ROSER MARAGALL | Membre del Patronat de la Sagrada Família i de la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya. Barcelona | 23/07/2010 |
Acaben d'instal·lar el bust del meu avi, el poeta Joan Maragall, a plaça Molina. Jo i tota la família agraïm el gest de l'Ajuntament. Penso que ja era hora que en aquest lloc, on el poeta va viure gran part de la seva vida, hagués un record per a ell. S'ha col·locat el bust mirant cap a la Sagrada Família. Ha estat per atzar? Potser sí. Maragall, gran enamorat i promotor del temple, a través dels seus escrits, ens vol dir alguna cosa. Fa més de cent anys ens deia a l'Oda Nova a Barcelona:
Els poetes a vegades són profetes, i en aquest cas s'ha complert la profecia. El temple ha anat pujant contra el voler d'alguns i ara lluita per defensarse del gran perill de la tuneladora que dia a dia avança vers els seus peus. Maragall diu: "El temple, tant se val, s'alça i prospera esperant uns fidels que han de venir".
"A la part de Llevant,
místic exemple,
com una flor gegant floreix un temple,
meravellat d'haver nascut aquí,
entremig d'una gent tan sorruda i dolenta,
que se'n riu i flastoma i es baralla i s'esventa
contra tot lo humà i lo diví.
Més, enmig la misèria i la ràbia i fumera,
el temple s'alça i prospera
esperant uns fidels que han de venir".
Els poetes a vegades són profetes, i en aquest cas s'ha complert la profecia. El temple ha anat pujant contra el voler d'alguns i ara lluita per defensarse del gran perill de la tuneladora que dia a dia avança vers els seus peus. Maragall diu: "El temple, tant se val, s'alça i prospera esperant uns fidels que han de venir".
Què ens diria ara? "Catalans, jo no us entenc. Heu estat capaços d'aixecar un temple tan meravellós, i ara no el sabeu defensar? Gaudí us ha ajudat des de dalt, perquè esteu aixecant el temple com si ell l'hagués dirigit des de baix. Ve gent d'arreu del món per admirar-lo, forma part del patrimoni de la humanitat, i ara per motius inexplicables l'esteu posant en un perill que a la llarga pot ser de mort. Tots vosaltres, catalans, barcelonins, no veieu que el vostre temple està en perill? On sou, catalans?, no us veig enlloc. No sentiu la meva veu retronant?".
Comentaris:
ED | 23/07/2010, 10:28 |
Tens tota la raó, Roser. També cal dir que l'obra d'en Gaudí ha estat quasi sempre menyspreada per el catalans i també es cert que les autoritats polítiques catalanes actuals pasarán a la història per ser de les més corruptes i posiblement i desijo equivocar.me, per carregarse la Sagrada Familia.
Poeta Maragall, així estem. Manipulada la justícia, manipulada la informació als medis de comunicació durant 3 anys, un ministre mentider, i la seva negativa a seguir les majories democràtiques.
Blanca Alsina | 23/07/2010 | BCN | Una banalitat de comentaris soposadament sarcàstics que no entren en el fons de la qüestió: teniu por de la veritat amables comentaristes - excepte l'ED -??
Teniu por d'anar al fons? O de què teniu por?
Queda la pregunta per respondre: "On sou, catalans?, no us veig enlloc."
Es pot dir al poeta com resposta: ens han enganyat sobre la situació. Fins que ara fa un mes quan es va debatre al Congrès del Diputats i es va guanyar una moció no de llei instant a aturar les obres. Ara ja ho sap tot Espanya.
1- A la següent sessió del Congrès el Ministre Blanco va inventarse un informe de la Unesco, i aquesta institició l'ha recusat; però el Ministre no dimiteix.
2- Al novembre passat 2009 els jutges de l'Audiència Nacional van "perdonar" un "error" de col·locació de 82 cm en unes pilones de 41 m de fondària al carrer Mallorca. No va voler aturar les obres.
3- Ara fa un any, al juliol 2009, el Ministeri de Cultura va dir dues mentides al Congrès anual de la Unesco: no hi ha altres traçats alternatius per l’AVE, va dir; i la distància de la Façana del Naixement al túnel és de 60 metres, enlloc dels 30 m que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada