30 de maig del 2026
29 de maig del 2026
La eliminación de Sucesiones en Baleares deja 34.000 beneficiados y 1.025 millones menos de recaudación
El PP ha defendido desde el inicio de la legislatura que el impuesto suponía una "doble imposición" y que su eliminación permitiría aliviar la carga fiscal sobre las familias de las islas
La eliminación del Impuesto sobre Sucesiones impulsada por el Govern de Marga Prohens ya tiene un impacto económico de gran dimensión en las cuentas públicas de Baleares. Desde la entrada en vigor de las bonificaciones fiscales aprobadas por el PP el 18 de julio de 2023 y hasta el 31 de marzo de 2026, un total de 34.706 contribuyentes se han beneficiado de rebajas en este tributo, mientras la comunidad autónoma ha dejado de recaudar más de 1.025 millones de euros.
La mayor parte del impacto corresponde a las herencias entre padres e hijos, ascendientes y cónyuges, donde 31.225 familias han dejado directamente de pagar el impuesto. El ahorro acumulado en estos casos asciende a 941,07 millones de euros. A esta cifra se suman también las bonificaciones aplicadas en el grupo III, que engloba herencias entre hermanos, tíos y sobrinos. En este apartado, 3.481 contribuyentes se han beneficiado de reducciones fiscales que han supuesto otros 84,34 millones de euros menos de ingresos para las arcas autonómicas. Los datos reflejan el alcance de una de las principales apuestas del Ejecutivo autonómico: reducir al mínimo la tributación sobre las herencias y el patrimonio familiar. El PP ha defendido desde el inicio de la legislatura que el Impuesto sobre Sucesiones suponía una "doble imposición" y que su eliminación permitiría aliviar la carga fiscal sobre las familias de las islas.
La reforma fiscal aprobada por el Govern no se limita a las herencias directas. En julio de 2023 el Ejecutivo aprobó bonificaciones del 25% para las herencias del grupo III cuando existía descendencia directa y del 50% cuando no la había. Posteriormente, con la aprobación de la Ley de Presupuestos Generales de 2025, el Govern elevó estas bonificaciones diez puntos más, hasta el 35% y el 60%, respectivamente. El resultado es que Baleares ha dejado de ingresar más de mil millones de euros en apenas dos años y medio por las rebajas fiscales vinculadas a las herencias.
28 de maig del 2026
27 de maig del 2026
Anàlisi dels problemes actuals de Catalunya: "La Taca d'Oli": comentaris a l' "Informe Fènix" pel coordinador de l' "Informe" en Xavier Roig. Vilaweb.
>>> https://youtu.be/WdQEsLFpDz0?is=eLfhlfKdWjyK4bz4
UN DELS TEMES ABORDATS ÉS LA MANCA DE LLIGAM I DE COMPROMÍS ENTRE L'ELEGIT I L'ELECTOR A CATALUNYA ( I A ESPANYA ) PER LES CARACTERÍSTIQUES DE LA LLEI ELECTORAL:
"No hay nada que cure más a una persona que un vínculo sano, seguro y predecible. No hay terapia que sane más que el amor" Elisabeth Clapés, psicóloga.
La falta de cuidado, la falta de cariño, la falta de atención es lo que genera los traumas.
Paz mental, estabilidad y que esa persona sepa que mañana cuando se levante por la mañana, la vamos a seguir queriendo.
Parlar en català per mantindre'l viu, inclusiu i compartit.
PARLAR EN CATALÁ ÉS LA COSA NO MATERIAL QUE MÉS INCORDIA, MÉS MOLESTA. ÉS RECORDAR-LIS QUE TENIM CULTURA PRÒPIA, TARANNÀ PROPI, QUE NO ENS HAN ASSIMILAT. TOT I EL SEU ESPOLI FISCAL!!! NO ENS HAN VENÇUT.
El 2012 reb el Nobel de Medicina per descubrir 4 gens capaços de rejovenir cèlules. Ara, l'agència USA ha suroritzat aicar-ho en humans per eliminar una eguesa.
El descubrimiento: Un científico japonés ganó el Premio Nobel de Medicina en 2012 tras descubrir cuatro genes capaces de convertir cualquier célula del cuerpo en una “célula joven”, sin importar su edad.
Resultados prometedores: Experimentos iniciales en ratones ciegos demostraron que, al inyectar estos factores en el ojo, la retina rejuvenecía y los animales recuperaban la visión. Estos estudios se están extendiendo a otros órganos como el corazón, cerebro, sistema inmunológico y la piel.
Avance reciente: La FDA (Food and Drugs Administration) ha aprobado la primera aplicación de esta tecnología en humanos para tratar la ceguera, un paso histórico que abre la puerta a futuras aplicaciones para combatir el envejecimiento.
>>>
26 de maig del 2026
Los profesores de Mallorca donan 100.000 euros a docentes de Cataluña y el País Valenciano: "También es nuestra lucha"
L’Assemblea de Docents apoya las huelgas educativas entre territorios de habla catalana en Cataluña y el País Valenciano y cede parte del fondo de resistencia de la huelga indefinida de 2013
La entidad llama a reorganizar los centros ante "la ofensiva contra la escuela pública y las condiciones laborales del profesorado", y se pone a disposición del colectivo 0-3 para apoyar sus reivindicaciones
...la asamblea ha acordado destinar de la caja de resistencia creada durante la , financiada gracias al esfuerzo colectivo de miles de docentes, al apoyo económico de los conflictos educativos actualmente abiertos. Concretamente, se ha aprobado una aportación de 50.000 euros para cada una de las cajas de resistencia habilitadas en Cataluña y el País Valenciano... La organización considera que las huelgas y movilizaciones del País Valenciano, Cataluña y del sector 0-3 evidencian el malestar acumulado "tras años de recortes, precarización y destrucción planificada de la educación pública".
LA NOTÍCIA ALS DIARIS DE VALÈNCIA:
De l'Estatut de Núria el 1931, à l'Estatut de Sau el 1976
L'agost de 1931, més de 595.000 catalans van votar a favor de l'Estatut d'autonomia. 3.286 hi van votar en contra. Set anys després, un decret signat per Franco l'abolia amb la frase: "en mala hora concebido".
L'Estatut, anomenat popularment Estatut de Núria pel monestir pirinenc on es va redactar l'avantprojecte, va ser elaborat per una comissió designada per la Generalitat provisional el juny de 1931.
El 26 de juliol va ser aprovat per 1.063 municipis catalans, el 98% del total. El 2 d'agost del mateix any es va sotmetre a referèndum a Catalunya. Hi va participar el 75% del cens —les dones, com a la resta de l'Estat, encara no tenien dret a vot— i el resultat va ser de 595.205 vots a favor i 3.286 en contra. Un 99,4% de les paperetes emeses.
El text original reconeixia Catalunya com a "Estat autònom dintre de la República espanyola", proclamava el dret d'autodeterminació, declarava el català com a única llengua oficial, contemplava la federació amb altres territoris de parla catalana i mantenia per a la Generalitat la recaptació dels impostos directes.
El text, però, encara havia de passar pel tràmit de les Corts espanyoles. El debat es va obrir el 6 de maig de 1932 i va durar més de quatre mesos.
Durant aquesta tramitació les retallades van ser sistemàtiques: es va eliminar la referència a l'autodeterminació, el català va passar de llengua oficial única a llengua cooficial amb el castellà, es va suprimir la possibilitat de federació entre territoris de parla catalana i la recaptació d'impostos directes va quedar per a l'administració central.
Hi va ajudar, paradoxalment, el cop d'estat fallit del general Sanjurjo del 10 d'agost de 1932 contra la República, que va accelerar el consens parlamentari en favor de la legalitat republicana.
El 9 de setembre de 1932, l'Estatut retallat va ser aprovat per les Corts amb 334 vots a favor i 24 en contra. El 20 de novembre se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. La cambra es va constituir el 6 de desembre amb Lluís Companys com a primer president del Parlament.
L'aplicació plena va durar només dos anys. El 6 d'octubre de 1934, davant l'entrada al govern espanyol de la CEDA, Companys —ja com a president de la Generalitat— va proclamar "l'Estat català dins la República federal espanyola".
L'aixecament va ser sufocat per l'exèrcit en menys de deu hores. El govern de la Generalitat va ser empresonat i, el gener de 1935, una llei del govern de Lerroux va suspendre l'Estatut i va dissoldre el Parlament català indefinidament.
Va caldre esperar el triomf del Front Popular —el 16 de febrer de 1936— perquè un decret-llei del 26 de febrer restablís l'Estatut i alliberés els consellers empresonats.
Quatre mesos més tard va començar la guerra civil. L'exèrcit franquista va anar avançant sobre el territori català. El 5 d'abril de 1938, en ocupar Lleida, Franco va signar la llei que abolia l'Estatut "en mala hora concebido", segons el preàmbul del propi decret.
Encara faltaven onze mesos perquè acabés la guerra.
Va caldre esperar més de quaranta anys —fins a l'Estatut de Sau de 1979— per al restabliment.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
L'Estatut, anomenat popularment Estatut de Núria pel monestir pirinenc on es va redactar l'avantprojecte, va ser elaborat per una comissió designada per la Generalitat provisional el juny de 1931.
El 26 de juliol va ser aprovat per 1.063 municipis catalans, el 98% del total. El 2 d'agost del mateix any es va sotmetre a referèndum a Catalunya. Hi va participar el 75% del cens —les dones, com a la resta de l'Estat, encara no tenien dret a vot— i el resultat va ser de 595.205 vots a favor i 3.286 en contra. Un 99,4% de les paperetes emeses.
El text original reconeixia Catalunya com a "Estat autònom dintre de la República espanyola", proclamava el dret d'autodeterminació, declarava el català com a única llengua oficial, contemplava la federació amb altres territoris de parla catalana i mantenia per a la Generalitat la recaptació dels impostos directes.
El text, però, encara havia de passar pel tràmit de les Corts espanyoles. El debat es va obrir el 6 de maig de 1932 i va durar més de quatre mesos.
Durant aquesta tramitació les retallades van ser sistemàtiques: es va eliminar la referència a l'autodeterminació, el català va passar de llengua oficial única a llengua cooficial amb el castellà, es va suprimir la possibilitat de federació entre territoris de parla catalana i la recaptació d'impostos directes va quedar per a l'administració central.
Hi va ajudar, paradoxalment, el cop d'estat fallit del general Sanjurjo del 10 d'agost de 1932 contra la República, que va accelerar el consens parlamentari en favor de la legalitat republicana.
El 9 de setembre de 1932, l'Estatut retallat va ser aprovat per les Corts amb 334 vots a favor i 24 en contra. El 20 de novembre se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. La cambra es va constituir el 6 de desembre amb Lluís Companys com a primer president del Parlament.
L'aplicació plena va durar només dos anys. El 6 d'octubre de 1934, davant l'entrada al govern espanyol de la CEDA, Companys —ja com a president de la Generalitat— va proclamar "l'Estat català dins la República federal espanyola".
L'aixecament va ser sufocat per l'exèrcit en menys de deu hores. El govern de la Generalitat va ser empresonat i, el gener de 1935, una llei del govern de Lerroux va suspendre l'Estatut i va dissoldre el Parlament català indefinidament.
Va caldre esperar el triomf del Front Popular —el 16 de febrer de 1936— perquè un decret-llei del 26 de febrer restablís l'Estatut i alliberés els consellers empresonats.
Quatre mesos més tard va començar la guerra civil. L'exèrcit franquista va anar avançant sobre el territori català. El 5 d'abril de 1938, en ocupar Lleida, Franco va signar la llei que abolia l'Estatut "en mala hora concebido", segons el preàmbul del propi decret.
Encara faltaven onze mesos perquè acabés la guerra.
Va caldre esperar més de quaranta anys —fins a l'Estatut de Sau de 1979— per al restabliment.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Cinquanta anys molt difícils en la Catalunya de l'any mil. Ramon Berenguer I dit el Vell, morí el 26 de maig del 1076.
📜 L'any 1023 nasqué Ramon Berenguer, fill de Berenguer Ramon el Corbat, comte de Barcelona, i Sança de Castella.
Sent encara nen, a la mort del pare (1035) heretà els comtats de Barcelona i Girona en condomini amb l'àvia, Ermessenda de Carcassona.
El germà menor, Sanç, rebé la marca del Penedès, i el germanastre, Guillem, fill de Guisla, segona muller de Berenguer Ramon, el comtat d'Osona.
L'any 1039 Ramon Berenguer es casà amb Elisabet, donzella amb qui tingué el primogènit, Pere.
En l'àmbit polític donà suport al cosí -el comte Ermengol III d'Urgell- en la lluita contra els musulmans de Saraqusta i els comtes de Cerdanya.
Aviat l'exercici del govern l'enfrontà a l'àvia, que s'enrocà a Girona (1041).
Llavors, aprofitant la minoria d'edat de Sanç i les dificultats del jove Ramon Berenguer, el poderós magnat Mir Geribert, cosí seu, es proclamà "príncep d'Olèrdola" i es rebel•là a l'autoritat del comte.
A Barcelona el palau comtal fou apedregat des dels palaus del bisbe, Guislabert, i del vescomte, Udalard II, també parents de Mir Geribert.
En aquesta situació Ramon Berenguer, amb la mediació de l'abat Oliba, es reconcilià amb Ermessenda i, amb el suport de Girona, recuperà l'obediència del bisbe i el vescomte de Barcelona.
L'any 1049 Sanç renuncià al Penedès, reforçant la posició de Ramon Berenguer.
A la mort de la primera muller (1050) el comte es casà amb Blanca però la repudià enamorat de l'occitana Almodis (1052), filla del comte Bernat de la Marca.
De l'enllaç nasqueren els bessons Ramon i Berenguer i una nova crisi amb Ermessenda.
Tot i les dificultats Ramon Berenguer obtingué la renúncia a Osona del germanastre Guillem (1054) i Ermessenda li acabà venent els seus drets als comtats (1057).
Reforçat amb les campanyes contra els musulmans, sotmeté finalment Mir Geribert (1059), que mantingué els castells que tenia al Penedès però el reconegué com a "senyor eminent".
A més, comprà els comtats de Carcassona i Rasès als Trencavel per dotar els fills (1067).
Preocupat per l'herència, Pere -primogènit del comte- assassinà Almodis (1071) però hagué de fugir.
Anys després, el 26 de maig de 1076 morí Ramon Berenguer I de Barcelona, dit "el Vell".
Sent encara nen, a la mort del pare (1035) heretà els comtats de Barcelona i Girona en condomini amb l'àvia, Ermessenda de Carcassona.
El germà menor, Sanç, rebé la marca del Penedès, i el germanastre, Guillem, fill de Guisla, segona muller de Berenguer Ramon, el comtat d'Osona.
L'any 1039 Ramon Berenguer es casà amb Elisabet, donzella amb qui tingué el primogènit, Pere.
En l'àmbit polític donà suport al cosí -el comte Ermengol III d'Urgell- en la lluita contra els musulmans de Saraqusta i els comtes de Cerdanya.
Aviat l'exercici del govern l'enfrontà a l'àvia, que s'enrocà a Girona (1041).
Llavors, aprofitant la minoria d'edat de Sanç i les dificultats del jove Ramon Berenguer, el poderós magnat Mir Geribert, cosí seu, es proclamà "príncep d'Olèrdola" i es rebel•là a l'autoritat del comte.
A Barcelona el palau comtal fou apedregat des dels palaus del bisbe, Guislabert, i del vescomte, Udalard II, també parents de Mir Geribert.
En aquesta situació Ramon Berenguer, amb la mediació de l'abat Oliba, es reconcilià amb Ermessenda i, amb el suport de Girona, recuperà l'obediència del bisbe i el vescomte de Barcelona.
L'any 1049 Sanç renuncià al Penedès, reforçant la posició de Ramon Berenguer.
A la mort de la primera muller (1050) el comte es casà amb Blanca però la repudià enamorat de l'occitana Almodis (1052), filla del comte Bernat de la Marca.
De l'enllaç nasqueren els bessons Ramon i Berenguer i una nova crisi amb Ermessenda.
Tot i les dificultats Ramon Berenguer obtingué la renúncia a Osona del germanastre Guillem (1054) i Ermessenda li acabà venent els seus drets als comtats (1057).
Reforçat amb les campanyes contra els musulmans, sotmeté finalment Mir Geribert (1059), que mantingué els castells que tenia al Penedès però el reconegué com a "senyor eminent".
A més, comprà els comtats de Carcassona i Rasès als Trencavel per dotar els fills (1067).
Preocupat per l'herència, Pere -primogènit del comte- assassinà Almodis (1071) però hagué de fugir.
Anys després, el 26 de maig de 1076 morí Ramon Berenguer I de Barcelona, dit "el Vell".
26 de maig de 1963, culmina el DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR, també conegut com el Diccionari Alcover-Moll
26 de maig de 1963, culmina el DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR, també conegut com el Diccionari Alcover-Moll, que l’inicià l’any 1900 mossèn Antoni Maria Alcover i completà en Francesc de Borja Moll.
Aquesta obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, de deu volums, eina indispensable de consulta, és un inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals que es parla «al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya». Cap altra llengua romànica disposa d'un diccionari com aquest, amb la pretensió de recollir tots els seus mots i de tota la seva riquesa geogràfica.
Aquesta obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, de deu volums, eina indispensable de consulta, és un inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals que es parla «al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya». Cap altra llengua romànica disposa d'un diccionari com aquest, amb la pretensió de recollir tots els seus mots i de tota la seva riquesa geogràfica.
Cada entrada inclou la seva informació morfològica, la definició, la traducció al castellà, les diverses accepcions que té i expressions de què forma part, la distribució dialectal, la pronúncia fonètica, alguns sinònims, l’etimologia i exemples d’ús.
El projecte va néixer l’any 1900 iniciativa del manacorí Antoni M. Alcover, lingüista, folklorista, historiador i eclesiàstic. Des de Mallorca publicà la “Lletra de convit”, fent una crida a «tots els amics d’aquesta llengua» a col•laborar per a la recollida de paraules. Aviat. Mossèn Alcover teixí una bona xarxa de col•laboradors amb les seves excursions filològiques arreu de tot el domini lingüístic català.
Recorregueren fascinats el territori tot recollint el tresor immens d’expressions, vocabulari i de formes idiomàtiques del camp, la ciutat i de les diferents activitats d’arreu dels Països Catalans.
Aquest potencial expressiu i cultural és un llegat molt valuós que a nosaltres toca aprofitar i honorar.
#català #catalunya #Païsoscatalans
Austria cierra sus fronteras. Von der Leyen y entorno temen que se extienda el ejemplo - 26.05.20266
26.05.2026
🔥 Austria cierra sus fronteras… y Von der Leyen estaría entrando en pánico ⚠️🇪🇺🚧
Una decisión repentina de Austria de endurecer y prácticamente cerrar sus fronteras ha provocado ondas de choque en Bruselas, desencadenando reacciones urgentes entre bastidores en el corazón de la Unión Europea. La medida desafía directamente la histórica política migratoria de la UE y amenaza el principio de fronteras abiertas que Bruselas ha defendido con firmeza durante años.
Fuentes internas aseguran que el entorno de Ursula von der Leyen estaría actuando contrarreloj, temiendo que esta decisión inspire un efecto dominó entre otros Estados miembros que también enfrentan una creciente presión interna.
Si Austria mantiene su posición, Europa podría estar al borde de una rebelión total contra la autoridad de la UE, con consecuencias que nadie en Bruselas quiere enfrentar.
👉 Lee ahora el análisis completo para descubrir por qué Austria actuó, por qué Bruselas está alarmada y si este cierre fronterizo podría fracturar definitivamente a la Unión Europea… ⬇️
Una decisión repentina de Austria de endurecer y prácticamente cerrar sus fronteras ha provocado ondas de choque en Bruselas, desencadenando reacciones urgentes entre bastidores en el corazón de la Unión Europea. La medida desafía directamente la histórica política migratoria de la UE y amenaza el principio de fronteras abiertas que Bruselas ha defendido con firmeza durante años.
Fuentes internas aseguran que el entorno de Ursula von der Leyen estaría actuando contrarreloj, temiendo que esta decisión inspire un efecto dominó entre otros Estados miembros que también enfrentan una creciente presión interna.
Si Austria mantiene su posición, Europa podría estar al borde de una rebelión total contra la autoridad de la UE, con consecuencias que nadie en Bruselas quiere enfrentar.
👉 Lee ahora el análisis completo para descubrir por qué Austria actuó, por qué Bruselas está alarmada y si este cierre fronterizo podría fracturar definitivamente a la Unión Europea… ⬇️
Aurora Bertrana, resum de la seva vida i obres. (1892 - 1974)
El 1926, una catalana de 34 anys va embarcar a Marsella cap a la Polinèsia francesa. Es deia Aurora Bertrana. Quan va tornar tres anys després i va publicar el llibre que hi havia escrit, la primera edició es va esgotar en quinze dies.
Havia nascut a Girona el 1892, filla del novel·lista Prudenci Bertrana i de Neus Salazar. Volia ser escriptora des dels sis anys, però el seu pare s'hi va negar en rodó i la va dirigir a la música. Va estudiar violoncel al Conservatori de Ginebra i, ja als anys vint, va fundar a Barcelona una banda de jazz formada exclusivament per dones.
Es va casar amb l'enginyer suís Denys Choffat. El 1926, ell va rebre una oferta de feina poc habitual: instal·lar la primera central elèctrica a Papeete, la capital de la Polinèsia francesa. Van embarcar a Marsella i, quaranta-cinc dies de navegació més tard, van desembarcar a Tahití.
En lloc d'envoltar-se dels colons francesos, Aurora Bertrana es va interessar per la població local. Va escriure sobre les dones polinèsies, la maternitat sense matrimoni, els matrimonis forçats, la llibertat sexual i religiosa, i la dignitat amb què aquella societat tractava aspectes que a l'Europa del moment estaven sota un fort control moral. Entre el juny de 1928 i el novembre de 1929 va enviar sis articles a la revista barcelonina D'Ací i d'Allà.
El 1930 va tornar a Barcelona. Aquell mateix any, Edicions Proa va publicar Paradisos oceànics, un llibre que recollia els textos polinesis acompanyats de fotografies originals del seu marit. La primera edició, a quinze pessetes l'exemplar —un preu elevat per a l'època—, es va esgotar en quinze dies.
És considerada, després del Viatge a Orient de Maria Antònia Salvà, la primera obra de literatura de viatges en català escrita per una dona.
Va continuar publicant: Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), L'illa perduda (1935, coescrita amb el seu pare) i El Marroc sensual i fanàtic (1936), aquesta darrera basada en un viatge al protectorat espanyol del Marroc on va entrevistar dones de societats musulmanes que rares vegades parlaven amb periodistes europees.
El 1938 es va exiliar a Suïssa, on va viure amb dificultats econòmiques durant deu anys. No va tornar a Catalunya fins al final dels anys quaranta.
Aquí va reprendre la feina literària amb obres com Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Entre dos silencis (1958) i Vent de grop (1967), aquesta darrera adaptada al cinema per Francesc Rovira-Beleta amb Joan Manuel Serrat al repartiment.
Va morir a Berga el 3 de setembre de 1974. Les seves Memòries —dos volums que sumen unes mil pàgines i que cobreixen la seva vida fins al retorn a Catalunya— es van publicar el 1973 i, pòstumament, el 1975. Va decidir tancar el relat l'any del retorn perquè, segons va escriure, tot el que li va passar després "ja no era vida".
Una dona que als anys vint va fundar una banda de jazz només de dones, que va anar a viure tres anys a Tahití, que va escriure sobre llibertat sexual en una època en què a Catalunya era difícil fer-ho, que va viatjar al Marroc per parlar amb dones que mai no parlaven amb europees, que va passar deu anys d'exili a Suïssa i que va escriure unes memòries de mil pàgines.
I després de tot això, d'aquesta vida intensa, es va veure ofegada per la grisor i repressió del franquisme.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc.
Havia nascut a Girona el 1892, filla del novel·lista Prudenci Bertrana i de Neus Salazar. Volia ser escriptora des dels sis anys, però el seu pare s'hi va negar en rodó i la va dirigir a la música. Va estudiar violoncel al Conservatori de Ginebra i, ja als anys vint, va fundar a Barcelona una banda de jazz formada exclusivament per dones.
Es va casar amb l'enginyer suís Denys Choffat. El 1926, ell va rebre una oferta de feina poc habitual: instal·lar la primera central elèctrica a Papeete, la capital de la Polinèsia francesa. Van embarcar a Marsella i, quaranta-cinc dies de navegació més tard, van desembarcar a Tahití.
En lloc d'envoltar-se dels colons francesos, Aurora Bertrana es va interessar per la població local. Va escriure sobre les dones polinèsies, la maternitat sense matrimoni, els matrimonis forçats, la llibertat sexual i religiosa, i la dignitat amb què aquella societat tractava aspectes que a l'Europa del moment estaven sota un fort control moral. Entre el juny de 1928 i el novembre de 1929 va enviar sis articles a la revista barcelonina D'Ací i d'Allà.
El 1930 va tornar a Barcelona. Aquell mateix any, Edicions Proa va publicar Paradisos oceànics, un llibre que recollia els textos polinesis acompanyats de fotografies originals del seu marit. La primera edició, a quinze pessetes l'exemplar —un preu elevat per a l'època—, es va esgotar en quinze dies.
És considerada, després del Viatge a Orient de Maria Antònia Salvà, la primera obra de literatura de viatges en català escrita per una dona.
Va continuar publicant: Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), L'illa perduda (1935, coescrita amb el seu pare) i El Marroc sensual i fanàtic (1936), aquesta darrera basada en un viatge al protectorat espanyol del Marroc on va entrevistar dones de societats musulmanes que rares vegades parlaven amb periodistes europees.
El 1938 es va exiliar a Suïssa, on va viure amb dificultats econòmiques durant deu anys. No va tornar a Catalunya fins al final dels anys quaranta.
Aquí va reprendre la feina literària amb obres com Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Entre dos silencis (1958) i Vent de grop (1967), aquesta darrera adaptada al cinema per Francesc Rovira-Beleta amb Joan Manuel Serrat al repartiment.
Va morir a Berga el 3 de setembre de 1974. Les seves Memòries —dos volums que sumen unes mil pàgines i que cobreixen la seva vida fins al retorn a Catalunya— es van publicar el 1973 i, pòstumament, el 1975. Va decidir tancar el relat l'any del retorn perquè, segons va escriure, tot el que li va passar després "ja no era vida".
Una dona que als anys vint va fundar una banda de jazz només de dones, que va anar a viure tres anys a Tahití, que va escriure sobre llibertat sexual en una època en què a Catalunya era difícil fer-ho, que va viatjar al Marroc per parlar amb dones que mai no parlaven amb europees, que va passar deu anys d'exili a Suïssa i que va escriure unes memòries de mil pàgines.
I després de tot això, d'aquesta vida intensa, es va veure ofegada per la grisor i repressió del franquisme.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc.
Près de Facebook, a la pàg. de "Quin Torra nostre President". Maig 2026.
23 de maig del 2026
La nostra "democràcia de perfil baix"
Passem així del cop de garrot a l’asfíxia econòmica. El balanç de la democràcia ens porta als catalans l’espoli fiscal. Moral i material. Hem passat de tenir el cent per cent de les multinacionals catalanes amb seu al país a tenir-ne amb prou feines una. A Espanya no és poden fer negocis en català. No es poden fer “opes” a empreses espanyoles. Els bancs catalans ja van ser enfonsats i ara veurem què passarà amb les caixes que vulguin mantenir la seva catalanitat o independència –econòmica-. La democràcia de perfil baix a la qual ens sotmet Espanya ens obsequiarà amb unes caixes farcides de polítics en els seus òrgans democràtics de gestió.
...Cap més arma que no sigui el vot. Mort a la democràcia de perfil baix.
Dessmond ; http://dessmond.blogspot.com/
Afegit a 10 d'abril 2015:
"Catalunya sota Espanya. La opressió nacional en democràcia" Aquest llibre d'Alfons López Tena (Dèria Editors.2009) parla amb tot detall de les portes falses de la Constitució de 1978. No ens convindria a tots els catalans encarregar.li que vigili la futura Constitució de Catalunya, ...perquè NO tingui portes falses?
LLegiu la llisteta de portes falses de la Consti del 1978 a:
Afegit a 16 abril 2015:
Crec que la segona llei què garanteix una democràcia de qualitat és la que reguli el conjunt del sistema electoral. Fa 35 anys que tenim una Llei Electoral "provisional": partits piramidals a on només mana i té poder el que fa cap; llistes electorals tancades, l'ordre dels diputats el decideix el cap del partit, amb capacitat de substituir el diputat a mitja legislatura per un altre persona no elegida. Això i molta més lletra petita que no conec. Els partits han de fer-se l'harakiri i cedir poder als votants, per això fa anys i panys que negocien una nova llei electoral, sense cap resultat per ara.
Afegit a 10 d'abril 2015:
LLegiu la llisteta de portes falses de la Consti del 1978 a:
"la baixa qualitat de la democràcia de l'estat espanyol" (pròleg, pàg.16)
Afegit a 16 abril 2015:
Crec que la segona llei què garanteix una democràcia de qualitat és la que reguli el conjunt del sistema electoral. Fa 35 anys que tenim una Llei Electoral "provisional": partits piramidals a on només mana i té poder el que fa cap; llistes electorals tancades, l'ordre dels diputats el decideix el cap del partit, amb capacitat de substituir el diputat a mitja legislatura per un altre persona no elegida. Això i molta més lletra petita que no conec. Els partits han de fer-se l'harakiri i cedir poder als votants, per això fa anys i panys que negocien una nova llei electoral, sense cap resultat per ara.
(Publicada per primer cop a la Cuca de Llum el 30 novembre 2009)
(Aquest post ha rebut 813 visites)
Sixena. El MNAC insiste en pedir la intervención del IPCE y cuestiona el auto "constitucionalmente inaceptable" de la jueza de Sijena
El MNAC no se rinde y vuelve a solicitar la intervención del IPCE para garantizar la preservación de las pinturas murales de Sijena. La controversia legal continúa: la jueza tacha de 'inaceptable' el informe de independencia que defiende el museo. La lucha por el patrimonio cultural sigue.
Castigos a los niños que hablaban gallego. La lucha del gobierno de Madrid contra la lengua y la identidad gallega desde el s.XVIIl.
(El mismo patrón represivo contra la lengua en los niños lo encontramos en Valencia, Catalunya (reiteradas órdenes desde Madrid, porque no se cumplían, para que el catecismo y los sermones fueran en castellano), Baleares (castigos de quedarse 1 hora extra en la escuela por hablar mallorquín, lo mismo en Catalunya Nord, y Catalunya Nord (por parte del gobierno francés en este caso). Teneis ejemplos en esta blog. Cuca de Llum)
(El link es el de un reel presentando el libro, 1 min.)
>>> https://youtube.com/shorts/exil43OVqFU?is=AhEUC7tDwkK6G8ag
21 de maig del 2026
Habitatge. PP y PSOE sellan su primer pacto en vivienda de la legislatura con el objetivo de movilizar 7.000 millones de euros
Las comunidades gobernadas por ambos partidos han acordado con el Gobierno el reparto del dinero del Plan Estatal de Vivienda 2026-2030, que se destinará a construcción y rehabilitación de casas y ayudas al alquiler
Las comunidades autónomas —la mayoría gobernadas por el Partido Popular— y el Ministerio de Vivienda liderado por la socialista Isabel Rodríguez han sellado el primer gran acuerdo de la legislatura, la aprobación del reparto de los fondos del (PEV) 2026-2030, que aspira a movilizar en cinco ejercicios 7.000 millones de euros que se destinarán a la construcción de casas, rehabilitación de edificios y diferentes tipos de ayudas, entre ellas al alquiler.
(...) Esperamos que en el segundo semestre se pueda empezar a ejecutar. Para solucionar el problema necesitamos más inversión pública. Con este plan triplicando la inversión de los anteriores", resumió la ministra Rodríguez en una rueda de prensa antes de la celebración del encuentro.
El movilizará 7.000 millones de euros, de los cuales el 60% serán aportados por el Ministerio de Vivienda y el 40% restante por las comunidades autónomas, a excepción del primer año, en el que el Gobierno asumirá el total de los desembolsos, una de las principales exigencias de las regiones. [Leerlo todo en:]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)