13 agost de 2014
...Si les mobilitzacions massives apunten que una part molt important de catalans aposten per la independència, els partits, com a agents interessats i egoistes, intenten convergir amb les preferències d’aquesta massa electoral per guanyar el màxim número de vots possible. I això és fonamental per forçar les forces polítiques a ser clares en el seu programa de cara a unes eventuals eleccions plebiscitàries. Si tenen vocació de govern, no buscaran atraure la minoria. Per això la “V” de l’11 de setembre sí pot influir, i molt, en política, combreguem més o menys amb les iniciatives de l’Assemblea, al contrari del que molts afirmen sobre les formes no electorals de participació.
Dit tot això, no veig motius per afirmar a dia d'avui que no hi haurà consulta. I menys encara, per castigar els polítics abans d’hora. Tenim temps. Artur Mas sap perfectament que, després del desgast al Govern, l’únic que separa Convergència i Unió d’una esfondrada històrica és la celebració de la consulta. Té el vot condicional de molta gent que confia en la seva persona com a idònia per liderar el procés. Unes plebiscitàries serien la ratificació del desastre. I, sincerament, resulta difícil de creure que un polític amb la seva intel·ligència i el seu ego es conformi amb acabar essent l’Ibarretxe català, el llegat del qual quedi en un mediocre “apoyaré”, i portar a la ruïna el seu partit, quan té davant la oportunitat de portar els catalans a una fita històrica.
Publicat per Pilar Carracelas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada