Un resum brillant de la situació d'Espanya, tan aleshores com ara; de Josep Pla, el 1924, via Roger Evans, 2021. Cita publicada per Matthew Tree a Facebook 17.09.2021.
La questió bàsica d'aquest país: el contrast entre la inconstitucionalitat del catalanisme i una monarquia unitària a la francesa. El col.laboracionisme fou una invitació reeixida a creure en una política miraculista. El problema de l'hamletisme a Catalunya: radical de portes enfora, de portes endins un statu quo amb la monarquia, un regionalisme monàrquic. L'esdevenidor d'Espanya com a organisme estatal va lligat a la persistència de la institució monàrquica. Necessita una condició indispensable per mantenir-se dret: necessita una absoluta immobilitat. El més petit esllavissament, la ruptura d'un punt del sistema, pot enderrocar-lo tot. No hi ha hagut a la política espanyola més que una idea directriu: el quietisme, la defensiva, el tapar el forat, l'apedaçar el clivell, l'esperar cada dia amb angoixa que toqui mitjanit. El poder executiu ha tingut només la feina de graduar el raig de llibertat favorable al manteniment de la sedimentació. L'únic fre, l'única necessitat que pesa a Espanya, és el sentiment de la feblesa del país. És curiosa la unanimitat del poble espanyol davant l'unitarisme. Els més revolucionaris coneixen el mal enorme que han fet a Espanya el centralisme i la concepció unitària però no es troba un esperit filosòfic i lliure que adopti davant Catalunya la posició que adoptaren els anglesos desinteressats davant Irlanda. La resta dels espanyols no poden plantejar-se el problema de Catalunya deslligant-lo de llur vanitat personal.
(Any 1924, ‘Prosperitat i rauxa de Catalunya’, vol. 32 Obra Complerta. Josep Pla)
----
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada