La web edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius, explica la història de Catalunya en set mapes molt il•lustratius
14.02.2016 - Redacció
La web nord-americana edmaps.com,
especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis
geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius
històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui
reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de
Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i
els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui
no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de
l’origen de la identitat catalana.
Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que
les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al
Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a tots els Països
Catalans. Heus ací el primer mapa: (a dalt de tot de l'article)
L’article
parteix de l’emperador Carlemany, qui a final del segle VIII va
expulsar els musulmans de bona part del sud dels Pirineus i va establir
una separació entre els musulmans ibèrics i l’imperi Carolingi. Després
de la mort de Carlemany, aquesta zona, anomenada Marca Hispànica, es va dividir en els regnes de Pamplona i Aragó, i els comtats catalans.
Fem un salt fins al segle X, quan el comte Borrell II va
unificar gradualment bona part dels comtats catalans. El 1137, la unió
matrimonial entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella,
filla del rei d’Aragó, va donar lloc a la Corona d’Aragó. Tanmateix, el regne Aragó i el comtat de Barcelona van conservar cadascun autonomia política.
‘Però la situació va canviar radicalment el setembre del 1213’, continua l’article: a la batalla de Muret,
al sud de Tolosa de Llenguadoc, Felip II de França va derrotar el comte
occità Ramon VI de Tolosa, que tenia el suport de la Corona d’Aragó.
Així és com Jaume I,
rei de la corona, es va trobar obligat a renunciar als territoris
occitans i va estendre la seva conquesta cap a l’est. Primer va ocupar
les Illes Balears i més tard el País Valencià, dos territoris que van
tenir la condició de regne i posteriorment es van unir a la corona.
‘Aquest fet explica per què les Balears i València formen part de
l’imaginari nacionalista català’, diu l’article.
La corona es va expandir cap a uns altres territoris de la
Mediterrània, com ara Sicília, Sardenya, Còrsega i el Regne de Nàpols, i
esdevingué una autèntica potència. Però el 1479 tot va tornar a
canviar. Aquesta vegada a partir de la unió dinàstica entre Castella i
Aragó: ‘un punt d’inflexió en la història de Catalunya.’
El Principat de Catalunya i els altres dominis aragonesos van viure
una involució política després de la unió de les corones d’Aragó i
Castella, i el naixement de l’estat espanyol. El text tracta molt
breument de la guerra de Successió,
a partir de la qual la Corona d’Aragó deixà d’existir i Catalunya quedà
sotmesa a les lleis centralistes del regne d’Espanya. Molt
resumidament, l’article i el mapa següent recorden que el 1812, arran de
la conquesta francesa d’Espanya, els antics comtats catalans carolingis van ser annexionats a l’imperi francès. Però només durant dos anys.
‘La pèrdua de l’autonomia política ha afectat greument l’evolució de
la societat catalana, fet que explica per què la recuperació de la
sobirania ha estat el principal objectiu del nacionalisme català’,
continua l’article. Ja entrat al segle XX, parla de les figures de Macià
i Companys com a exemples d’aquest intent de recuperar l’autonomia
perduda. Però la victòria de Franco va tornar a posar fi a aquests
objectius.
Després de la mort de Franco, la constitució espanyola va ser un
intent d’encabir dins l’estat espanyol les nacions catalana, basca i
gallega, però l’objectiu fracassà: ‘Per desgràcia, l’estat espanyol no
estava preparat per a reconèixer les seves principals minories ètniques
com a comunitats nacionals reals.’ Després del 27-S, el 9 de novembre
passat el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració d’inici del
procés cap a la independència per a iniciar ‘de manera sostinguda i
pacífica la desconnexió de l’estat espanyol’, segons paraules de Carles
Puigdemont. I l’article acaba així: ‘La nova administració catalana
sembla que ja ha iniciat el procés de secessió d’Espanya. L’hivern ha
arribat… Com continuarà?’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada