14 d’octubre de 2017

Espanya sempre s'ha negat a negociar independències

Foto de portada: el vaixell espanyol Reina Mercedes, enfonsat per l'armada nord-americana el 1898. Foto: US Navy.


Gustau Nerín
Foto: US Army
Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017

Espanya a principis del segle XIX tenia un ampli imperi americà. Al llarg del segle XIX va perdre'l sencer. En cap dels casos la descolonització va ser fruit d'un procés negociador. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, Espanya va construir un petit imperi africà. De les seves quatre colònies només una va obtenir la seva independència a través d'un procés pactat amb els independentistes.
 
 Les colònies espanyoles d'Amèrica del Sud van començar a viure un procés revolucionari en temps de la Guerra del Francès. A poc a poc, a través d'un conjunt de batalles, les forces secessionistes van anar desplaçant els exèrcits reialistes. Amb derrotes espanyoles com les de Carabobo, Boyacá i Ayacucho es van proclamar les diferents repúbliques llatinoamericanes, als anys 1820. Va ser un procés eminentment militar. Però Espanya no acceptaria fàcilment la derrota i es negaria a acceptar alguns pactes, com el Tractat de Córdoba de 1821, a través del qual es donava la independència a Mèxic. Espanya no normalitzaria les seves relacions diplomàtiques amb Colòmbia fins al 1881. En realitat, el 1861 Espanya va intentar annexionar-se de nou l'actual República Dominicana, que havia estat sota domini haitià, però davant la resistència dels dominicans, les forces espanyoles van acabar per retirar-se el 1865.

Després de la pèrdua de la majoria de les colònies americanes continentals, la presència espanyola es va concentrar a Cuba i a Puerto Rico, a Amèrica, i a les Filipines, a Àsia. De 1868 a 1878, Espanya es va haver d'enfrontar als nacionalistes cubans durant la Guerra dels Deu Anys. Els espanyols van obtenir la victòria militar, però els cubans seguirien descontents i hi hauria una nova guerra el 1880. Alguns diputats espanyols van proposar atorgar una àmplia autonomia a Cuba, però no van ser escoltats, i el 1895 es desencadenaria una nova guerra. El 1898 els Estats Units es ficarien dins aquesta guerra després de la voladura del Maine. La superioritat militar de l'armada nord-americana va provocar la ràpida derrota dels espanyols, a les batalles de Santiago (a Cuba) i Cavite (a les Filipines). A les Filipines el moviment secessionista del Katipunan va topar amb una ferotge resistència de les autoritats colonials, que van executar el seu líder, José Rizal; a partir de 1896 els independentistes filipins iniciarien una guerra contra el domini espanyol. L'Estat espanyol mai no va donar la independència a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Pels acords de París, va cedir als Estats Units Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam. I les petites colònies que tenia Espanya al Pacífic, les Carolines i les Marianes, no es van descolonitzar, sinó que es van vendre a Alemanya.


http://www.elnacional.cat/ca/politica/espanya-independencies-negociacio_201936_102.html 

Cap comentari: