Geir Haarde, exprimer ministre islandès
No hi haurà multa ni presó per a l'ex primer ministre islandès
Gelir H. Haarde, acusat fins ara de negligència i de no haver fet cas de
les advertències dels organismes reguladors durant el col·lapse bancari
que va patir el país l'octubre del 2008. Un tribunal especial ha dictat
sentència aquest dilluns i ha conclòs que Haarde només és culpable d'un
dels càrrecs, d'haver amagat informació sobre l'abast real de la crisi
en els consells de ministres especials sobre els problemes econòmics,
segons informa Reuters. L'agència aclareix que no hi haurà càstig per a
aquest càrrec, la qual cosa converteix la sentència en una condemna
simbòlica.
El conservador Haarde, de 61 anys i que va ser cap de govern entre el 2006 i el 2009, estava
acusat també de violar la llei sobre la responsabilitat dels ministres
i de no fer cas dels advertiments que va rebre sobre una imminent
caiguda del sector bancari per part dels organismes supervisors. En
el judici, Haarde va dir que les acusacions "no tenien cap fonament", i
va qualificar el procés de "farsa". Un cop conegut el veredicte, Haarde
ha assegurat que tot plegat era "absurd". "És obvi que la majoria dels
jutges s'han vist pressionats per emetre alguna sentència condemnatòria,
encara que fos menor, per salvar el coll dels parlamentaris que han
investigat el cas", ha afegit.
Una sentència simbòlica
Cap
dels 40 testimonis de l'elit política i econòmica islandesa que van
declarar en el judici va responsabilitzar directament Haarde, per la
qual cosa ja s'esperava una sentència absolutòria o, com a màxim, una
condemna a una multa. Tampoc la fiscalia havia demanat una pena per a
l'ex primer ministre i el cas estava en mans d'un tribunal especial
creat per jutjar càrrecs públics que s'ha constituït per primer cop a la
història d'Islàndia malgrat haver-se creat el 1905.
Qui és el responsable de la crisi?
Els
tres principals bancs islandesos, que operant a l'estranger havien
generat un volum de negocis que superava deu vegades el PIB del país,
van fer fallida l'octubre del 2008, cosa que fa forçar una intervenció
del Fons Monetari Internacional. Les protestes populars van fer caure el
govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates que dirigia
Haarde i van impulsar la convocatòria d'eleccions anticipades.
El
nou Parlament, dominat pels socialdemòcrates, va donar llum verda el
setembre del 2010 al processament de l'ex primer ministre, d'acord amb
la recomanació de la comissió parlamentària d'investigació. Els tres
exministres del gabinet que també s'assenyalaven a l'informe de la
comissió, dos dels quals són socialdemòcrates, van ser, però, exonerats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada