27 de maig del 2010

LLei de Ports, Pere Macies: la llei és una autèntica Loapa portuària premeditada i gravíssima, furta competències a la Generalitat, Foment tindrà dret de veto

Pere Macies:- la llei és una “autèntica Loapa portuària premeditada i gravíssima 
- que “furta competències a la Generalitat” de manera que Foment tindrà 
-“dret de veto i manarà més que els presidents de les autoritats portuàries”.

"Què hi fa, aleshores, Esquerra, al govern? No es pot repicar i anar a la processó, diu sovint Ridao. I és cert."
25/05/2010  -  El volum d’informació que rebem cada dia és tan elevat que és comprensible que algunes notícies ens passin desapercebudes. Sobretot si els grans mitjans del país, controlats gairebé tots per una mateixa opció política, estan interessats a silenciar-les o a minimitzar-les. Però el fet que se silenciïn o que es minimitzin no els resta importància, i encara menys transcendència. Una d’aquestes notícies, una notícia que hauria d’aparèixer amb grans titulars en tot mitjà de comunicació catalanocèntric, ha estat la Loapa portuària elaborada pel Partit Popular i el Partit Socialista, que buida de competències Catalunya en aquesta matèria tot recuperant per a l’Estat les que havien estat transferides els anys 1992 i 1996. Això significa que les autoritats portuàries catalanes no tindran capacitat de gestió ni de decisió i que no podran dur a terme cap obra que no compti amb el vist-i-plau de l’Estat. És a dir, que, d’acord amb la llei que es va aprovar el passat 20 de maig al Congrés espanyol, els ports de Barcelona i Tarragona tornaran a ser dirigits des de Madrid. I això és així, perquè –i aquest és el moll de l’os de la notícia– el PP i el PSOE, incloent-hi els 25 diputats socialistes catalans, han votat junts, una vegada més, en contra dels drets nacionals de Catalunya.

I què n’han dit, els altres partits?, es preguntarà el lector. Doncs ICV, com era d’esperar, no n’ha dit res. Qui sí que ho ha fet ha estat CiU a través del diputat Pere Macias, que ha afirmat que “la llei és una “autèntica Loapa portuària premeditada i gravíssima que “furta competències a la Generalitat” de manera que Foment tindrà “dret de veto i manarà més que els presidents de les autoritats portuàries”. Cosa que vol dir que fins i tot “per asfaltar un moll s’haurà de demanar permís a Madrid”. Del senyor Macias, però, sobta aquesta frase: “No entenc com un partit català vota una llei que és una Loapa portuària. És un fet políticament molt greu i l’actitud del PSC em sembla vergonyosa”. De debò sorprèn Macias, aquest comportament dels socialistes catalans? Què té d’estrany? No recorda que l’any 1982, quan encara tenia grup propi a Madrid, aquesta formació ja va votar contra Catalunya en la primera Loapa, i que des del 2006 ho ha fet, pel cap baix, una desena de vegades al costat del PP? L’error, senyor Macias, és considerar el PSOE de Catalunya un partit català. Això sí que és un error. Però vegem què hi diu Esquerra. Segons Joan Ridao, “el PSOE i el PP han negociat d’esquena a la Cambra i han tancat un pacte totalment excloent i dubtosament democràtic”. I, comparant aquest pacte amb el que tenen socialistes i populars al País Basc, Ridao ha afegit que “la nova norma és “rabiosament centralista, regressiva i privatitzadora i respon a un model radial en què tot comença i acaba a Madrid”.

I això és tot. En això consisteix la força política de Catalunya: en unes declaracions. Unes declaracions, les d’Esquerra –CiU és a l’oposició–, que demostren l’escandalosa hipocresia sobre la qual recolza la seva presència al govern en qualitat de sòcia del mateix partit que vota a Espanya en contra de Catalunya. Per això les paraules de Joan Ridao resulten tan contradictòries. Sobta, d’entrada, que un partit que s’autodefineix com a independentista es queixi del “centralisme” espanyol. És un lapsus molt revelador, aquest, ja que indica un xacrós complex de perifèria. Però el punt màxim de la contradicció el trobem quan diu que el seu soci i el PP “han tancat un pacte excloent i dubtosament democràtic”. És una contradicció, perquè, com s’entén, doncs, que Esquerra no tingui escrúpols de governar Catalunya al costat d’un partit “dubtosament democràtic” que pacta amb el PP? Com s’entén que el seu paper en aquest nou atemptat als nostres drets nacionals es redueixi a quatre paraules de cara a la galeria? Tan insignificant és la força republicana a la Generalitat, que ni tan sols pot impedir que el seu soci voti a Madrid en contra del país? Aquestes qüestions són pertinents, especialment la darrera, ja que si com sembla la seva força és de debò insignificant, la pregunta immediatament conseqüent és: què hi fa, aleshores, Esquerra, al govern? No es pot repicar i anar a la processó, diu sovint Ridao. I és cert. Per això no és bo ofendre la intel•ligència de la gent. La prova és que, com indica l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, sobre la intenció de vot en les properes eleccions, fins i tot els vots en blanc (8,13%) superarien en percentatge els vots obtinguts per Esquerra (6,6%).

1 comentari:

Agustí Casals i Guiu ha dit...

Certament, els tenen grossos (i no pas només els forats dels nassos…).

Cada cop queda més clar: Cada dia que passa hi ha "n" raons per a la independència de Catalunya, on la variable "n" tendeix a l'infinit de forma exponencial.
Que no hi aspirem?
Doncs a què esperem?