Em fa tota la impressió que la major part dels valencians ens movem entre el dubte i el prejudici a l’hora de definir-nos com a poble. Un dels nostres homenots, Joan Francesc Mira, ja va sentenciar que “el mal dels valencians, entre altres mals més grossos, és no tindre una sola bandera, ni un sol nom, ni un sol himne, ni una visió comuna del país, del passat, de què som, del futur.” Per a més inri, hem de conviure amb la intransigència, el victimisme, l’agressivitat i la manipulació de determinats grups socials i polítics. No us diré més, perquè no vull ficar-me en camisa d’onze vares.
La qüestió, en tot cas, és que no podem de cap de les maneres deixar-nos embabucar per proclames neofeixistes basades en la ignorància i en la mala fe, sinó que hem de partir del convenciment que sense un bon coneixement de la nostra història mai no tindrem una consciència clara dels trets que configuren la nostra identitat, així com tampoc ens adonarem de la importància de l’idioma.
En relació amb això, fa una dècada que la bona gent de Llibres de la Drassana tingué la pensada d’editar llibres de caràcter divulgatiu a fi de traure l’aigua clara. Si encara no heu llegit cap llibre de la col·lecció Odissea, jo us recomane en primer lloc un títol que ens ajuda a retrobar-nos amb nosaltres mateixos, Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians. Després d’aquesta lectura, n’hi ha d’altres diguem-ne complemen-tàries, com ara Vent de Cabylia, el dos llibres de Fer Harca, Matèria de València, L’interés per la llengua dels valencians...
Dels fets que han forjat el país dels valencians, amb especial atenció als moments crucials de canvi, als personatges destacats que encara són poc coneguts, a l’ús i l’evolució del valencià... De passada, també descobrim aspectes i curiositats que no ens deixen indiferents.
El llibre que ara ens ocupa, del conegut historiador i divulgador Vicent Baydal, és un intent d’explicar a un públic ampli l’origen i l’esdevenir del poble valencià, des de la prehistòria fins a l’època actual, mogut per la creença que “són ben pocs els passatges històrics mínimament coneguts per la ciutadania valenciana sobre el seu propi passat”. Des d’un nou vessant, l’autor fa un admirable equilibri entre anàlisi històrica i valoració subjectiva, entre rigor i amenitat.
L’obra té una estructura que permet llegir i comprendre cada article com un tot amb independència de la resta, però això no vol dir que refusem una lectura lineal, com un viatge a través del temps. Siga com siga, els lectors esdevenim testimonis directes dels fets que han forjat el país dels valencians, amb especial atenció als moments crucials de canvi, als personatges destacats que encara són poc coneguts, a l’ús i l’evolució del valencià... De passada, també descobrim aspectes i curiositats que no ens deixen indiferents.
La creació del Regne de València i el consegüent sentiment col·lectiu diferencial, la maleïda Guerra de Successió, les circumstàncies que van donar peu al procés de substitució lingüística, les causes de l’actual rumb erràtic i panxacontent, què és ser valencià ara com ara i els motius d’optimisme malgrat tot.
Vull remarcar, per damunt de tot, la destresa comunicativa de Baydal. Amb un estil planer, deliberadament apartat de l’academicisme, l’autor valencià no s’entreté en erudicions gratuïtes o en intricades reflexions i opta per abordar amb gosadia algunes qüestions que molts considerem transcen-dentals: la creació del Regne de València i el consegüent sentiment col·lectiu diferencial, la maleïda Guerra de Successió, les circumstàncies que van donar peu al procés de substitució lingüística, les causes de l’actual rumb erràtic i panxacontent, què és ser valencià ara com ara i els motius d’optimisme malgrat tot.
He de dir, en aquest sentit, que la informació que ens ofereix al voltant de la nostra identitat nacional és tan aclaridora com oportuna. No hi ha res com les veritats històriques per a desfer alguns malentesos.
Juntament amb uns textos per a ser llegits amb soltesa i comoditat, hi trobem abundants testimonis gràfics: pintures, gravats, dibuixos, plànols i fotografies. Així passa a ser un llibre molt recomanable per a qualsevol “ciutadà curiós i conscient”, com diu Abel Soler en el pròleg.
En conclusió, aquest llibre és un bon tast introductori sobre l’origen històric i l’evolució col·lectiva dels valencians. Una font d’informació bàsica, molt escaient per a saber d’on venim, per a reforçar un patriotisme valencià assenyat i per a creure en un demà millor sobre les bases de la història pròpia. Tornant a les paraules de Mira, “futur com a país: futur amb dignitat de ciutadans, futur de País Valencià...”.
