Un 17 de gener de 1250 nasqué a Calàbria, en una família noble propera a la reialesa siciliana, Roger. Els dominis del rei Manfred de Sicília s'estenien llavors per tota l'illa i la meitat sud d'Itàlia, incloent la gran ciutat de Nàpols, i feien frontera, pel nord, amb els Estats Pontificis.
El pare de Roger, Ricard, era vassall del rei de Sicília, que li confià en feu les baronies de Lauria i Scalea, situades a l'empenya de "la Bota". Manfred era fill de l'emperador Frederic II de Hohenstaufen, llinatge que feia temps que pugnava amb el papat per la primacia sobre Itàlia.
En aquesta lluita l'Església comptava amb el suport dels reis de França, amb qui mantenia una antiga aliança que es perdia en la memòria. L'incòmode veïnatge entre el regne de Sicília i el papat encengué encara més les tensions.
Jaume I, que havia patit la "pinça" Església-França durant la croada contra els càtars, s'aproximà als reis de Sicília i el 1262 casà l'hereu, Pere, amb Constança, filla del rei Manfred. Aquest enllaç segellà una aliança que a més de ser convenient diplomàticament facilitava la ruta dels mercaders catalans cap a Orient.
L'any 1266, Carles d'Anjou, germà del rei de França i aliat del papa, envaí la Campània, derrotà al rei Manfred -que caigué combatent els francesos a Benevento- pujà al tron i traslladà la cort a Nàpols.
El jove Roger, que perdé el pare en batalla, es trobava llavors a Barcelona, al costat de Constança. Format a la cort, aprengué un "bell cathalanesch" i esdevingué "lo pus perfet Cathala" segons el cronista Ramon Muntaner.
Quan el 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres contra Carles d'Anjou, i Pere el Gran desembarcà a Sicília per expulsar-lo i coronar-se'n rei, l'almirall de l'estol catalano-aragonès, Roger de Llúria, jugà un paper clau.
Prengué Malta (1283), derrotà els angevins al golf de Nàpols, capturà el príncep de Salern (1284) i, en el moment més crític, durant la croada francesa contra Catalunya, obtingué una decisiva victòria a les Illes Formigues (1285). La "vendetta" és un plat que se serveix fred.
Retirat, Roger de Llúria morí el 1305 a Cocentània, regne de València, i es feu enterrar als peus del rei Pere a Santes Creus.
· · · · ·
Si us agrada, també podeu trobar l'Esguard Històric a:
> Instagram - https://www.instagram.com/esguard.historic/
> Twitter - https://twitter.com/EsguardHistoric
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada