29 de desembre de 2016

El suflé (diuen ells) que baixa, per Xavier Serra Besalú

Tinc amics que segueixen convençuts que l'Estat espanyol és bo per als catalans: que si ens paguen les pensions i ens presten el FLA; que si ens deixen parlar català (a vegades); que si solets no ens en sortiríem...; i l'argument que ara matxuquen dia i nit els seus think tanks: que “está bajando el suflé independentista. Els meus amics i amigues ho són de debò, i me'ls estimo, però també poden ser víctimes de l'entabanament del PP. Com que no fan ni diuen gaire res, interpreten que aquí estem com endormiscats o estabornits. Tinc tres preguntes, per a persones innocents i de ment lliure: a) ¿Què ens han aconseguit de Madrid els unionistes d'aquí?; b) Amb el que aquí treballem tots, ¿qui es pensa que viuríem pitjor deixant de ser llogaters?; i c) Si el “suflé” ha baixat, potser fent el referèndum ells se'n sortirien democràticament de l'atzucac present, oi? ¿Com és que tenen tanta por? El suflé (significa “bufat” o “inflat”) és un plat lleuger, originari de França, elaborat a base de clares d'ou batudes a punt de neu i altres ingredients dolços o salats, i pot anar de primer plat o com a postres. Els dissenyadors d'estratègies unionistes volen enfonsar-nos la moral i les aspiracions legítimes, però ignoren que les idees es van consolidant, que la maduresa hi és: després de l'hivern arriben les primaveres. Els fets de repressió i menyspreu són tan evidents que ja no els nega ningú: l'afany de llibertat s'arrela. Enyorem “les primaveres lliures”, com cantem amb en Llach. Hi aspirem, pacíficament, com som. Per cert, a mi els suflés mai m'han agradat: ¿I a vostès? El 2017 pot ser una gran anyada.

Cap comentari: