L’au Fènix renaixent de les cendres és el símbol de LA RENAIXENÇA CATALANA.
La Renaixença fou l’esclat del ressorgiment cultural i literari català durant el segle XIX. Mitjançant la literatura, la divulgació i la història es recuperava la identitat de Catalunya arrabassada a sang i foc des del 1714. La publicació del poema “La pàtria” el 1833 de Bonaventura C. Aribau es considerada el punt de partida i agafà embranzida amb la publicació del manifest en defensa de la llengua catalana (1841) de Joaquim Rubió i Ors “Lo Gayter del LLobregat”.
La Renaixença es consolida entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme alemany un interès pels orígens nacionals, la història i el folklore. Intel•lectuals, músics, filantrops, escriptors, poetes, professors d’universitat i historiadors crearen una sèrie d’entitats i grups per defensar la nostra cultura. Entre d’altres hi destacaren: Jacint Verdaguer, Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Narcís Oller… Els òrgans de difusió foren les institucions creades com l’Ateneu Barcelonès, l’Acadèmia de Bones Lletres o el Centre Excursionista de Catalunya. Amb la recuperació dels Jocs Florals (1859) es produeix la cohesió del moviment esdevenint un gran èxit. El 1881 se celebrà el Primer Congrés Catalanista, on es demana la creació d’una escola en català. En el Segon Congrés (1883) es demana que el català sigui llengua oficial i la creació de partits polítics catalans. Les Bases de Manresa (1892) pretenen impulsar un cert autogovern per a Catalunya.
La nostra història està marcada per la lluita constant en recuperar i reivindicar la llengua, la nostra cultura i la independència. Avui continuem amb la mateixa tessitura, però no per això hem de defallir, ans al contrari, continuarem amb la força de la cultura per arribar a la culminació de la nostra llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada