16 d’agost de 2014

El joc de la consulta, per Pilar Carracelas



13 agost de 2014


...Si les mobilitzacions massives apunten que una part molt important de catalans aposten per la independència, els partits, com a agents interessats i egoistes, intenten convergir amb les preferències d’aquesta massa electoral per guanyar el màxim número de vots possible. I això és fonamental per forçar les forces polítiques a ser clares en el seu programa de cara a unes eventuals eleccions plebiscitàries. Si tenen vocació de govern, no buscaran atraure la minoria. Per això la “V” de l’11 de setembre sí pot influir, i molt, en política, combreguem més o menys amb les iniciatives de l’Assemblea, al contrari del que molts afirmen sobre les formes no electorals de participació.

Dit tot això, no veig motius per afirmar a dia d'avui que no hi haurà consulta. I menys encara, per castigar els polítics abans d’hora. Tenim temps. Artur Mas sap perfectament que, després del desgast al Govern, l’únic que separa Convergència i Unió d’una esfondrada històrica és la celebració de la consulta. Té el vot condicional de molta gent que confia en la seva persona com a idònia per liderar el procés. Unes plebiscitàries serien la ratificació del desastre. I, sincerament, resulta difícil de creure que un polític amb la seva intel·ligència i el seu ego es conformi amb acabar essent l’Ibarretxe català, el llegat del qual quedi en un mediocre “apoyaré”, i portar a la ruïna el seu partit, quan té davant la oportunitat de portar els catalans a una fita històrica.
Publicat per 

Cap comentari: