7 de juliol de 2009

Finançament i bilingüisme, carta enviada a La Vanguardia

Sr. Director de La Vanguardia, versió escrita en paper y versió digital.

Resposta a la carta de la Sra. Josefina Albert Galera, publicada a la Secció CARTAS DE LOS LECTORES de La Vanguardia del día 6 de juliol de 2009.

Espero que la Sra. Josefina Albert Galera entengui, com a bona filóloga, el meu incorrecte i pobre català. Soc d´una época en els que també vàrem estudiar com ella teniem prohibida la nostra llengua a les escoles, universitats, i llocs públics en general. Era famosa la frase “Hable Ud. en cristiano".

M´agradaria començar aquesta carta recordant una altre frase, aquesta vegada molt lúcida del Sr. Alfons López Tena “ …En aquests cinc anys Populars i Socialistes espanyols, que sovint revifen el bon mot d´Unamuno, el HUNS i els HALTRES s´han estimat més vendre Endesa.., a una empresa italiana que a La Caixa…i bloquejar i escarnir els interessos dels catalans, bona part dels quals reaccionen enfonsant-se en la SINDROME DE LA DONA MALTRACTADA: potser si em portés d´una altre manera, potser no m´he explicat bé, si m´atonyina és que m´estima, es culpa meva, he de lluitar perquè m´estimi, NO EM DEIXARA MARXAR, no sóc prou forta, etc. Són els resultats universals de la subordinaciò, la submissió, el maltractament i la impòtencia, que destrueixen persones i pobles perque abans els han xuclat l´ànima”


Per tant davant d´una carta que atribueix maquinacions hitlerianes a una pobre autonomia com la catalana, expoliada, ocupada i subjecte a maquinacions psicologiques de tercer grau, per part d´un estat totalitari i poderòs no hi ha diàleg. Els catalans volem dialogar i convencer o ser convençuts devant d´uns bons arguments, aquí només veig demagogia.

El problema sobre la llengua catalana es absurd, els catalans sóm bilingües, trilingües i ens agradaria parlar-ho tot, estimem la cultura.

L´aportació económica de Catalunya a Espanya ratlla l´expoli, i els catalans no podem parlar català al Congrès. Cap dirigent d´Espanya, politic o amb un càrrec de prestigi més o menys hereditari, no parla català en públic, potser a la intimitat?


Existeix un "nacionalismo" espanyol, mesetari, arrogant i ceg que no respecta res. Suposo que la vida a la meseta es molt dura, “polvo, sudor y hierro el Cid cabalga”, però aixó no justifica tanta arrogancia ni dir tantes bestieses, ni actuar avassallant.

Els catalans estem molt cansats, potser per aquest motiu ja no tenim forces per entrar en controversies com el sexe dels angels. Tot es paper mullat.

Marta Xargayó



La carta que SI han publicat a les cartes al Director es de la Sra. Josefina Albert Galera. Doctora en Filología Románica, Barcelona 06/07/2009 :

Quien mal anda...

El libro titulado La lengua del tercer Reich, que tengo delante, me ha recordado un artículo que apareció en septiembre del 2007 en Siglo XXI, reproducido en otros medios, en el que yo misma establecía el paralelismo entre el lenguaje de Hitler y el de los nacionalistas. Es sabido que la apropiación de la lengua desempeñó un papel fundamental en la configuración del pensamiento nazi y en el nacionalsocialismo.


De la manipulación de las palabras se encargó, mediante la comunicación social y política, Goebbels, designado por el propio Führer para llevar a cabo tal función. El ministro de Propaganda del Tercer Reich actuaba por delegación de Hitler, pero en el caso de los políticos, que ayer aprobaron en el Parlament de Catalunya la exclusión definitiva del castellano en la enseñanza, han actuado por su cuenta, con una prepotencia que no les corresponde, al imponer a todos los ciudadanos de Catalunya sus reglas particulares, vulnerando así derechos fundamentales.

Pero lo asombroso del caso es que el presidente del Gobierno de España, nación a la que pertenece Catalunya, apruebe, y hasta justifique en cierta manera, el resultado de la votación en el Parlamento catalán. Resulta inaudito y hasta escandaloso que el señor Rodríguez, al referirse a ello, hable de "amplio respaldo" y de dos "grandes partidos", que a mi juicio han perpetrado, es decir, han cometido un delito, al aprobar esa ley de educación. Habrá que recordarle al señor presidente que también Hitler contó con un amplio respaldo en el plebiscito en 1933, lo que le permitió acceder al poder como líder supremo y pasar a la historia como un monstruo. La palabra Sprachregelung (uso del idioma para fines del régimen), inventada por los nazis, cumplía la misma función que el nacionalismo catalán pretende al prohibir el castellano. Cada vez más estos se parecen a aquellos. Acabarán fundiéndose en una sola cosa, porque, como se dice, "quien mal anda mal acaba".

http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?type=&q=JOSEFINA+ALBERT+GALERA+&title=&author=&section=&startDate=&endDate=&order=&x=25&y=8

La Vanguardia va publicar la següent carta com resposta a la de la Sra Josefina Albert Galera:

Prou!!!

Les campanyes espanyolistes contra Catalunya i els catalans, carregades de falsedats delirants han estat -i són- obertament xenòfobes i racistes.

No cal reproduir l’habitual repertori d'insults i mentides que els espanyols ens han dedicat, com és el cas de la carta enviada a la Vanguardia titulada “Quien mal anda...” escrita per la “doctora” Josefina Albert. L'interessant és comprovar clars símptomes d'esgotament del discurs de l'odi contra els catalans, que necessita un nou imaginari.

Tres són les matrius d'aquest discurs: la tradicional, que aplica als catalans els insults antisemites (els catalans com a primitius egoistes, insolidaris i conxorxats que s'ho queden tot); la dels anys 70, que va afegir-hi el component violent (els catalans com a terroristes), i la troballa dels 90, els catalans com a nazis, com ens deleix la “doctora” Josefina, en aprovar-se una llei per un parlament democràtic.

Fa vint anys que combinen aquests imaginaris en el seu discurs d'odi, amb una creixent intensitat i repetició, i no acaba de quallar l'intent recent dels catalans com a violadors dels indefensos nens i nenes. ¿Què se n'ha fet de la creativitat de la Jihad Hispànica? Digna representant la “doctora” Josefina. Renovin els insults, sisplau, avorreixen.

Aquests insults revelen una mentalitat de perdedor que només poden sustentar en una violència verbal repetitiva que amaga la seva impotència. S'ensumen que l'únic fonament real del seu domini és el nostre consentiment, i embogeixen quan albiren la possibilitat de no tenir-lo.

Enguany complim setanta anys del darrer bombardeig de Barcelona per l'Estat espanyol, el període més llarg en tres segles, contra la llei inexorable que indicava Azaña: per mantenir Espanya unida, s'ha de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Els espanyols això ja no ho volen, i sobretot no ho poden fer perquè els costos per a ells són exorbitants, ja no es poden permetre la ruïna sèrbia i tornar a ser la Birmània d'Europa, una dictadura violenta, pobra i aïllada.

Va ser la seva opció el 1923, i liquidaren la Mancomunitat; ho tornà a ser el 1936, i liquidaren la Generalitat, però el preu per a ells fou la dictadura i la pobresa. Suposo que la “doctora” Josefina ho deu saber degut al seu càrrec en la universitat, i recordar-li que van ser els nacionalistes espanyols qui va aplicar la política dels nazis.

Francesc Amaro i Sánchez

Cap comentari: