Tinc amics que segueixen convençuts que l'Estat
espanyol és bo per als catalans: que si ens paguen les pensions i ens
presten el FLA; que si ens deixen parlar català (a vegades); que si
solets no ens en sortiríem...; i l'argument que ara matxuquen dia i nit
els seus think tanks: que “está bajando el suflé independentista”.
Els meus amics i amigues ho són de debò, i me'ls estimo, però també
poden ser víctimes de l'entabanament del PP. Com que no fan ni diuen
gaire res, interpreten que aquí estem com endormiscats o estabornits.
Tinc tres preguntes, per a persones innocents i de ment lliure: a) ¿Què
ens han aconseguit de Madrid els unionistes d'aquí?; b) Amb el que aquí
treballem tots, ¿qui es pensa que viuríem pitjor deixant de ser
llogaters?; i c) Si el “suflé” ha baixat, potser fent el referèndum ells
se'n sortirien democràticament de l'atzucac present, oi? ¿Com és que
tenen tanta por? El suflé (significa “bufat” o “inflat”) és un plat
lleuger, originari de França, elaborat a base de clares d'ou batudes a
punt de neu i altres ingredients dolços o salats, i pot anar de primer
plat o com a postres. Els dissenyadors d'estratègies unionistes volen
enfonsar-nos la moral i les aspiracions legítimes, però ignoren que les
idees es van consolidant, que la maduresa hi és: després de l'hivern
arriben les primaveres. Els fets de repressió i menyspreu són tan
evidents que ja no els nega ningú: l'afany de llibertat s'arrela.
Enyorem “les primaveres lliures”, com cantem amb en Llach. Hi aspirem,
pacíficament, com som. Per cert, a mi els suflés mai m'han agradat: ¿I a
vostès? El 2017 pot ser una gran anyada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada