Jordi Cañas, de Ciutadans
19/01/2013
Es gratificant veure l’estat de nervis de Ciudadanos
davant la fermesa de Catalunya en el seu camí cap a la independència, ja
que fa que es mostri com el que realment és: un partit
ultranacionalista espanyol, antidemocràtic i violent. Ultranacionalista,
perquè Franco n’estaria molt orgullós; antidemocràtic, perquè pretén
impedir que el Parlament de Catalunya celebri un debat sobiranista i
demana al govern espanyol que suspengui l’autonomia; i violent, perquè
l’emmordassament d’un país i l’eliminació de les seves institucions
democràtiques són una agressió intolerable. Sí, ja sabem que l’article
155 de la Constitució espanyola ho permet. Però que un article sigui
legal no significa que sigui democràtic. Hi ha altres articles a
l’esmentada Constitució que també són vergonyosament antidemocràtics,
com ara el número 2 i el primer punt del 8 i del 145.
Però, com diem, els nervis traeixen Ciudadanos i el fan caure en els seus propis paranys, ja que, mentre banalitza el debat sobiranista dient que tindrà “el mateix valor que si el Parlament de Catalunya declarés la guerra a Líbia o que l’Ajuntament de Barcelona declarés la guerra a Malta”, no s’està d’afirmar que constitueix “un cop a l’estat de dret” i de demanar la suspensió de l’autogovern. Això ens aboca a una pregunta i a una resposta immediates: com és que per a Ciudadanos el fet d’enraonar ha de ser “castigat” retornant Catalunya a l’estatus que tenia en el règim de Franco? Doncs perquè Franco, com Ciudadanos, també deia de què es pot parlar i de què no. Franco, com Ciudadanos, també era al·lèrgic a la paraula “parlament”. Franco, tanmateix, era força més coherent que Ciudadanos, ja que, a diferència d’aquests, mai no va ser parlamentari.
Però, com diem, els nervis traeixen Ciudadanos i el fan caure en els seus propis paranys, ja que, mentre banalitza el debat sobiranista dient que tindrà “el mateix valor que si el Parlament de Catalunya declarés la guerra a Líbia o que l’Ajuntament de Barcelona declarés la guerra a Malta”, no s’està d’afirmar que constitueix “un cop a l’estat de dret” i de demanar la suspensió de l’autogovern. Això ens aboca a una pregunta i a una resposta immediates: com és que per a Ciudadanos el fet d’enraonar ha de ser “castigat” retornant Catalunya a l’estatus que tenia en el règim de Franco? Doncs perquè Franco, com Ciudadanos, també deia de què es pot parlar i de què no. Franco, com Ciudadanos, també era al·lèrgic a la paraula “parlament”. Franco, tanmateix, era força més coherent que Ciudadanos, ja que, a diferència d’aquests, mai no va ser parlamentari.
(Aquesta denúncia de Ciudadanos mostra un fet molt molt greu, caldrà fer·ne memòria en el futur. Cuca de Llum)
Article recomanat, també de Víctor Alexandre, publicat a la Cuca de Llum. Per exemple diu:
"els poders fàctics, conscients que qui té el cul llogat no seu quan vol, s’han estimat més algú endeutat i amb les mans lligades que algú independent i amb les mans lliures."
Article recomanat, també de Víctor Alexandre, publicat a la Cuca de Llum. Per exemple diu:
"els poders fàctics, conscients que qui té el cul llogat no seu quan vol, s’han estimat més algú endeutat i amb les mans lligades que algú independent i amb les mans lliures."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada