para avivar la puesta en marcha de nuevas infraestructuras. Seopan, presidida por David Taguas, lleva meses trabajando en una propuesta, que en breve entregará oficialmente a Fomento, para incrementar la inversión pública, que entre otros planes recoge, por ejemplo, construir hospitales, cárceles o colegios con financiación público-privada. Desde la asociación de las grandes constructoras se considera que hay que activar un plan adicional de un mínimo temporal de tres años, que genere entre 5.000 y 10.000 millones de inversión cada ejercicio. Por comunidades autónomas, Aragón es la que más sufrió el parón en enero, con un descenso del 84,67%, tras la resaca de la Expo 2008; seguida de Canarias (-78,18%). En el lado opuesto, se sitúa Baleares, donde las licitaciones se dispararon un 279,48%; mientras que en Catalunya, las licitaciones cayeron casi un 17%.
de:http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090414/53680099968/la-obra-licitada-por-el-gobierno-central-se-desploma-un-6458-en-enero-fomento-jose-blanco-estado-inf.html




Leer otra noticia relacionada que demuestra una repetida actuación del gobierno Central en inversión pública, presupuestar obras pero no ejecutarlas, clicar para leer:

¡Importante detalle! : "Inversión pública: se presupuesta pero no se ejecuta la obra"



11 d’abril del 2009

Ábalos: 'Blanco dará el impulso definitivo al Corredor Mediterráneo y al AVE'


El responsable de Medio Ambiente del PSPV-PSOE, José Luis Ábalos, ha afirmado este viernes que el nombramiento de José Blanco como titular del Ministerio de Fomento "dará el impulso definitivo al Corredor Mediterráneo y al AVE".

Ábalos ha recordado que el "interés de los gobiernos por los ciudadanos y ciudadanas se demuestra sólo con inversiones" y ha destacado la labor desarrollada por el grupo socialista en las Cortes, que lleva "reclamando al Consell en todos los presupuestos desde el año 2000 que se incluya el Corredor Mediterráneo, a través de enmiendas que el PP ha votado en contra".

Además, ha hecho hincapié en que fueron los socialistas quienes trasladaron al Parlamento Europeo el proyecto de Corredor Mediterráneo y ha asegurado que "seguiremos siendo nosotros quienes lucharemos desde Europa para garantizar que la Comunidad goce de las mejores infraestructuras".
llegir-ho tot: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/10/valencia/1239379486.html
http://www.panorama-actual.es/noticias/pspv/blanco/abalos/not292338.html
http://www.murcia.com/region/noticias/2009/04-10-abalosblanco-dara-impulso-definitivo-corredor.asp


OBSERVACIO DE LA CUCA DE LLUM: que sigui veritat, alló mes perentori es deixa pel final. La prioritat del PP i PSOE es que tot pasi primer per Madrid "para cohesionar España"... El corredor del Mediterrani representa ara ja un % elevadísim del comerç de tot l´Estat.






2on blindatge: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Cat al BOE? / - Finançament i Estatut 5



Finançament i Estatut de Catalunya - 5 - Té l´Estatut un 2on blindatge?: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Catalunya al BOE? Si es obligatori per les empreses privades, per què no ho es per l´Estat?


Aixó s´en diu transparencia o "les comptes clares fan els bons amics". Si no pactem aixó l´Estatut es paper mullat. 

Després que el Gobierno de España s´hagi negat a fer-ho ell i prohibit expressament la publicació de les balances fiscals amb les autonomies a la Confederación de Cajas de Ahorro (crec que eren ells), el govern de Zapatero ha publicat les del 2005. Així, en base als números d´ara fa 4 anys, calcularàn el 18,5% del PIB que representa l´economía de Catalunya respecte al total d´Espanya i la quantitat que en resulti seria la que l´Estat invertirá a Catalunya en infrastructures durant un període de set anys. Aixó és el que diu l´Estatut un cop rebaixat al pasar per les Cortes.


Primera dada falsa: les dades de 2005 no son l´economía del 2009.

Segona dada falsa: a la quantitat que en resulti amb aquestes dades falses, les "negociacions" a la baixa encara ho retallan més. Per ara s´ha fet oficial la mísera quantitat de 1.200 € el primer any, un altre resultat fals. És increíble.

Tercera: Hi ha cap compromís d´actualització anual de les dades i de variar la quantitat anual que en surti? De publicació de les balances fiscals? D´un mecanisme per llei de calcular-les millor que l´embolicadísim sistema que en Zapatero va emprar el 2005? Seguim en fals. Segueix la presa de pèl.

Quarta: Hi ha capacitat TOTAL per la Generalitat de fixar els impostos? Segons en Ramón Tremosa aquest es un punt clau per a regular l´economía. D´aixó a l´Estatut ni s´en parla. Segueix la presa de pèl.


Soc del parer que un estat es cohesiona quan imparteix justícia, justícia económica, i es trenca quan els abusos ja no es poden suportar. Donc be, a Catalunya aixó ja no es pot suportar i es questió de dignitat acavar aquesta situació. Els catalans no demanem res que no ens pertoqui. No vui tornar a sentir que sempre estem "reinvindicatius", es el colmo aquest adjectiu.

Aviam què farà el nou ministre Chaves, fins ara cap del govern autonómic andalus.


OBSERVACION: este artículo será traducido al castellano en breve. Los problemas hay que hablarlos. Piensen en esos problemas que no se pueden ni mencionar, ésos son los problemas gravísimos.
El gobierno de España vende la idea de "cohesionar España" pero en realidad perpetúa los privilegios de unos funcionarios y una población establecida en Madrid en detrimento de lo debería invertirse en el resto del Estado, que ellos llaman "províncias". "Se rompe España" dicen, y otras majaderías intelectuales para justificarse y para engañar a quién no esté atento.

Para mí, lo que une es el sentido del justo reparto: en becas, en jueces, en universidades, en Km de metro, en Km de tren y AVE..... "La periferia" de España mantiene la Comunidad de Madrid, cargada de privilegios autoconcedidos. Bien los quisieran en Valencia, en Baleares, en Catalunya. ¿Por qué tenemos que permitirlo?


4 d’abril del 2009

Debat Josep Oliver UAB, Ramón Tremosa UB, Luis Ángel Hierro Univ Sevilla, Enrique Villarreal Univ Valencia, programa de TV3- Finançament i Estatut 6





Plantejament inicial Josep Oliver: del minut 7,50
Plantejament inicial Ramon Tremosa: del minut 13,20 al 18,20
Plantejament inicial Enrique Villarreal: del minut 18,21 - fins al 20,50
2er torn paraules Josep Oliver: del minut 21,00 al 22,17
2on torn Luis Angel Hierro: del minut 22,18 al 25,30
2on torn Ramon Tremosa: del minut 25,31 al 28,20 defineix concepte a la Unio Europea de què es un fons de cohesió + insisteix importància de qui es qui recapta impostos. El poder tributari es el poder de debó + demana publicació estadístiques inspeccions fiscals
2on torn Enrique Villarreal: del minut 28,21 al 30,20 País Valencià i Catalunya son les que suporten 47% del ...+ i necessiten finançar els serveis
vídeo del programa Agora de TV3, duracio 1h 23min

El parany de la inversió pública - Ramon Tremosa - / l´Estatut no està blindat, vegin els forats/ - Finançament i Estatut 3



El parany de la inversió pública
 Ramon Tremosa. Professor de Teoria Econòmica UB. 02.05.2006

La inversió pública avui és fonamental per al creixement econòmic d’un territori, essent avui molt gran el pes del sector públic en l’economia. Fa anys, la Revista Econòmica de Catalunya va publicar un article relatiu a l’impacte econòmic dels Jocs Olímpics de 1992 (n.18): una inversió pública de 0,96 bilions de pessetes en infraestructures hauria generat un creixement del PIB català de 3,4 bilions de pessetes. Com deia fa uns dies Eduardo Mendoza a l’Avui, sort que vàrem tenir els Jocs!

Atès que el nou finançament no donarà autonomia financera perquè la Generalitat pugui realitzar una política pròpia de grans inversions públiques, cal veure què diu la disposició addicional tercera del nou Estatut. Aquesta disposició estableix que “la inversió de l’Estat en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial (FCI), s’equiparà a la participació relativa del PIB català en el PIB espanyol durant un període de set anys”.

Aquest percentatge avui és del 18,5 % i s’inspira en la disposició addicional sisena de l’Estatut del 30 de setembre. Tot comparant aquests dos Estatuts, podem veure que ara s’estableix un període de set anys, quan en l’Estatut del Parlament el compromís era indefinit, d’acord amb criteris d’eficiència econòmica que prevalen en altres països. I també el text final elimina tota referència a les compensacions pel dèficit històric d’inversions de l’Estat a Catalunya, que les cambres de comerç han estimat en més de 6.000 milions d’euros.

Exemples de "bilateralitat efectiva"La Junta d’Andalusia va cobrar del Govern central 2.500 milions d’euros al juny de 2004, en concepte de “dèficits provocats pels models de finançament imposats pel PP”, segons la seva particular visió del tema. I la presidenta Aguirre també ha anunciat que, quan torni a manar el PP, pensa rescabalar-se de les retallades que li practica el ministre Solbes en les liquidacions finals del pressupost regional madrileny (en ingressos per impostos cedits 250 milions d’euros l’any 2005, tal com reconeix el mateix ministeri): aquests són dos exemples de “bilateralitat efectiva” en el règim comú de la qual els catalans, mani qui mani, quedem al marge.

Però l’aspecte més inquietant relatiu al compromís de la inversió pública de l’Estat a Catalunya fa referència al fons abans esmentat, l’FCI. L’any 2006 el govern central invertirà en infraestructures 12.467 milions d’euros, dels quals 2.306 (18,5%) ens correspondrien si s’apliqués el nou Estatut. Cal excloure, però, de la inversió pública el fons esmentat: avui l’FCI és petit i està dotat només amb 1.159 milions d’euros. Això vol dir que el 18,5 % català s’aplicaria a la diferència entre la inversió i el fons: 11.308 milions el 2006 i així ens en pertocarien 2.091.

'Per acabar consagrant el mateix el model de finançament actual al nou Estatut, en què més diners per a la Generalitat depenen de la voluntat del Govern central, s’han perdut dos anys molt valuosos. Dos anys en què altres autonomies han passat discretament per Madrid per projectar grans infraestructures per als seus territoris'

El diari El País, però, va publicar el 7 de febrer d’enguany una notícia a tota pàgina, segons la qual el Govern central planeja duplicar l’FCI. Tot recordant que l’objectiu d’aquest fons és “el de corregir desequilibris territorials”, el president ZP considera ara que cal donar més pes a l’FCI perquè és “el fons de solidaritat per antonomàsia”, i per això aquest fons sempre ha anat a parar íntegrament a les regions menys productives. Seguidament el conseller d’economia andalús prediu augments futurs molt més grans de l’FCI, ja que segons el seu criteri “la reducció dels fons europeus a les regions pobres exigeix el seu redisseny”. Això vol dir que si l’FCI es multiplica per tres o per quatre en pocs anys, les inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya quedaran molt lluny del pes del PIB català en el total estatal. El diari El País va il·lustrar la notícia amb una fotografia ben significativa: hi apareixen els ministres Solbes i Sevilla i el llavors secretari d’Estat d’Hisenda Miguel Ángel Fernández Ordóñez i tots tres riuen obertament.

Per acabar consagrant el mateix el model de finançament actual al nou Estatut, en què més diners per a la Generalitat depenen de la voluntat del Govern central, s’han perdut dos anys molt valuosos. Dos anys en què altres autonomies han passat discretament per Madrid per projectar grans infraestructures per als seus territoris. Al País Basc s’estan enllestint les obres del corredor logístic intermodal de Vitòria, que disposarà de 5 milions de metres quadrats, amb un gran suport inversor del Govern central i d’Abertis. El Govern aragonès ha pactat amb el ministeri que l’autovia Lleida-Viella pugi per la Franja, amb el que això suposa de marginació per a l’eix alternatiu Balaguer-Tremp-Sort. A Saragossa la plataforma logística PLAZA, amb 12 milions de metres quadrats, ja és el recinte logístic més gran del continent europeu: situat vora l’autopista, en dos anys hi arribarà l’alta velocitat i 40 vies de tren de mercaderies (el moll més gran de l’Estat). El seu aeroport ja disputa al de Vitòria el tercer lloc estatal en el trànsit aeri de mercaderies.

Mentrestant, a Lleida es dissenya un aeroport lúdic, deficitari i sense cap funció logística, i resta recursos perquè l’aeroport de Reus sigui alguna cosa més que receptor de vols xàrter turístics: situat a prop del port de Tarragona, de l’autopista i del TGV, entre Reus i el Penedès hi ha la millor ubicació per a la gran plataforma logística del sud d’Europa. Si traspassen l’aeroport de Reus, ara que perdem indústria per la deslocalització, tindrà la Generalitat diners i els partits catalans influència a Madrid per impulsar un centre logístic de distribució de mercaderies semblant? O ja fem tard?

Vegin també:  2on blindatge: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Cat al BOE? / - Finançament i Estatut 5








3 d’abril del 2009

El Gobierno francés dice que el AVE Figueras-Perpignan se pondrá en servicio en 18 meses

06/04/2009 - 11:41 - PARIS, 6 (EUROPA PRESS)
El tramo del Tren de Alta Velocidad entre Figueres (Girona)-Perpignan (Francia) se pondrá en servicio en 18 meses, según explicó hoy el ministro francés de Ecología, Jean-Louis Borloo, en una entrevista en la televisión BFM TV. Además, Francia espera lanzar próximamente la oferta pública para el trazado del sudoeste Burdeos-Toulouse-Perpignan.


"La parte Figueras-Perpignan se pondrá en servicio en 18 meses", indicó Borloo, que también adelantó que el próximo trimestre se firmará el trazado del trayecto Nimes-Montpellier y a finales de junio la decisión para llevar la línea hasta Italia.

El titular de Ecología admitió por otro lado que el "principal problema" de la transversal que irá hasta Niza es la costa de España e Italia, que es "espantosa", y dio a entender que la idea es roturar como se ha hecho con el túnel bajo los Pirineos.
En cuanto al trazado, la decisión está tomada, sobre todo en la parte de Bouches-du-Rhône y se conocerá a finales de junio. Borloo reconoció que la cuestión del trazado "siempre es difícil" porque hay que evitar dañar el paisaje, pero se mostró convencido de que se encontrará "la mejor solución".

El ministro desveló el pasado febrero los futuros ejes transversales de las líneas de la Alta Velocidad y anunció el lanzamiento de un estudio de las líneas que unirán Nantes y Lyon, Toulouse y Narbona o Nimes y Perpignan, que se completarán con una radial hacia Clermond-Ferrand, en el centro del país. La idea es unir Francia, España e Italia y crear una gran línea este-oeste por el sur sin olvidar el centro de Francia.
de:http://www.finanzas.com/noticias/economia/2009-04-06/122696_gobierno-frances-dice-figueras-perpignan-pondra.html


28 Abr. 2009 (EUROPA PRESS) - ACS y Eiffage explotarán el AVE entre España y Francia durante más años para compensar el retraso
La compensación consistirá básicamente en ampliar en unos años el plazo de explotación de la infraestructura, inicialmente fijado en cincuenta años, según indicaron a Europa Press en fuentes del sector. Está previsto que este AVE transfronterizo se ponga en servicio en 2010.

Además, Francia garantizó la continuidad de esta conexión y, por ende, su rentabilidad, al asegurar que ha completado en los plazos previstos las obras de las instalaciones terminales en Perpignan. Asimismo, se ha comprometido a mejorar la conexión Perpignan-Montpellier para aumentar su capacidad, en tanto Francia debate sobre la construcción de una nueva línea ferroviaria entre las dos ciudades.

Está previsto que ACS e Eiffage pongan en servicio el AVE Figueres-Perpignan en 2010, aunque la conexión por AVE entre Barcelona y Figueres no está prevista hasta 2012, según ratificó hoy España.

Para ello, los trenes circularán por la línea convencional entre la Ciudad Condal y Figueres y, posteriormente, a través de un cambio de ancho, accederán al tramo trasfronterizo de AVE.

El AVE Figueres-Perpignan consta de 44,4 kilómetros de longitud, de los que 8,3 kilómetros corresponden a un túnel construido bajo los Pirineos. El proyecto ha supuesto una inversión de unos 1.000 millones de euros, de los que unos 600 millones provinieron de financiación pública de España, Francia y UE.

En el encuentro celebrado entre los máximos representantes del Ministerio de Transportes francés y del Ministerio de Fomento español, ambas partes mostraron además su disposición a triplicar en el medio plazo el actual volumen de tráfico ferroviario pirenaico de mercancías, de forma que suponga el 10% del total del transporte terrestre.

de:http://www.europapress.es/economia/construccion-y-vivienda-00342/noticia-economia-ave-acs-eiffage-explotaran-ave-espana-francia-mas-anos-compensar-retraso-20090428174732.html
http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/1202849/04/09/Economia-AVE-ACS-y-Eiffage-explotaran-el-AVE-entre-Espana-y-Francia-durante-mas-anos-para-compensar-el-retraso.html




2 d’abril del 2009

Vecinos del Clot denuncian asaltos entre vallas del AVE - las vallas dejan pasillos estrechos y sin iluminar.



Vegin el vídeo de la manifestació del veïns:

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53672332137&PAGINACIO=15&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006&SUBORDRE=3&SECCIO=&CANAL=53481988163&NAVEGACIO=

1/4/2009 JOVEN APUÑALADO
La plataforma AVE pel Litoral y vecinos de la zona de las obras del AVE en el Clot y la Sagrera denunciaron ayer un aumento de robos y asaltos en los pasillos estrechos que han habilitado las constructoras en las aceras. Un joven fue apuñalado hasta seis veces el lunes por la noche en el chaflán de Espronceda y Clot.

Un grupo de unas 80 personas se concentró ayer para protestar por esta agresión y para reclamar más presencia policial, así como la construcción de una pasarela ancha que permita cruzar la calle sin dar el largo rodeo actual.Un portavoz de los Mossos d'Esquadra no aclaró el motivo del asalto ni la identidad y el estado del herido, pero matizó que "se trabaja con diferentes hipótesis, no solo con la del robo". Asimismo negó que se haya detectado un incremento de hechos delictivos en esa zona donde comienza el futuro túnel que unirá la Sagrera y Sants. Los vecinos se quejaron también de que la obra deja cloacas a cielo abierto.


de: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=600216&idseccio_PK=1022&h=

NOTA DE L´AVE PEL LITORAL:
OS ADJUNTO VARIAS FOTOS MÁS donde se observa esta "ratonera": el pequeño espacio por donde TODOS LOS PEATONES de Espronceda que tienen que ir a buscar el metro de la L1 a Navas o el bus 43 pasan por ese lugar ya que desde hace meses está cortado el paso a la acera de enfrente LO CUAL SE HA RECLAMADO REITERADAMENTE .
Este tramo tambien lo usan peatones de c/ Clot, Mallorca etc que quieran coger la línea 2 del metro en Bac de Roda . El paso de peatones es bastante continuo y pese a ello ya veis la desgracia que ha sucedido hoy.

Queremos un paso peatones provisional que nos permita cruzar a la acera lado montaña y tener una salida de este pequeño pasillo que es una auténtica RATONERA .

!!!Esto es para verlo!!!

Ahora estan abriendo grandes canalizaciones para desvio cloacas y se deja el paso de aguas fecales, al aire , mediante unos tubos provisionales pero el agua se ve circular en salida y entrada.