13 de març de 2018

Puigdemont activa el seu moviment polític amb una nova associació integrada per divuit diputats de Junts per Catalunya


L'objectiu no és fundar un nou partit sinó garantir la continuïtat de Junts per Catalunya com a referent electoral de l'independentisme

*** Torcebraç entre Ximo Puig i el batlle d'Alacant per la negativa d'aquest a dimitir
*** Dimiteix el portaveu de Més per Mallorca al parlament, David Abril 


12.03.2018  
Nova associació. El moviment polític que va anunciar Carles Puigdemont dissabte passat farà aviat el primer pas. Els divuit diputats independents del grup parlamentari de Junts per Catalunya es constituiran en una associació política independent els pròxims dies. L’objectiu no és pas convertir l’associació en un partit polític sinó impulsar Junts per Catalunya com a moviment polític transversal i pressionar des de fora el PDECat per provocar una ‘confluència’, cosa que ara per ara el partit de Marta Pascal no accepta. Els divuit diputats són més de la meitat del grup parlamentari de Junts per Catalunya, que té trenta-quatre escons.

La nova associació ja té els estatuts redactats i compta, segons els impulsors, amb mig miler de membres que li donen suport. Demà mateix, Puigdemont i el seu equip de diputats acabaran de perfilar-ne els detalls a Brussel·les, aprofitant que dimecres s’hi reuneix el ple del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Els nous estatuts de l’associació estableixen com a requisit que els membres no poden militar en cap partit polític, cosa que, si es manté, no permetria l’entrada d’altres diputats de Junts per Catalunya afins a Puigdemont, com Jordi Turull, Josep Rull, Albert Batet o Marta Madrenas, que militen al PDECat. És una decisió estratègica: com que l’objectiu és ‘confluir’ amb el PDECat, aquests dirigents s’encarregarien de fer la batalla interna dins el partit, juntament amb altres membres destacats que no formen part de la direcció actual. En aquesta confluència a Junts per Catalunya, també hi participarien altres col·lectius com Reagrupament o Alternativa Verda, que ja van donar suport a Junts per Catalunya, així com personalitats independents.

En la reunió de la direcció del PDECat d’avui, s’ha analitzat amb preocupació l’anunci de Puigdemont d’impulsar Junts per Catalunya com a moviment polític, perquè la direcció del partit dóna la fórmula electoral per amortitzada i vol situar el partit com a prioritat, sobretot de cara a les eleccions municipals. Després de la reunió, Marta Pascal ha contestat públicament a Puigdemont, sense citar-lo, i ha advertit: ‘Ningú pot pensar que renunciarem al bagatge polític i l’actiu que representa el Partit Demòcrata’, i ha recordat que la decisió de reeditar Junts per Catalunya en el futur és una decisió del consell nacional del partit. El PDECat és el propietari de la marca Junts per Catalunya, dels drets econòmics i electorals de la formació.

La relació entre Junts per Catalunya i el PDECat ha estat conflictiva des del primer dia, perquè l’equip de Marta Pascal va ‘acceptar’ la decisió de Puigdemont de presentar-se amb unes sigles noves perquè no tenia cap més alternativa. Després de les eleccions, hi ha hagut diversos intents de diàleg que no han reeixit. La mateixa Pascal, juntament amb David Bonvehí, ha anat a Brussel·les per pactar el futur polític de l’espai post-convergent, però Puigdemont i Pascal no únicament discrepen del nom, sinó també de l’estratègia a seguir. Tampoc s’ha refet la relació entre Pascal i Elsa Artadi, que va plegar de l’executiva del PDECat abans de les eleccions. Aquestes darreres setmanes, Puigdemont ha intensificat les reunions amb quadres del PDECat per a assegurar-se’n el suport, i també s’ha reunit amb batlles del partit, alguns dels quals ja han registrat la marca Junts pel seu municipi de cara a les eleccions de l’any que ve.


TAL DIA COM AVUI
Un 12 de gener de 1965 les autoritats franquistes expulsen l’abat Aureli Escarré de l’estat espanyol i s’exilia a Milà. El motiu de l’expulsió van ser unes declaracions en contra de la dictadura franquista i en defensa de la identitat nacional catalana fetes al diari Le Monde.


 

Cap comentari: