Bé, doncs tot està relacionat amb les Sagreres, L'origen d’aquesta paraula ve de l’època medieval «sagrera vol dir lloc sagrat». Aquest nom es remunta al segle XI, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. Aleshores l'Abat Oliba, veient la necessitat de protegir els pagesos, pacta amb els nobles la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien a resguard de qualsevol agressió. En aquests espais, els pagesos construïen uns petits edificis anomenats sagrers, que s'utilitzaven per guardar les collites “sagrers” o “cellers”, no eren res més que petits graners propietats dels masos on els pagesos de l’entorn guardaven llurs collites per protegir-les del pillatge. Els qui les envaïen o profanaven patien l’excomunió. Sovint aquests “sagrers” es convertien en hospicis on passaven a residir els fills dels masos i homes d’oficis; així és com originàriament van començar a créixer els pobles i ciutats de Catalunya, al voltant de les esglésies.
(De
l'any 1027 es conserva la primera acta d'una assemblea de Pau i Treva;
segurament n'hi hagué alguna anterior, promoguda també per l'Abat Oliba
que era bisbe de Vic, la seu més important d'aquells temps. És a les Assemblees de Pau i Treva on es pacten les sagreres, entre altres coses. En un moment històric on Catalunya era com el Far West, un indret sense llei ni ordre, la iniciativa de l'Abat Oliba de les Assemblees creà unes esquerdes d'ordre dins aquell caos, i van ser vigents uns dos cents anys. Cap el 1200 ja es troben les primeres Corts a Catalunya, filles de les Assemblees de Pau i Treva. Cuca de LLum)
ENTRADES RELACIONADES AMB L'ABAT OLIBA I LA SEVA ÈPOCA, QUE VA SER ALS VOLTANTS DE L'ANY MIL:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada