Un 21 de setembre de 1859 neix a Vilanova i la Geltrú Francesc Macià i Llussà. Fill d'una família benestant gràcies al comerç de l'oli de les Borges Blanques, cursa estudis d'enginyeria a l'Academia militar de Guadalajara. Un cop integrat a l'exèrcit espanyol, és partidari de la seva modernització. Destinat a Lleida (1887), coneix a Eugènia Lamarca, s'hi casa i entra als cercles distingits de la societat lleidatana.
Tot i la seva trajectòria, els fets del Cu-cut (1905) el fan virar vers posicions catalanistes, abandonar la carrera militar i presentar-se amb Solidaritat Catalana a les eleccions (1907), sortint escollit pel Congreso de los Diputados diversos cops. Avorrit de les discussions parlamentàries a Madrid, es radicalitza entorn als plantejaments republicans i federalistes.
Així, inspirat en la lluita irlandesa, funda Estat Català (1922) i protagonitza accions contra la dictadura de Primo de Rivera des de l'exili, com l'intent d'alliberar Catalunya per Prats de Molló (1926). Arran d'aquesta insurrecció frustrada és detingut per la Gendarmerie i jutjat a París però guanya gran popularitat. Condemnat a dos mesos de presó, que ja ha complert en preventiva, és alliberat, s'exilia a Bèlgica i comença una gira per les comunitats catalanes de Llatinomèrica per sumar suports a la causa independentista.
Amb la caiguda de la dictadura, conflueix amb Estat Català a la gestació d'ERC i guanya -contra pronòstic- les eleccions del 12 d'abril de 1931 a Catalunya. Dos dies després, avançant-se a Madrid, proclama la República catalana i comença les operacions per fer realitat l'estat naixent.
El 17 d'abril, el govern republicà espanyol provisional envia apressadament tres ministres a Barcelona per forçar Macià a retirar la seva proclamació. Després de llargues i tenses negociacions, Macià acaba cedint -a contracor- a què l'autonomia de Catalunya es concreti en la restauració de la Generalitat.
Un cop aprovat l'Estatut de Núria després d'una carregosa tramitació parlamentària a Madrid, guanya les primeres eleccions autonòmiques i forma govern com a 122è president de la Generalitat (1932), càrrec que ostenta fins la mort el 1933.
Tot i la seva trajectòria, els fets del Cu-cut (1905) el fan virar vers posicions catalanistes, abandonar la carrera militar i presentar-se amb Solidaritat Catalana a les eleccions (1907), sortint escollit pel Congreso de los Diputados diversos cops. Avorrit de les discussions parlamentàries a Madrid, es radicalitza entorn als plantejaments republicans i federalistes.
Així, inspirat en la lluita irlandesa, funda Estat Català (1922) i protagonitza accions contra la dictadura de Primo de Rivera des de l'exili, com l'intent d'alliberar Catalunya per Prats de Molló (1926). Arran d'aquesta insurrecció frustrada és detingut per la Gendarmerie i jutjat a París però guanya gran popularitat. Condemnat a dos mesos de presó, que ja ha complert en preventiva, és alliberat, s'exilia a Bèlgica i comença una gira per les comunitats catalanes de Llatinomèrica per sumar suports a la causa independentista.
Amb la caiguda de la dictadura, conflueix amb Estat Català a la gestació d'ERC i guanya -contra pronòstic- les eleccions del 12 d'abril de 1931 a Catalunya. Dos dies després, avançant-se a Madrid, proclama la República catalana i comença les operacions per fer realitat l'estat naixent.
El 17 d'abril, el govern republicà espanyol provisional envia apressadament tres ministres a Barcelona per forçar Macià a retirar la seva proclamació. Després de llargues i tenses negociacions, Macià acaba cedint -a contracor- a què l'autonomia de Catalunya es concreti en la restauració de la Generalitat.
Un cop aprovat l'Estatut de Núria després d'una carregosa tramitació parlamentària a Madrid, guanya les primeres eleccions autonòmiques i forma govern com a 122è president de la Generalitat (1932), càrrec que ostenta fins la mort el 1933.
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada