El actual y perverso 'sistema': entre impuestos y bancos, no le queda nada al ciudadano

 La mitad del sueldo se lo queda el Estado. Pides un crédito, pagas intereses...

 

>>> https://www.facebook.com/share/v/1CEQ27vQ5Z/

 

MÉS SOBRE UN SISTEMA D'IMPOSTOS PERVERS:

>>> Hisenda no deflacta l'IRPF per a les rendes derivades del salari mínim 

Von der Leyen permet l'activació del Tractat Mercosur de manera 'provisional': un frau a la democràcia. La sobirania alimentària se'n va a can pistrau

 

P

Greenpeace perd un plet important, si més no en primera instància

 

Li estan fent la tècnica de llençar-li un allau de denúncies judicials, entre varies empreses coordinades.
 

 >>>  https://www.threads.com/@greenpeace_esp/post/DVdvadKjQFD?xmt=AQF0KF4iwM0G9juqBOlRHY9WY2Apsw3fcZomcvXsXmANhI7z2BqJB--Jz6LSgcbmTx5Pa_4z&slof=1

Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona, i Osona (972-1017)

 

Imatge representant l'atac a Barcelona de les tropes d'Almansor

 

 

📜 Ramon Borrell, fill de Borrell II -comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell- i de Letgarda de Tolosa, nasqué l'any 972.

De jove visqué el devastador atac d'Almansor contra Barcelona (985) i el procés d'allunyament del seu pare respecte els Capets, nous reis de França (ja que no els havien ajudat contra els àrabs com era el pacte de vassallatge. Quan el rei  morí 3 anys després de l'atac d'Almansor, Borrell es va fer el sord respecte a renovar el vassallatge, és clar).

Casat amb Ermessenda de Carcassona, a la mort de Borrell II (993) el succeí al capdavant de Barcelona, Girona i Osona.

L'Urgell quedà pel germà, Ermengol I, que iniciaria una dinastia comtal pròpia.

Als anys 1000 i 1003 Ramon Borrell hagué d'afrontar les darreres algarades d'Almansor contra els comtats catalans.

Poc més tard, l'any 1006, liderà una coalició comtal amb els cosins cerdans -el comte Guifré II de Cerdanya i Bernat Tallaferro, comte de Besalú-, i amb el germà -Ermengol I d'Urgell-, amb qui aconseguí aturar una expedició del fill d'Almansur, d'Abd-el-Malik, a l'alçada de Torà.

L'any 1008 esclatà la "fitna" d'Al-Andalus, conflicte per la successió al califat entre Sulayman Al-Mustain i Muhammad al-Mahdí.

Ramon Borrell acudí en suport del segon, liderant una gran host comtal amb Ermengol d'Urgell, Bernat Tallaferro i Hug I d'Empúries i els bisbes Aeci de Barcelona, Odó de Girona, Sal·la d'Urgell, Arnulf de Vic i Oliba d'Elna. De camí se'ls afegiren les forces andalusines de Tulaytula (Toledo).

Com que no pogueren pagar llur suport, el comte saquejà Qurtuba i l'host tornà al nord carregada de botí però lamentant la mort en combat d'Ermengol I d'Urgell i dels bisbes de Barcelona, Girona, Vic i Urgell. Ramon Borrell assumí llavors la tutela del nebot, Ermengol II d'Urgell, encara nen.

Amb l'esfondrament del poder califal, el comte fixà la frontera amb el món islàmic a l'alçada del Penedès (1012) i començà a pressionar les taifes, sotmetent-les a pagar "pàries", tribut que garantia que el comte no les atacaria.

Proposant-se conquerir Tarragona, entre 1015 i 1016 emprengué noves campanyes contra els musulmans al Segre i l'Ebre.

Ramon Borrell morí el 27 de febrer de 1017 i fou enterrat al claustre de la primitiva catedral de Barcelona.

A la seva mort, l'hereu -Berenguer Ramon- tenia uns 12 anys, fet pel qual Ermessenda assumí la regència dels comtats fins a la majoria d'edat del fill.

 

Pres de Facebook, "Esguard Històric" del 27.02.2026

.....

 La història de la caiguda de Barcelona per l'atac d'Almansor el 985:

 

>>>  https://www.facebook.com/share/v/1CEQ27vQ5Z/

 

 

 

Per mi el més important és que ens creiem que tenim un bon teixit financer català. Que ens creiem que som bons, per què ho som. Carme Hortalà.

 

>>> https://www.facebook.com/share/r/1AuMs4y1fe/

Les classes socials a ESP segons el salari, segons Redfit. El sou mig estadístic és 1.550€.

 

 

>>> https://youtube.com/shorts/re7jswuMxKE?si=2i0zbO9tcYvnlbKM

El Parlament de Catalunya NO suprimeix l'impost de successions. Ho denuncia Sílvia Orriols

NO a la cultura del SUBSIDI.

SI a la cultura de l'esforç que la nostra Administració ha de promoure, i no ho fa.

(Això és MOLT greu. Mirant enrera trobem la figura catalana de l'hereu, que és molt important per entendre Catalunya. És a dir, la manera com es fa la transmissió de riquesa d'una generació a l'altra és un punt CLAU en l'economia d'un país. Miraré de trobar el llibre a on ho he llegit i us ho copiaré. Cal fer molta atenció a aquest punt. Cuca de Llum)

>>> https://www.threads.com/@acorey_cat/post/DVMWDLwEm3F?xmt=AQF0GM0r27pPnRpRu8rsnO5iGvAoYnlqtCMxIlquQUWZaSp9prC1y1rKrBq37mbnIhsGxzg4&slof=1

 

((Aquest post ha rebut 15 visites)

Canadá firma acuerdo de 158.000 millones con UE. (Diversifica sus clientes) - 23.02.2026

 

 

Canadá acaba de convertirse en el primer país no europeo admitido en el programa SAFE de adquisiciones de defensa de la Unión Europea — un sistema de 158 000 millones de dólares — pagando solo 10 millones de euros, mientras que al Reinomientras que al Reino Unido le cotizaron miles de millones.

Días después, la Corte Suprema de EE. UU. dictaminó por 6-3 que los aranceles de Trump bajo la IEEPA eran inconstitucionales, desmantelando la base legal de toda su guerra comercial. El arancel de reemplazo de Trump, bajo la Sección 122, expira en 150 días, exactamente la semana en que comienza la revisión del CUSMA.

Mientras tanto, el primer ministro Mark Carney está negociando un bloque comercial UE-CPTPP de 39 países y 1.500 millones de personas que no incluye a Estados Unidos.
 

Este video desglosa lo que ocurrió, por qué importa y qué viene después...

>>> https://youtu.be/VYe_R6Nuo68?si=ewzI0OIW6pVBxMwM

Trump da un ultimátum a Canadá anunciando aranceles permanentes. El Primer Ministto Carney hace una gira comercial a India, Australia y Japón para firmar grandes acuerdos comerciales.

 

URGENTE: Horas después del discurso del Estado de la Unión de Trump, el Representante Comercial de EE.UU., Jamieson Greer, declaró a CBC News que Canadá debe aceptar ARANCELES PERMANENTES en cualquier futuro acuerdo comercial — lo que pondría fin de facto a 32 años de libre comercio desde el TLCAN (NAFTA). Sus exigencias: abrir el mercado lácteo, aceptar aranceles más altos y repatriar empleos estadounidenses.

¿La respuesta de Canadá? [ traducido: diversificación comercial ante las exigencias de EEUU versión Trump] El primer ministro Mark Carney toma un avión MAÑANA para una gira de 10 días por India, Australia y Japón —tres países que representan más de 2.000 millones de personas y algunos de los recursos estratégicos más importantes del planeta.

En este video analizo:
→ Qué significan realmente las exigencias de Greer para el futuro del CUSMA
→ Por qué la gira de Carney por el Indo-Pacífico está calculada con precisión quirúrgica
→ El acuerdo con India que podría desbloquear 70 mil millones de dólares en comercio bilateral
→ Por qué Carney se dirige al Parlamento de Australia por primera vez en 20 años

→ La alianza tecnológica trilateral Canadá-India-Australia de la que nadie habló.
→ Cómo el fallo de la Corte Suprema sobre la IEEPA cambió el poder de negociación de Canadá
→ Qué implica el vencimiento de 150 días de los aranceles bajo la Sección 122 para la revisión del CUSMA en julio
→ Por qué el TSX alcanzó un récord histórico mientras el Dow cayó 500 puntos

La guerra comercial entre EE.UU. y Canadá acaba de entrar en una nueva fase. Trump quiere aranceles permanentes. Carney está construyendo alternativas permanentes. Uno de los dos está faroleando. Este análisis te muestra quién es.

📌 FUENTES CLAVE:
• Entrevista de CBC News con Jamieson Greer (25 de febrero de 2026)
• Comunicado oficial del PM de Canadá sobre la gira a India/Australia/Japón (23 de febrero de 2026)
• Fallo de la Corte Suprema: Learning Resources Inc. v. Trump (20 de febrero de 2026)
• Tax Foundation – Tariff Tracker (actualizado feb. 2026)
• The Globe and Mail: datos de diversificación comercial de Canadá
• BNN Bloomberg: Greer confirma conversaciones presenciales en  “un par de semanas"

>>>  https://youtu.be/gO_1mmwkfkg?si=loRmuqD9TkwbwmCh

"El 23-F i els àrbitres de futbol" com hi ha oficis que perpetuen encara avui dia el franquisme que perpetuen xarxes de lleialtat, Editorial per Vicent Partal del 25.02.2025

 

Entrevista a Xavier Estrada, ex-àrbitre de primera divisió, psicòleg i autor del llibre didàctic 'El partit que no veus' (Pagès Editors).

Permeteu-me que us cride l’atenció avui sobre aquesta magnífica entrevista d’Andreu Barnils a l’àrbitre Xavier Estrada que vam publicar ahir, perquè crec que és d’aquelles que –discretament i sense fer soroll– alcen una punta de la catifa i deixen veure amb claredat què hi ha a sota.

Hi ha una frase d’Estrada –àrbitre de primera divisió– que hauria de fer reflexionar molt més que no farà, probablement. La diu amb la naturalitat de qui explica una cosa òbvia, potser massa òbvia: molts àrbitres de futbol, avui, l’any 2026, aquells que són promocionats a la màxima categoria, són ex-policies o ex-militars. I en diu noms i cognoms, perquè no hi haja dubtes d’això que explica: Guadalupe Porras, ex-militar; Santi Latre, ex-militar; José Luis González González, ex-policia; Carlos del Cerro, ex-policia; Martínez Munuera, guàrdia urbà.

Podríem pensar que és una simple casualitat. Podríem dir que la disciplina militar o policíaca prepara bé per a una feina que exigeix autoritat i caràcter. Podríem argumentar moltes coses. Però hi ha una altra explicació –més incòmoda i més precisa– que els historiadors fa dècades que documenten i que el cas narrat en l’entrevista exemplifica a la perfecció.

Les dictadures llargues com la franquista no es mantenen solament per la por. La por és cara, és inestable, s’esgota. Allò que construeix una dictadura duradora és l’aparició d’una xarxa de lleialtat quotidiana, de favors distribuïts, de petits privilegis que lliguen molta gent corrent –a cada poble, barri o ciutat– al règim sense que cap haja de fer res heroicament dolent. Paul Preston, l’historiador britànic que ha estudiat més bé el franquisme de fora estant, explica que la corrupció no era tan sols un defecte del sistema franquista, sinó que cal interpretar-la com un dels pilars fonamentals del règim. No cap excrescència no volguda, sinó una arquitectura pensada i estudiada, planificada, que s’ha mantingut passades les dècades.

Per això, durant els anys quaranta i cinquanta, accedir a certs oficis no depenia del mèrit ni de la formació, sinó de la fidelitat política. Vendre loteria, conduir un taxi, obrir una farmàcia, arbitrar partits de futbol, treballar al ferrocarril, fer de mestre: tot plegat era, en bona mesura, un sistema de recompensa als feixistes, als afectes al règim, als qui havien estat al costat de Franco durant la guerra. A tot arreu. De fet, també Robert Paxton, al seu estudi clàssic sobre el feixisme europeu The Anatomy of Fascism, descriu aquest mecanisme com la peça fonamental en tots els règims feixistes consolidats: la creació d’una base social àmplia de “beneficiaris menuts” –l’expressió és ben nítida– que fins i tot si no s’identifiquen necessàriament amb la ideologia saben que deuen la seua posició al manteniment de l’ordre existent.

I això, a més, té un efecte que s’estén molt més enllà de la dictadura mateixa si no hi ha un trencament o una depuració, i que explica comportaments altrament inexplicables: per què els àrbitres encara avui afavoreixen sistemàticament l’equip de futbol del règim? Sabeu de què parle…

La raó és que quan Franco mor, el 1975, aquesta xarxa no desapareix. Els taxistes, els farmacèutics, els àrbitres, els ferroviaris, els jutges, els mestres col·locats pel règim no són depurats. Continuen als seus llocs. I alguna cosa més important: transmeten. Transmeten la feina, els contactes, la manera de veure el món i, sobretot, la sensació que l’ordre anterior no era tan dolent, que les coses funcionaven, que la disciplina valia. Les federacions esportives, com molt bé apunta Estrada, son institucions que van nàixer i es van estructurar durant el franquisme i que no han viscut cap procés seriós de transformació institucional. Això explica la seua intransigència amb els símbols, per exemple, la seua obsessió nacionalista espanyola.

Diversos sociòlegs i politòlegs europeus han estudiat de quina manera les classes populars que provenen de tradició feixista es reprodueixen socialment gràcies a institucions intermedies i aparentment no polítiques, com ara sindicats verticals reconvertits, associacions suposadament culturals o festives –les falles, què són i quin paper tenen, si no, a la ciutat de València?– clubs esportius, federacions que han preservat i preserven –fins i tot sense ser-ne conscients– cultures organitzatives autoritàries molt temps després de la caiguda formal del règim. No és conspiració. És –l’explicació és molt més senzilla– inèrcia cultural, xarxes de confiança que funcionen cap endins i que exclouen cap enfora.

Evidentment, amb el pas dels anys gairebé totes les professions han hagut d’obrir-se i avui seria abusiu i profundament injust dir que, per exemple, qualsevol venedor de loteria és franquista. No és això. Però sí que cal percebre que determinades cultures d’arrel no democràtica han perviscut sense grans canvis, fins i tot negant la ideologia. Quantes vegades no us heu sorprès per qualsevol porter d’oficina o controlador d’accés al tren que actua com si fos un capità general? Per què creieu que en uns altres països els funcionaris, per exemple, són amables i tenen voluntat de servei i ací no?

És en aquest punt que la reflexió d’Estrada sobre el futbol connecta amb alguna cosa molt més important, alça la punteta de la catifa. Sovint ens demanem, amb genuïna perplexitat, com és possible que Vox haja irromput amb tanta força en una societat que molta gent considerava que havia superat el franquisme. O com és que l’extrema dreta en general –la catalana també– fa adeptes tan fàcilment entre gent normal i corrent que fa quatre dies no hauria dit mai que confiava en el comandament marcial i la mà de ferro. Com és possible que discursos que fa vint anys semblaven definitivament enterrats ara planen lliurement damunt els nostres carrers i places?

La resposta, en part, és aquesta: perquè mai no han estat enterrats del tot. Van ser amablement aparcats, fins a un cert punt domesticats i interessadament reformatats. Però el substrat social que els sostenia –aquella xarxa de famílies que devien la seua posició a l’ordre anterior, aquelles institucions que no es van reformar mai de debò, aquella cultura de la jerarquia i l’autoritat transmesa generacionalment– ha continuat existint, silenciosament, esperant el moment adequat en què la crisi econòmica, la por social, la demagògia sobre l’emigració, la possibilitat del trencament d’Espanya o la frustració política li donassen una nova veu factible i la possibilitat de tornar.

Alemanya va fer una desnazificació imperfecta però real: hi va haver judicis, depuracions, una pedagogia oficial de la memòria i un canvi cultural des de la base. L’estat espanyol no la va fer gairebé gens. La transició –avui que faran el numeret aquest sobre el 23-F és un bon dia per a dir-ho– va ser un pacte d’oblit que va permetre la continuïtat democràtica però al preu de deixar intactes les estructures profundes del règim. I els àrbitres de futbol en són una metàfora perfecta: ningú no els va demanar comptes, ningú no va reformar les federacions, ningú no va intervenir la lliga, ningú no va trencar la cadena de favors. Recordeu que fins l’any 2023 es va negar al Llevant haver guanyat la copa d’Espanya l’any 1937, perquè era la Copa de la República. Fins el 2023! O que La Vanguardia, encara avui, continua presentant cada dia la numeració del diari sense comptar els exemplars que va imprimir durant guerra, dels quals va renegar després de l’entrada de Franco a Barcelona.

Quan Estrada diu –amb tota la naturalitat del món– que molts àrbitres són ex-policies o ex-militars no diu que siguen franquistes. Però diu una cosa més subtil i més inquietant: que hi ha llocs de la vida social espanyola on el temps no ha passat de la mateixa manera que en uns altres, on certes lògiques de col·locació i control social continuen operant, on la dictadura va deixar uns solcs tan profunds que ni el pas dels cinquanta anys següents ha acabat d’aplanar-los.

I si això és veritat en una simple federació de futbol, cal preguntar-se en quants altres llocs és igualment veritat. En els cossos de policia. En certs sectors de la judicatura. En algunes cambres de comerç. En determinats mitjans. Entre el funcionariat estatal. I no faig una pregunta retòrica, sinó que afirme que aquesta és la pregunta que hauria de centrar el debat sobre l’estat real de la “democràcia espanyola”. Perquè les dictadures, quan duren quaranta anys, no moren si no les mates: s’amaguen i esperen. I quan les condicions ho permeten, tornen a traure el cap. Potser no amb uniforme militar, sinó amb corbata. O amb vestit de carrer. O xiulant al futbol i marcant els penals sempre a favor dels mateixos…

 

L'ENTREVISTA QUE CITA VICENT PARTAL ÉS:

>>> Xavier Estrada: “Molts àrbitres són ex-policies nacionals”

 

POST DEL 2022 D'AQUEST MATEIX TEMA, EL FRANQUISME:

>>> Franco ha mort (a mitges), per José Antich. Tres temes que ho demostren.

Subhasten la Torre Trump per 412 milions de dòlars.

Foto de la wikipèdia

Darrerament havien arribat notícies dels problemes de Trump amb la hisenda dels USA, requeriments judicials... Però una notícia així sempre agafa per sorpresa.

 

 

>>> https://youtu.be/87zY2Toz1XI?si=bLT2aRURXBbO7tXa

La baliza de ESP cuestionada por la Unión Europea. En efecto, no les notificó su obligatoriedad.

QUÈ FEM ARA, LA LLENCEM??

>>> https://youtube.com/shorts/Wy8a_oKJjPU?si=8_skkzy6Jyb-Autc

............ 

Com no s'ha comunicat, la competència d'altres empreses europees per eventualment  fabricar aquesta eina, no ha pogut existir, cosa que és una irregularitat. Ara com ara segueix el tràmit a Bruxelles. Presumiblement el tema es quedarà en un limb legal. No ens podran posar multes per no tenir-la, o en tot cas, podrem recòrrer si ens la posen. Act.  01.03.2026

 

(Entrada amb 20 visites) 

Polònia passa pel davant d'ESP en PIB i en previsió de creixement econòmic anual. Seguretat jurídica, incentius a empreses...

 

> Polònia passa al davant d'Espanya en renda per càpita:

 

Polònia PIB = 58.600$/ habitant - Increment anual PIB=3,6%  previst pel 2026

 

Espanya PIB = 58.300$/ habitant - Increment anual PIB=2,3%  previst pel 2026

 

 

 

>  Ha donat facilitats burocràtiques, incentius fiscals i seguretat jurídica a la implantació de noves industries. Ara el 30% de la població hi treballa.

Informació de 'The Objective'. 

 

>>> https://youtube.com/shorts/XXxK4GRkibE?si=Jc9ys1XiNyk2SGDN

Aturats registrats, més aturats en formació, més treballs parcials dits de "fixes discontinus", tots aquests sumen 3.900.000 persones. Com és aleshores que els ajuts a l'atur augmenten??? Vegin les trampetes estadístiques. v.2

 

Com els presentadors son davant dels resums, no he pogut fer una captura millor: hi ha 3.900.000 persones sense un treball a ple rendiment, si no ens deixem enganyar per les estadístiques del 'gobierno de España'.

 

Tu diras si hi ha baixa productivitat!!

>>> https://www.facebook.com/share/r/18oaegVE7D/

 

EL MATEIX VÍDEO AMPLIAT AMB LA INTERVENCIÓ D'UN DIPUTAT BALEAR,  QUE PREGUNTA COM ÉS QUE LES AJUDES A L'ATUR ES COBREN A UN 300% , SI TEÒRICAMENT L'ATUR ESTÀ BAIXANT ???

>>>  https://youtube.com/shorts/PDXvimc9Xcc?si=7ppka_7sdhqxkNe6

 

CONCLUSIÓ:  LES INFINITES MENTIDES QUE ELS POLÍTICS ES PERMETEN. POTSER HAURIEM DE DIR: ... PERQUÈ NOSALTRES ELS HI PERMETEM PER LA NOSTRA PASSIVITAT.

 

(Aquest post ha rebut 18 vistes) 

Santiago Rusiñol, una de les figures cabdals del Modernisme, amic del pintor Casas, autor de la parodia del catalanet "L'auca del Senyor Esteve", ara reeditada per Ed. Barcino

 

Tal Dia Com Avui, el 25 de febrer del 1861, naixia a Barcelona Santiago Rusiñol i Prats, escriptor, dramaturg i pintor, i una de les figures cabdals del Modernisme.

📚 Per commemorar-ho, us proposem llegir 'L'auca del senyor Esteve', una gran novel·la sobre Barcelona i l’obra més popular de Rusiñol: un retrat costumista i satíric d’una ciutat que canvia, on exposa el vell conflicte entre l’artista modernista i la burgesia catalana. (Surten en paròdia dolça que fa somriure alguns aspectes del nostre tarannà: l'excés de cultura del treball que resulta en incapacitat de descansar; a l'obra es recomana als protagonistes "esbargiu-vos", "aneu a esbargir-vos"... i se'n van a berenar a una font, per fi Aquests trets cal tenir-los en compte a l'hora d'entrendre'ns a nosaltres mateixosl. Cuca de Llum)

🖋️ A cura de Mita Casacuberta dins la nostra col·lecció #Imprescindibles, l'edició recupera la llengua viva i acolorida de l’original i inclou la reproducció en color de les il·lustracions originals de Ramon Casas.

Editorial Barcino.

👉 Disponible a https://www.editorialbarcino.cat/cataleg/lauca-del-senyor-esteve/
#PassióPelsNostresClàssics

 

Les fàbriques de teles d'aleshores, un testimoni.

 

Rusiñol va pintar el seu amic Ramon Casas, quan aquest pintava exteriors.

 

 

(Rusiñol també fou un gran pintor. Era polifacètic. És bonic saber que la gent va anar a llençar flors a l'estació quan passava el tren que transportava el seu fèretre: de Madrid (fa morir pintant els jardins de La Granja) a Barcelona, on va ser enterrat. Un agraïment al seu bon humor que els hi havia fet la vida més lleu.

 

Recordareu que Rusiñol i el seu amic Ramon Casas van anar a Mallorca. Quan la posta de sol era bonica, aplaudien. Si no ho era, la xiulaven.  El llibre "L'illa de la calma" editat el 1915, és encara avui 100 anys més tard, la paròdia amable del tarannà mallorquí, una ironia dolça que no s'ha superat. Un dels llibres d'humor que més m'han agradat i que més m'han fet riure.

Aquests dos elements també varen recòrrer Catalunya en carro, i en van fer un llibre. Vinyet Panyella ho explica: "És ben sabut que el viatge que van emprendre Santiago Rusiñol i Ramon Casas conegut com el viatge per Catalunya en carro va constituir una mina per a alimentar una llegenda vivent. Els esbossos biogràfics de tots dos artistes en parlen amb una certa imprecisió que Rusiñol, amb la seva voluntat d’anar nodrint la creació del personatge que amb els anys havia perpetrat, no només no desmentia sinó que, sorneguer fins al sarcasme, anava dimensionant. Tant era: els artistes, tots dos, tenien una obra prou consolidada a partir de la primera dècada del segle vint –i d’abans i tot – que no hi havia llegenda ni anecdotari que en desmentís la vocació, la modernitat i l’ofici."

 Us deixo algún enllaç, però no pretenc agotar el tema, què és immens. Preneu-vos-ho com un petit aperitiu, per descobrir una mina que ens diverteix:

>>> "Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro" al Museu de la Vida Rural -

 

 

(trosset d'un quadre de Ramon Casas: ‘Carro amb vuit mules de tir’ (1889), de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela, 22.5 cm x 81.5 cm. Museu del Cau Ferrat

 

  

 bonart l'espluga de francolí - 27.07.17 -  Del 28 de juliol al 14 de gener del 2018, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí presenta l’exposició Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892). Entre 1889 i 1892 l’amistat i complicitat entre Santiago Rusiñol i Ramon Casas es consolida a cop de campanya artística. Són tres anys fonamentals per a l’evolució de la pintura dels dos artistes, que realitzen diversos viatges per Catalunya amb el propòsit de descobrir paisatges i sentir l’emoció de l’artista davant la natura. Durant aquests anys, també, passen una llarga estada a París que determinarà definitivament el rumb artístic de cadascun d’ells. La mostra és, així, un llegat de la darrera etapa naturalista de Rusiñol i de la incursió de Casas en el medi rural. Després de la campanya de Poblet, que ja va ser motiu d’exposició en aquest museu, els dos artistes emprenen un viatge en carro per la Catalunya interior. Un viatge que adquireix notorietat i es coneix com “la volta per Catalunya en carro” a partir dels articles que es publiquen a La Vanguardia, en la sèrie d’articles Desde mi carro, on Rusiñol escriu les seves impressions i Casas les il·lustra a manera d’instantània. L’atractiu del paisatge i el medi rural captiva tots dos artistes. A Rusiñol perquè des del paisatgisme ha iniciat la seva carrera pictòrica; a Casas per tot el contrari, perquè la seva obra recull, fins llavors, escena urbana i retrat.

A TV3 van deixar constància d'aquesta exposició del 2017 amb aquest breu ressenya:

>>> https://www.3cat.cat/3cat/els-viatges-en-carro-de-santiago-rusinol-i-ramon-casas/video/5684852/ 

 

>>> http://www.xtec.cat/~jducros/Santiago%20Rusinol.html 

 

 

 Crec que són aquests dos els autors de la facècia de vendre duros (moneda de 5 pessetes) a 4 pessetes al mercat de Vic, per veure la cara que posava la gent. Cuca de Llum)
 

(Aquest post ha rebut 35 visites) 

No han volgut que hi hagi connexió ni amb AVE ni amb avió Barcelona-València

 ... no hi ha ni un AVE (hi ha un Euromed més lent), ni tampoc avió directe València- Barcelona

>>> https://www.instagram.com/reel/DUk7x6HgYS1/?igsh=czRvbDJpeGYyaGc0

 

 

ALTRES REFERÈNCIES A AQUESTA ANOMALÍA:

>> Que la segona i tercera ciutats d'Espanya NO tenen connexió amb AVE: Barcelona i València, per Toni Soler - 04.02.2026

 

>> Per fi algú ho diu: "Antoni Martí: «L’AVE entre València i Barcelona acabaria amb l’Estat tal com el coneixem». La geografia imposa un determinisme que Madrid no vol acceptar. - 25.11.2025

21.02.2026 - Canadá bloquea los bancos de Estados Unidos. Wall Street en shock. Dissabte 21.02.2026

 

 

Molt aproximadament el vídeo diu:

Durant el darrer any Trump ha anunciat un arancel del 25% a les importacions del Canadà, dient que així tornaria les fàbriques al Estats Units. Ha amenaçat de grabar l'energia canadenca. Ha tractat la relació comercial més integrada del planeta com si fos una "relació immobiliària barata", fent pressió i esperant que Canadà es doblegaria a tot. (Seguirem, hi ha tantes notícies que no donem l'abast)

 

>>> https://youtu.be/O6LYHGY5gyw?si=uZ5H24dHLsyFHXtm

 

(Post amb 18 visites) 

Carney ha negociado con la Unión Europea que la compra de minerales estratégicos y petróleo se hará en dólares canadienses o en euros. Este es el punto de inflexión económico del dominio americano. Carney hace un movimiento repentino — Washington no lo vio venir. (video 26 min) - 23.02.2026

 

Publicado en la Cuca de Llum el lunes 23.febrero.2026 

 

(He colgado este vídeo hoy lunes 23.02  hacia las 12h.  Ahora son las 22:30 y veo que han suprimido el vídeo y cerrado el canal. Afortunadamente hice un resumen de las ideas principales) 

 

El mateix video en anglés, subtitulat: 

>> https://youtu.be/HX30mldD9yA?si=v1x7EEGWwJshnL9x

 

Resumen aproximado del vídeo:

Canadá ha estado negociando en secreto durante un largo trámite de seis meses para que el  Banco del Canadá i Banco Central Europeo lo preparen.  Nada se ha filtrado a la prensa.  Cuando hace tres días, el pasado viernes 20 febrero 2026 a las 18:47h. se anunció en público, ya estaba operativo. 

 

Canadá y la UE han firmado una "Asociación estratégica de energía y minerales críticos entre Canadá y la UE" para vender:  petróleo crudo, gas licuado, uranio, litio, cobalto, níquel y minerales de tierras raras para ser suministrados a Europa a precios garantizados y plazos confiables durante 20 años. Los importes en los primeros 15 años se estima entre 180.000 millones y 225.000 millones.

 

La cláusula n.7 define que las transacciones se harán en dólares canadienses o en euros, se excluye el dólar americano. 

 

El poder americano se basa entre otras cosas en el hecho de que TODO el comercio mundial se realiza en dólares. La fortaleza que esto significa para esta moneda permite a USA tener hipotecas más baratas, y vender deuda de estado de EEUU a precios competitivos. El dólar no va a caer de golpe, comenta el vídeo que será un suave declive.

 

(Se recomienda revisar alguno de los artículos de esta pequeña blog sobre "història del diner". Verán cómo desde Bretton Woods y los acuerdos con los estados árabes para que el petróleo fuera vendido en dólares, ha dado tal fortaleza económica a esta moneda, que le ha permitido estos 80 años de dominio en el planeta. Cuca de Llum)

 

 

MÁS  INFO SOBRE LA HISTORIA DEL DOMINIO DEL DÓLAR Y REALIDAD ACTUAL:

21.02.2026, sabado -  Brasil rompe con el dólar — Lula firma un pacto de recursos por 270 mil millones de dólares con la coalición de Carney. 

 

Algunas sugerencias:

>> Historia del dinero: el patrón oro, desde 1860, ...

>> Historia del dinero desde el crack de 1929, y los acuerdos de Bretton Woods para estabilizar la economía, por Marc Vidal

>>  Història del dinero.- ¿Qué era Bretton Woods y por qué fracasó?" por Juan R. Rallo 

 

21.02.2026 - El Gran Jurado de EEUU vota 23-0 — Trump acusado de fraude fiscal, comparece el próximo lunes 23-02.2026, 10 am.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Gran Jurado vota unánimamente ante nuevos cargos:

 

>>> Gran jurado vota 23-0 — Trump acusado de fraude fiscal, comparece lunes 10 a. m.

 

 

QUÈ ÉS EL GRAN JURAT:

El Gran Jurat als EUA és un grup de ciutadans (tradicionalment 23, o menys en àmbits locals) que decideix si hi ha proves suficients per acusar formalment algú d'un delicte

. És una institució independent que actua com a escut contra processaments infundats, investigant delictes i mala administració pública, operant principalment als EUA i Libèria (únics països que actualment tenen aquesta figura jurídica). (Info de la IA)

 

ALTRES PROBLEMES JURÍDICS APAREIXEN DAVANT LA GESTIÓ DE TRUMP:

>>> El Tribunal Suprem dels EEUU determina que Trump no té poders per pujar els impostos als ciutadans, només la té el Congrés. Per tant, els arancels que  imposa Trump i paguen els ciutadans USA, són il·legals 

 

>>> El Senado de EEUU bloquea los aranceles contra Canadá. Senadores republicanos votan en contra de su propio Presidente — Trump responde con furia (video 18 min) -16.02.2026

 

>> 25.02.2026 - El golpe judicial a los aranceles de Trump destapa un agujero millonario del Tesoro de los Estados Unidos

Escalada Canadá - USA. Gana el relato la dignidad de Carney, el primer ministro de Canadá. (agregat de vídeos amb diferents episodis des del dia 14.02.2026 - v.6

  

Temes desenvolupats al vídeo: 

Les "pataletes", part del ritual de Trump, pel que sembla, no afecten al primer ministre Carney. Aquest no perd les bones maneres, i actúa amb serenor i contundència sense deixar-se intimidar. Carney té molta experiència en gestió pública, va dirigir el Banc de Canadà durant l'època del 2008 i posteriorment ha dirigit el Banc d'Anglaterra durant el Brexit.  

--- Canadà encareix la llum  (l'encareix una barbaritat, es proveedora del 20% d'electricitat de la zona de New York)

 

--- Els dos estats estaven a punt d'inagurar un nou pont -el Gordie

Howe- per agilitzar l'intens tràfic de mercaderies entre els dos estats, Trump ha aturat la inaguració. 

- Les dues economies estan molt interconectades, i tenen una llarguíssima frontera.

 

 

--- Divendres 14.03.2036 - Volkswagen ha canviat de parer i instalarà una nova fàbrica al Canadà enlloc dels USA,  davant la inseguretat jurídica que provoquen les accions de Trump. La fàbrica significa una inversió de 7 'bilion'$

> https://youtu.be/1GJ0Ij44BW4?si=9sEFZ0tVQzUyZzxk

 

- Canadà té petroli, i metalls  que USA necessita: urani, alumini, cobalt, níquel i liti. També exporta blat i fusta.

 

--- USA preten trencar el tractat de l'any 1909 sobre els grans llacs 

que tots dos comparteixen, ratificat per Bush. Trump volia agafar aigua i desviar-la a Califòrnia. Mark Carney, primer ministre de Canadà posa un impost de 0,5 cèntims per litre:  

>> "Canadá acaba de PROHIBIR a Coca-Cola extraer agua (Crisis de $890 mil millones)"

>> Impuesto al agua en Canadá sorprende a Coca-Cola. Acciones de Pepsi caen un 15%.  

 

 

--- Dilluns 16.02.2026 -  El Senat dels EEUU reverteix l'arancel del 25% a tot el que vingui de Canadà  decretat per Trump, fins que no sigui votat pel Congrés.  (video 15 min)

>> https://youtu.be/jfCVzipC6Gs?si=7FaUpY9l1tVDi5BR ---

 

La mateixa notícia d'una altre font:

 >> El Senado de EEUU bloquea los aranceles contra Canadá. Senadores republicanos votan en contra de su propio Presidente — Trump responde con furia (video 18 min) -16.02.2026

 

 

--- Dilluns 16.02.2026 - Canadà ven a la Xina els seus remanents de blat d'alta qualitat, a la vista dels nous arancels que decreta Trump.

>>  https://youtu.be/Z9-uryulbJw?si=nZWRkliIXDIrPWBG

 

--- Dimarts 17.02.2026 - Canadà fa una associació amb l'Unió Europea i Japó per vendre'ls-hi els minerals estratègics que té: liti, alumini i cobalt. Sense conferències de premsa, fets.

>> https://youtu.be/juie88BfuGA?si=X-M1jwXq4qqaoJVx

 

--- Dimecres 18.02.2026 - Toyota  (como hace unos días Volksvagen) decide abrir factoría en Canadá en lugar de los USA (vídeo 40 min)  

>>  https://youtu.be/DPT2US8M_TE?si=jGeptZ81zMQUNTBR

 

--- Redefinició de la política canadenca de defensa. Ja no comprarà als EEUU el 70% del seu pressupost de defensa. Decideix que vol construir la majoria de l'armament al Canadá, s'associa amb estats europeus per aconseguir tecnología si convé, com fa amb Suècia (vídeo 12 min)

>>https://youtu.be/F6Q7jh39D5k?si=fr9VnUVymryCatsi

--- Canadá es convidat entre els europeus, redefinint així un nou ordre mundial econòmic i de defensa entre potencies mitges:

>>> https://youtu.be/cFuUIhb2m1Q?si=5ZXxvMM7KwJqI9fN

 

--- Samsumg no obrirà factoria a Texas sinó a Canadà - Shock $25 mil millones, Canadá se apodera de fábrica chips

Cuando la estabilidad política se convierte en el factor más valioso que el dinero no puede comprar. Por qué las inversiones masivas en semiconductores cambian de ubicación: Samsung gastó 2 mil millones de dólares en Taylor Fab en Texas. 1200 acres. Tamaño de 11 campos de fútbol americano. Debía convertirse en la joya de la corona de la manufactura estadounidense. Pero esta mañana las grúas se detuvieron. Las puertas se cerraron con cadenas. Samsung oficialmente canceló la expansión texana llevándose 25 mil millones de dólares de capital activo directamente a través de la frontera norte hacia Canadá.

 

 

Divendres 21.02.2026 - Carney ha negociado con la Unión Europea que la compra de minerales estratégicos y petróleo se hará en dólares canadienses o en euros. Este es el punto de inflexión económico del dominio americano (video 26 min) -  (han descolgado el vídeo, teneis el resumen que hice esta mañana en la entrada el dia 23.02.2026)

 

--- Canadá bloquea los bancos de Estados Unidos. Wall Street en shock (vídeo 20 min)  Canadà ha prohibit operar als bancs dels USA com el City Bank...etc.  Més de 113.000 milions de dòlars estan congelats en aquest moment. 21.02.2026

   

..............................

Mark Carney té molta experiència en gestió pública, va dirigir el Banc de Canadà durant la crisi del 2008 i posteriorment ha dirigit el Banc d'Anglaterra.  Recordem que el primer ministre de Canadà va fer aquest discurs a Davos a finals de gener 2026, un discurs que ha tingut molt ressó:

>>  Davos: Discurs esperançador del primer ministre del Canadà

 

(Post amb 34 visites)

21.02.2026 - Brasil rompe con el dólar — Lula firma un pacto de recursos por 270 mil millones de dólares con la coalición de Carney.

sábado 21.02.2026 - Ayer por la tarde Mark Carney Primer Ministro del Canadá, y von der Leyen anuncian acuerdo económico por 20 años, cuya moneda será el dolar canadiense o el euro. No el dolar. - Hoy Brasil va por el mismo camino:

>>> https://youtu.be/wNE7PkqVov0?si=L31eE6bFg1p-cFHI