A partir de 1106, quan Ermengol VI d'Urgell prengué Madinat Balagi (Balaguer), al sud, i hi fixà la capital comtal, les terres de la Seu, al nord de les altes serres per on es congosta el Segre, quedaren lluny.
Per això, i preocupat pel creixent poder dels vescomtes de Castellbò a la zona, el comte començà a cedir els drets sobre aquelles terres als bisbes d'Urgell, que s'estaven a la Seu.
Les cessions culminaren amb la venda de les valls d'Andorra al bisbe Pere Berenguer d'Urgell (1133), que esdevingué senyor feudal dels andorrans, gent que es regia pels antics costums de la Vall i que mirava de reüll llur nou senyor.
En aquest temps, donada la rivalitat amb els Castellbò i les dificultats per imposar-se als andorrans, els bisbes d'Urgell estrenyeren vincles amb el llinatge dels Caboet i pactaren (1159) infeudar-los Andorra a canvi de rebre llur auxili en cas d'atac i reconeixement com a senyors.
L'any 1185, malgrat la desaprovació del bisbe i el comte d'Urgell, Arnaldeta de Caboet es casà amb Arnau de Castellbò, de qui deien que era càtar; de l'enllaç nasqué Ermessenda.
Ermengol VIII d'Urgell s'oposà llavors a què la nena heretés els dominis de Castellbò, Caboet i Andorra, fet que agreujà el conflicte, i Ramon Roger I de Foix, aliat dels Castellbò, atacà i saquejà la Seu (1195).
Tot i la pau assolida el 1199, l'enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat II de Foix (1208) reobrí les hostilitats. La qüestió s'encengué encara més amb la croada contra els càtars (1209), que trobaren refugi als dominis dels Castellbò.
En morir Ermessenda el 1230, el seu fill Roger heretà un poderós conjunt transpirinenc format pels dominis de Foix, Castellbò, Caboet i Andorra, disputada amb el bisbe d'Urgell. El conflicte entre comtes de Foix i bisbes d'Urgell per la Vall es mantingué obert durant anys.
Finalment, el 8 de setembre de 1278, sota arbitri del rei Pere el Gran, el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, i Roger Bernat III de Foix signaren un "pariatge" pel que esdevenien co-senyors -laic i eclesiàstic- d'Andorra.
Per l'acord alternarien el cobrament de tributs, administrarien justícia conjuntament i rebrien suport militar dels andorrans a menys que s'enfrontessin mútuament.
Per això, i preocupat pel creixent poder dels vescomtes de Castellbò a la zona, el comte començà a cedir els drets sobre aquelles terres als bisbes d'Urgell, que s'estaven a la Seu.
Les cessions culminaren amb la venda de les valls d'Andorra al bisbe Pere Berenguer d'Urgell (1133), que esdevingué senyor feudal dels andorrans, gent que es regia pels antics costums de la Vall i que mirava de reüll llur nou senyor.
En aquest temps, donada la rivalitat amb els Castellbò i les dificultats per imposar-se als andorrans, els bisbes d'Urgell estrenyeren vincles amb el llinatge dels Caboet i pactaren (1159) infeudar-los Andorra a canvi de rebre llur auxili en cas d'atac i reconeixement com a senyors.
L'any 1185, malgrat la desaprovació del bisbe i el comte d'Urgell, Arnaldeta de Caboet es casà amb Arnau de Castellbò, de qui deien que era càtar; de l'enllaç nasqué Ermessenda.
Ermengol VIII d'Urgell s'oposà llavors a què la nena heretés els dominis de Castellbò, Caboet i Andorra, fet que agreujà el conflicte, i Ramon Roger I de Foix, aliat dels Castellbò, atacà i saquejà la Seu (1195).
Tot i la pau assolida el 1199, l'enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat II de Foix (1208) reobrí les hostilitats. La qüestió s'encengué encara més amb la croada contra els càtars (1209), que trobaren refugi als dominis dels Castellbò.
En morir Ermessenda el 1230, el seu fill Roger heretà un poderós conjunt transpirinenc format pels dominis de Foix, Castellbò, Caboet i Andorra, disputada amb el bisbe d'Urgell. El conflicte entre comtes de Foix i bisbes d'Urgell per la Vall es mantingué obert durant anys.
Finalment, el 8 de setembre de 1278, sota arbitri del rei Pere el Gran, el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, i Roger Bernat III de Foix signaren un "pariatge" pel que esdevenien co-senyors -laic i eclesiàstic- d'Andorra.
Per l'acord alternarien el cobrament de tributs, administrarien justícia conjuntament i rebrien suport militar dels andorrans a menys que s'enfrontessin mútuament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada