BBC
La BBC relata el menyspreu patit pels catalans en un extens reportatge
Qüestiona l'argument de la fractura social esgrimit per l'unionisme
Dijous 6 nov. 2014 - La cadena britànica BBC publica avui un extens reportatge sobre els
moments previs a la votació del 9 de novembre. Amb el títol 'Espanya infla el suflé de Catalunya?',
el periodista Nick Rider explica que 'hi ha una sensació generalitzada
que el govern espanyol mai no escolta els catalans i que els tracta amb
menyspreu'; parla amb independentistes i unionistes, exposa la
diferència de tracte que ha fet el govern espanyol en comparació amb el
Regne Unit amb Escòcia; troba poc creïble l'argument de la fractura
social i veu 'extravagants' les comparacions amb el nazisme.
La
tesi del reportatge és que la manera d'encarar el problema que ha tingut
el govern espanyol ha ajudat a fer créixer ràpidament el nombre
d'independentistes a Catalunya. Parla amb l'economista Germà Bel, de qui
diu que 'havia cregut en una Espanya plural i encara no es considera a
si mateix com un independentista'. Però diu que 'no hi ha cap altra
sortida possible' que no sigui la independència. El creixement de l'independentisme
Com a Escòcia, la causa independentista ha crescut més enllà de l'àmbit nacionalista per a oferir la promesa d'una nova manera de fer política, un lloc de trobada per als descontents de la crisi. I remarca que la diferència amb Escòcia és la resposta que ha tingut la demanda catalana per part del govern espanyol, 'que no ha estat política, sinó legal'.
Parla del 'joc del gat i la rata legal' arran de la prohibició per part de les institucions espanyoles de qualsevol forma de referèndum. Explica com el govern espanyol va optar en un principi per deixar que la consulta alternativa 's'estavellés' tota sola, però que després va decidir d'impugnar-la al Tribunal Constitucional.
Però diu que 'totes les evidències suggereixen que ha estat contraproduent en termes de radicalització a Catalunya.'
Recull l'opinió d'Eduard López, d'ERC, que diu que 'ara la gent equipara tres coses diferents, el dret de decidir, la democràcia i la independència.' I afegeix: 'El fet que el govern espanyol hagi tancat la porta a un diàleg democràtic ens ha ajudat molt… i ha estès el suport molt més enllà que no pensàvem.'
També parla amb un membre del PSC, Manel Brinquis, de L'Hospitalet de Llobregat. 'Hi ha una màquina de fer independentistes catalans, que és el govern de Madrid'.
Ni fractura social ni nazisme
De fet, parla amb més veus unionistes, com la de Susana Bletra, de Societat Civil Catalana, i el portaveu del PP Enric Millo. Destaca que tots dos diuen que hi ha 'famílies dividides, i els antiseparatistes sota una pressió social, els fills dels quals són etiquetats de traïdors a l'escola'.
Però tot seguit el reportatge desactiva aquesta mena d'arguments. El socialista Brinquis nega que hi hagi fractura social, conflicte o intolerància, tal com argumenten partits unionistes com el PP i C's.
I, de fet, el periodista mateix diu: 'En els carrers de Barcelona --una ciutat en què més de la meitat de la gent és castellanoparlant però on més de la meitat està a favor de votar-- es fa difícil de veure una 'fractura' social.
També destaca declaracions d'un professor canadenc d'art i disseny que fa temps que viu a Barcelona i que té família catalana, Jeffrey Swartz. Diu que no hi ha 'una majoria silenciosa', sinó 'una gran minoria silenciosa que dubta de la independència'.
El reportatge també esmenta les comparacions que els partits unionistes han fet en algun moment o altre entre el procés català i el nazisme. El periodista ho qualifica d'extravagant. I recorda que el mes d'octubre l'eurodiputada d'UPyD Beatriz Becerra va enviar una carta als eurodiputats en què comparava el procés amb la Itàlia i l'Alemanya dels anys trenta. 'Allò va causar un correctiu d'una eurodiputada alemanya de la CDU, que li va dir que demanés disculpes per haver frivolitzat amb el nazisme.'
La concreció del 'menyspreu'
Tot amb tot, l'autor del reportatge destaca que tots aquests
arguments fan augmentar el sentiment de menyspreu entre els catalans; es
fixa en la paraula en català, 'menyspreu', i la fa seva en el
reportatge per a expressar el sentiment de molts catalans envers el
tracte que senten que reben per part de l'estat espanyol.
I acaba dient que, en comptes de la previsió que tenia el govern espanyol que 'el suflé català es desinflaria' després de la victòria del no d'Escòcia, 'passi el que passi el 9 de novembre, això no s'esvairà.'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4218547/20141106/bbc-relata-menyspreu-patit-pels-catalans-extens-reportatge.html I acaba dient que, en comptes de la previsió que tenia el govern espanyol que 'el suflé català es desinflaria' després de la victòria del no d'Escòcia, 'passi el que passi el 9 de novembre, això no s'esvairà.'
Gallifa i lel seu ex-alcalde Jordi Fornas, al Wall Street Journal:
Catalan Hamlet Thumbs Nose at Authorities in Madrid by Flying Tiny Spanish Flag
Secessionists Raise Tiny Banners to Protest Law; Cat vs. Mouse
GALLIFA, Spain—The Spanish flag affixed to the town-hall facade of
this Catalan hamlet isn’t something you’d expect to see on a public
building. It is so small it looks like it ought to be attached to a
toothpick protruding from a plate of flan.
A Catalan separatist
politician hung the paper-back-sized banner as a way of complying with
the letter of a national law requiring towns to fly the Spanish flag,
while at the same time thumbing his nose at authorities in Madrid.
“They asked for a flag,” said pro-independence leader Jordi Fornas. “Well, there it is. I hope they’re happy.”
Now,
Gallifa is at the center of a political row out of all proportion to
the size of either its flag or its population of 200. Spain’s central
government is suing to have the flag replaced with a standard that is,
well, standard-sized. Not only has Gallifa refused to strike the mini
banner, it has also raised a massive starred flag representing the
Catalan independence movement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada