Dissabte, 30 de gener del 2010 - Diàleg
No sé ben bé com me'n vaig innovar, tampoc no us puc assegurar que sigui cert. Però diuen que, al cap de poc de l'entrada del Franco a ciutat un mastegapapers de ministeri va trobar que oficialment, la nostra Diagonal no era més que "una travesia urbana de la carretera de Madrid a Francia por la Junquera". I ves que ja me'l teniu proposant treure del passeig la rodona d'arbrets i escopinada, el llapis del Cinc d'Oros i el monument a mossèn Cinto.
La cosa no va passar d'arrebato patriòtic del mastegapapers. Però si que ho és, i ben de cert, que els d'enllà poden fer-nos passar el tren per on els enveti. Per exemple fent trontollar la Sagrada Família.
Qualsevol veí del carrer d'Aragó pot dir com trontollaven i trontollen les cases al pas del tren. Fora pitjor amb la Sagrada Família. Sense que calgui saber-ne gaire. Els arcs del Temple fan catenària, no els calen ni contraforts ni arcbotants, carreguen a terra damunt de pilons molt fondos.
Sense fer catastrofisme. Si la mina del tren passa fregant, ni que sigui a deu metres, d'ací a cinquanta anys, el Temple s'ensulsiarà. I tiro llarg. Encapçalats pel bernat pudent d'Eugenio d'Ors, els Noucentistes, volent tornar a les clàssiques feren molta gresca amb en Gaudí. Avui ja no va de gresca. Més d'un ateu ferotge voldria veure el Temple a runes ara mateix.
Per l'amor de Déu. La Sagrada Família, la nau és una de les obres més originals i místiques que hi ha al món. És una joia, tant per als creients com per als qui no ho són. Si les catedrals d'allà temps foren fetes pel poble, aquesta és el somni d'un home de fe rebuda de segles.
I ara goso demanar-ho. No hi tenen autoritat, però no poden callar el president de la Generalitat, el govern, el Parlament i, més que ningú l'Ajuntament de la ciutat. Aquest que ho pensi. Tenir la Sagrada Família és molt i moltíssim més que aconseguir els Jocs Olímpics d'Hivern.
M'esborrona de témer que els nostres que ens manen s'ho prenen a la fresca. El Temple és molt més que un símbol religiós, ho és de tota la ciutat, encara que, per a molts la nostra icona sigui el timbarro del Nouvel.
EL NOSTRE COMENTARI: MOLTES MOLTES GRÀCIES A MN. BALLARIN !! PER FI ALGÚ IMPORTANT DÓNA LA CARA PER LA SAGRADA FAMILIA. ELS DEMÈS, ES QUE TENEN POR??
POR DE QUÈ?
1 comentari:
L'article és fantàstic, i escrit a la manera ballarina, encara té més gràcia, és clar… El problema pot ser que no tothom en tregui del tot l'entrellat (començant pels manaires, que s'ho haurien de fer mirar, com l'autor reclama), però parafrasejant el llibre sagrat més modern -i prou actual-, "qui tingui enteniment per entendre, que entengui".
Publica un comentari a l'entrada