19 de febrer de 2018

Des de Suïssa: Catalunya. A l'assalt de la democràcia, on són els resistents?

(M'ha agradat aquest títol que  resumeix clarament el 155. Cuca de Llum)

Traduït al català per: Anyeline Hernández

Hi ha la idea que recorre els ignorants a Europa, que a Catalunya es jugaria un partit entre els defensors d'un nacionalisme exacerbat i els defensors dels Estats sòlidament ancorats en els tractats europeus. I per a aquests ignorants, els independentistes catalans haurien revisat el feixisme i els Castellans de Madrid i del PP defensarien aferrissadament la democràcia i la llei constitucional. I aquesta tesi travessa, per exemple, tota la societat francesa, des Macron fins a una part dels Insoumis, des de Valls fins a Charlie Hebdo, probablement des Wauquiez fins a Marine Le Pen. Aquesta manipulació neix de la propaganda madrilenya i de l'estupidesa d'alguns periodistes propensos a prendre per diners comptants i sonants el que només és una gran empastifada i manipulació grotesca. 

La demostració la incommensurable vacuïtat d'aquest debat mentider no és gaire difícil de fer.

Fonamentalment, tots els independentistes són pro-europeus convençuts. Saben que Europa és una de les defenses més fortes contra tota forma de guerra. Europa ha pacificat el continent. Estar a favor d'Europa és un element vital per al català favorable a la independència del país. Aquesta certesa ha portat als independentistes  a comunicar fora de les fronteres des del principi.

Diplocat, des del primer dia, s'ha dedicat a promoure per tots els països de la comunitat europea la seva devoció a Europa, a través de conferències, debats i escrits difosos de manera molt detallada.

El català reclama, per exemple, promoure el desenvolupament de l'aeroport de Barcelona, ​​del port i del tren; reclama el corredor Mediterrani tant desitjat per França i Alemanya, i que Madrid no vol, massa ocupat en evitar la sana inventiva de Catalunya. Els independentistes també promouen amb totes les seves forces el predomini de la llibertat d'expressió i del dret dels ciutadans a determinar el seu futur, idees cardinals dels acords europeus. Per tant, no hi ha res més europeu que els catalans, tot i que molts polítics estan decebuts avui pel silenci públic ensordidor dels líders europeus.

La segona mentida concerneix a Espanya, que proclama al món sencer el seu amor indefectible per la democràcia i la llei. Ara bé, la democràcia, tal i com la van concebre Montesquieu, Tocqueville i els pares de la constitució americana, per exemple, es basa en primer lloc en el principi de la separació dels tres poders. Espanya és l'exemple perfecte d'un Estat en el qual el poder judicial està servilment i vergonyosament subjecte a la voluntat capritxosa i arbitrària de l'executiu. L'empresonament de Jordi Sánchez (ANC) i de Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) és, en certa manera, el punt àlgid d'aquesta deriva clarament feixista: els actes pels que se'ls acusa són exactament el contrari dels fets reals duts a terme per aquestes dues persones (els retreuen, per exemple, d'haver incitat la multitud a danyar un automòbil policial, mentre que aquests dos homes actuaven en el sentit contrari, donant ordres per evitar tota violència i demanant a la multitud reunida que es dispersés; en resum: l'autoritat judicial, sota el control del govern espanyol, retreu als dos Jordis d'haver pintat de negre el sostre de la seva oficina, mentre que tothom els va veure, pinzell en mà, servir-se d'un pot de pintura blanca i pintar de blanc l'habitació que havien de renovar).

El repte del que passa a Catalunya és simple: es tracta de la supervivència d'Europa i la supervivència de la democràcia. No gens menys. I Suïssa, la més antiga democràcia directa Europea, pot aportar molt a favor d'aquest noble i bell combat. La nostra experiència del consens i del compromís, el nostre respecte per l'acceptació del discurs de l'altre (no sempre, però sovint), la nostra capacitat per gestionar els temps de la democràcia, el nostre sistema institucional i associatiu són moltes de les armes pacífiques de les que disposem per establir la voluntat popular. Estem fora d'Europa però podem, si, podem, salvar Europa. La nostra estratègia a Europa, no ha de ser el desinterès i deixar fer, la nostra estratègia és explicar a Europa el que pot ser una democràcia aplicada i molt serena. Suïssa pot inspirar Catalunya i Espanya, més que França, Alemanya o Itàlia. Però un sistema feixista només es pot inspirar en l'autoritarisme del seu cap o en l'arbitrari dels seus actes. I Europa sembla ser tan covarda com ho va ser amb la guerra d'Espanya (1936-1937). 

Salutacions a tots els que fan el que poden per evitar el pitjor. A Catalunya i a Europa.