Hi ha una cosa que els qui humilien no
entenen, o sembla que no volen entendre. La humiliació, especialment
quan és desproporcionada, quan és massa òbvia, quan és innecessàriament
cruel, desperta solidaritat amb qui n’és víctima
|
|
Shakespeare, com sol passar, ho sabia millor que ningú i ho va explicar com ningú. Ricard III no és simplement el retrat d’un tirà, és la dissecció d’una psicologia. A l’acte primer, Ricard sedueix Lady Anne Neville davant el cadàver del seu espòs, el rei Enric, que ell mateix acaba d’assassinar. No té cap necessitat de fer-ho d’aquella manera i en aquell moment. Però Ricard necessita imperiosament que ella diga que sí, precisament davant el mort, perquè necessita la rendició total, la humiliació més completa. I de fet quan l’aconsegueix –en el monòleg que segueix– se’n riu, d’ella. Ni tan sols la volia, tan solament la volia vèncer, li importava només aquella humiliació colossal i definitiva. En aquella victòria completament innecessària hi ha, tanmateix, el germen de totes les derrotes que vindran. En el pecat, la penitència: cada humiliació que infligeix als altres buida una mica més la legitimitat que pretén construir. Fins que al final Ricard resta sol en un camp de batalla, demanant a crits un cavall que no li donarà ningú. És el famós “el meu regne per un cavall!”. Tot allò que ha construït sobre la humiliació dels altres, finalment és reduït a una crida desesperada. Hi ha una cosa que els qui humilien no entenen, o sembla que no volen entendre. La humiliació, especialment quan és desproporcionada, quan és massa òbvia, quan és innecessàriament cruel, desperta solidaritat. No pas amb el sistema que l’exerceix, sinó solidaritat amb qui n’és víctima. I per això quan veus un home de noranta-cinc anys –el president Pujol– obligat a personar-se davant un tribunal que saps perfectament que no el jutjarà per allò que ha fet sinó per allò que és i per allò que representa, davant un tribunal que intenta d’humiliar-ho, alguna cosa se’t remou a dins. Que no és necessàriament simpatia per la seua trajectòria, sinó una cosa molt més elemental: la sensació que allò que tens davant no és justícia sinó crueltat. Una crueltat que, quan es fa pública, té el problema que ensenya molt sobre qui mana i com mana. I que normalment no origina adhesió sinó més aviat rebuig. Josep Pla explica en algun dels seus papers que les passions que no es poden confessar en públic s’acaben podrint per dins. La necessitat d’humiliar és exactament una d’aquestes passions. Qui la té no pot dir obertament –perquè fa molt lleig– “Jo vull veure aquest home arrossegar-se per terra.” Ha de dissimular. Ha de dir que vol justícia, transparència, retre comptes, lluitar contra l’edatisme o jo què sé què. Però no pot convèncer ningú perquè la distància entre allò que diu i allò que vol és tan gran que es nota massa, és massa evident. L’Audiència espanyola ha fet ara allò
que li ha donat la gana, amb la voluntat explícita i evident de fer mal i
humiliar el president Pujol. Pujol és un home molt vell ja, que fa anys
que paga les conseqüències de les seues decisions. Però aquesta vegada
n’ha eixit triomfant. Perquè la imatge que romandrà gravada en la ment
de tothom no és la que volia gravar la institució espanyola. La imatge
que romandrà és la d’un estat que necessita humiliar per a sentir-se
poderós. Com Ricard III, que es creia fort fins que no ho va ser. LA NOTÍCIA, AVUI A L'AUDIÈNCIA NACIONAL: El tribunal exclou Jordi Pujol del judici per motiusde salutMetges forenses l'han examinat i el tribunal ha dictaminat que no està en condicions de declarar i assumir els càrrecs pels quals li demanen nou anys de presóMarc Garcia Beumala - Audiència Nacional - 27.04.2026 - Periodista de 3CatInfo El tribunal que jutja la família Pujol ha acordat deixar fora de la causa l'expresident Jordi Pujol i Soley davant la "impossibilitat de comparèixer amb plenitud de coneixement i capacitats". Per tant, Pujol no haurà de declarar en el judici per la fortuna familiar a Andorra, que s'ha reprès aquest dilluns amb les declaracions dels acusats, entre els quals els seus set fills. L'expresident, doncs, ja no ha d'afrontar cap hipotètica responsabilitat penal i, per tant, ni se'l podrà condemnar ni podrà obtenir una sentència absolutòria. El magistrat José Ricardo de Prada ha anunciat la decisió a l'inici de la sessió, després que el forense de l'Audiència Nacional hagi examinat Pujol (de 95 anys), que s'ha traslladat en cotxe a Madrid. "No vull fer servir la paraula expulsat, però queda fora del procediment". Els tres magistrats també han fet una entrevista amb l'expresident. Segons De Prada, el tribunal tenia un "especialíssim interès" a establir una conversa amb Pujol, ja que consideraven el contacte personal "imprescindible". El jutge ha dit que la decisió s'ha basat en els informes mèdics previs -que acreditaven el seu deteriorament cognitiu després d'haver patit dos ictus- i en el dictamen dels forenses -inclòs el d'aquest matí- . "És el tribunal qui ha de prendre la decisió", ha recalcat el magistrat, que ha argumentat que la sala no pot "diferir en ningú més" la decisió, després de la polèmica que ha generat que es cités personalment Pujol a Madrid. El reconeixement mèdic i l'entrevista dels magistrats s'ha allargat durant prop d'una hora, i el judici no ha arrencat fins uns minuts abans de les 11.00. Ho ha fet amb la declaració del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. L'expresident ha abandonat l'Audiència Nacional al cap d'una estona. (...) Al novembre, quan van començar les sessions, el tribunal ja tenia un informe forense que deia que l'expresident no estava en condicions de ser jutjat. Aleshores, De Prada, que va veure Pujol per videoconferència, va decidir mantenir-lo a la causa, però va deixar la porta oberta a reconsiderar la decisió en funció del seu estat de salut. Aquestes últimes setmanes, Pujol no ha participat en actes a què se l'havia convidat per falta de forces per desplaçar-s'hi. (...) Entre les veus que s'han mostrat crítiques amb la decisió de la sala de fer anar Pujol a l'Audiència Nacional, hi ha l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que ha considerat "incomprensible" la decisió del tribunal de fer-lo anar a Madrid. "Absolutament incomprensible. Parteixo de la base que si Jordi Pujol no es digués Jordi Pujol i no fos qui ha estat, no hi hauria anat. Per tant, hi és perquè es diu Jordi Pujol i perquè ha estat qui ha estat, per fer-li pagar el tribut d'exhibir-lo allà a Madrid durant unes hores per ser qui ha estat", ha afirmat en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio".
Amb les declaracions dels acusats i els informes finals, s'espera que el judici a la família Pujol quedi vist per a sentència al mes de maig, mig any després de començar. Hauran passat dotze anys des que es va obrir la causa a qui va ser president de la Generalitat entre el 1980 i el 2003. El tribunal ha de dirimir si la fortuna que els Pujol tenien en comptes a Andorra sense declarar procedeix de la deixa de l'avi Florenci, com va confessar l'expresident i apunten les defenses, o prové de comissions irregulars d'empreses a canvi d'adjudicacions d'obra pública, com sostenen les acusacions. Jordi Pujol s'enfrontava a 9 anys de presó per associació il·lícita i blanqueig. Els seus fills Oriol, Marta, Mireia, Pere i Oleguer, a 8 anys pels mateixos delictes, i Josep Pujol, a 14 anys per delictes també contra la Hisenda pública. En canvi, el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, s'enfronta a la pena més alta, de 29 anys, també per delictes de falsificació i contra la Hisenda pública. La llarga llista de testimonis i pèrits que han declarat fins ara s'han centrat en els negocis de Pujol Ferrusola, que tant la fiscalia com l'advocacia de l'Estat tenen en el punt de mira. Però de Jordi Pujol i Soley pràcticament no se n'ha parlat, com tampoc de la resta de fills, amb l'excepció de Josep Pujol i l'exparella del fill gran Mercè Gironès. MÉS INFO SOBRE EL JUDICI AL PRESIDENT JORDI PUJOL, PELS DINERS QUE TENIA A ANDORRA HERETATS DEL SEU AVI: >>> (4.02.2026) Judici del cas Pujol. No surten per part de la fiscalia les proves d'actuacions il·lícites, no s'ha provat. >>> (11.12.2025) Com van obtindre dades de la família Pujol, comprant a l'ex del fill gran de Jordi Pujol |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada