24 d’abril de 2018

Mala maror a Madrid pel descrèdit de Llarena, mentres que l'independenisme conserva la capacitat de mobilització al carrer i el prestigi de Puigdemont augmenta



La perspectiva d'un enfonsament de l'estratègia judicial contra l'independentsisme incrementa el pessimisme en els cercles de poder espanyols 


23.04.2018 - Josep Casulleras Nualart
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, farà arribar aquesta setmana al jutge Pablo Llarena l’informe que li va demanar perquè justifiqués les declaracions segons les quals no es van fer servir diners públics l’1-O. És la tensió entre Llarena i Montoro, entre el Suprem i el govern espanyol, sobre els fonaments del suposat delicte de malversació en el referèndum. I és l’exemple més clar dels nervis que hi ha a la capital espanyola arran de l’esfondrament progressiu de l’estratègia de repressió i escarment contra l’independentisme. L’ofensiva jurídica substitueix l’absència de política, i és a Llarena, qüestionat per la justícia alemanya, a qui els sectors més durs del Madrid del poder confien el timó de la defensa de la unitat d’Espanya. 

Hi ha hagut un alineament cec amb ell des del moment que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va descartar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Aquesta decisió va esquerdar el cor de l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha arribat a fer que el Suprem s’hagi encarat amb la justícia alemanya, menystenint el tribunal del land que ha de decidir si lliura el president català a la justícia espanyola.

L’agressivitat del jutge Llarena i del Suprem, tant de la sala d’apel·lacions com de la penal, és avalada pels grans mitjans espanyols. Diumenge, El País publicava un editorial insòlit en què descrivia l’actitud de Montoro i del govern espanyol en aquest afer com a imperdonable pel fet d’aportar la informació de què disposa sobre l’acusació de malversació. Imperdonable perquè és en el moment que Llarena és desacreditat a Alemanya que el govern espanyol li tomba l’única possibilitat de poder tenir Puigdemont extradit.

El diari manifestava: ‘Avui és la justícia espanyola la qui pateix el desgast més gran a l’exterior. L’alçament secessionista ha aconseguit redoblar l’interès pel procés a Bèlgica, a Suïssa, al Regne Unit i, sobretot, a Alemanya. La tensió és màxima entre els sistemes judicials alemanys i espanyols. Allà, el tribunal regional de Slesvig-Holstein nega el lliurament de Carles Puigdemont per rebel·lió i ha demanat més documentació sobre l’acusació de malversació. I és en aquest context que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, insisteix públicament que no n’hi va haver, tot escampant el dubte sobre el Tribunal Suprem espanyol. Imperdonable.’

El temor de la defensa
Evidentment, la defensa dels dirigents independentistes processats utilitza les declaracions de Montoro per demostrar que l’acusació de malversació també és falsa, perquè contradiu i desmunta tot l’informe de la Guàrdia Civil enviat al jutge. Un informe que fabula sobre tot de maneres hipotètiques i no demostrades sobre com s’haurien pogut destinar cabals públics a l’organització de l’1-O. Hi ha el temor que tota l’acusació es vagi esfondrant. El Mundo alertava de l’acció i dels arguments de la defensa en aquest article. També recordava que el parlament prepara una querella contra Llarena i que fins i tot passar que hi hagués una actuació contra els signants dels informes de la Guàrdia Civil per fals testimoni. I pot acabar passant, afegeix el diari, que el ministre acabi havent de declarar com a testimoni.

El ressò de la topada és tan gran que ha arribat a Alemanya i els jutges del tribunal de Slesvig-Holstein n’han demanat informes a la fiscalia espanyola, segons que informava La Vanguardia.

(...)Diumenge, El Periódico publicava una nova enquesta que indicava que en unes eleccions espanyoles el partit d’Albert Rivera passaria dels 32 diputats actuals al congrés a 114. Ciutadans es menjaria el PP, que davallaria dels 137 escons d’ara als 79-82.

Un hivern de desconcert de la política espanyola’, escrivia el periodista José Antonio Zarzalejos en aquest article, contraposant-lo a ‘la primavera catalana’. El soroll és tan gran a Madrid ‘que els cercles del poder central viuen aliens a la gravetat dels esdeveniments a Catalunya’, diu Zarzalejos. Troba que la capacitat de mobilització que manté l’independentisme al carrer i el prestigi i rellevància creixents de la figura de Puigdemont són una mala notícia per al govern espanyol. A Madrid, ho fien tot que la justícia alemanya els compri el relat. Si no, conclou, hi ha perill de caos polític i institucional. Per això, avui hi ha pessimisme a Madrid.


Noticies relacionades:
>>  18.04.2018 -  Llarena conocía los informes de Hacienda sobre el 1-O a través del juez Ramírez Sunyer 
No solicitó ningún informe a la Agencia Tributaria sabiendo que contradecía a la Guardia Civil (notícia del diari ARA)


>> 18.04.2018 - Llarena s’encara ara a Montoro per haver negat la malversació de l’1-O

 

>> 18.04.2018 - Un exmagistrat del Suprem, a Llarena: «No veig que hi hagi violència ni delicte de rebel·lió», així de contundent.


>> 18.04.2018 - Llarena insta Montoro a aportar proves que no es van gastar diners públics l'1-O
""El magistrat considera que les declaracions contradiuen les que ha recollit ell durant la instrucció (...)
El ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha assenyalat que aportarà a Llarena tota la documentació on es detalla el control de l'execució pressupostària. Hisenda veu "positivament" la providència de Llarena perquè els dona l'oportunitat d'aportar al Suprem totes les actuacions de control als pressupostos de la Generalitat.
En un comunicat, Hisenda recorda que va iniciar diversos controls pressupostaris a Catalunya l'any 2015, els va reforçar el juliol de 2017 i va aprovar la intervenció dels comptes de la Generaliatt el setembre de l'any passat, una situació que es manté en l'actualitat.""



>> 19.04.2018 - L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Llarena, Montoro i «las urnas de los chinos»' (Antoni Bassas)


>>  20.04.2018 La Guardia Civil amaga informació clau a Llarena que desmunta el delicte de malversació. 
Recapitulació de notícies. v.2  (Inserim aquí la primera notícia d'aquest tema clau que va ser publicada pel diari Público)

Cap comentari: