Tal dia com avui, fa 116 anys, a Barcelona hi esclatava la revolta popular antimilitarista i anticlerical que ha passat a la història com la Setmana Tràgica.
En oposició al reclutament de més de 40.000 homes per al rellançament de l’expedició colonial marroquina del govern d’Antoni Maura i Montaner, el dilluns 26 de juliol de 1909, les forces obreres van convocar la vaga general contra la guerra.
Entre el 26 de juliol i el 2 d’agost, la protesta va prendre un caire insurreccional que va desbordar el comitè de vaga i del qual els partits republicans no en volien assumir la direcció. Barcelona es va omplir de barricades i la ciutadania es va apropiar els carrers, canalitzant la revolta vers l’incendi d’edificis religiosos i institucionals.
La manca de suport polític i l’arribada de noves forces militars van abatre la revolta deixant de 75 a 100 morts i centenars de ferits entre la població civil. La immediata repressió, amb el suport de la burgesia barcelonina, va ser molt forta i arbitrària.
Es van suspendre periòdics d’esquerra.
Es van clausurar més de 150 centres culturals obrers i escoles laiques;
Hi hagué gairebé 2.000 processats per les jurisdiccions civil i militar, i aquesta última va dictar nombroses penes de mort, cinc de les quals foren executades.
Us deixem amb algunes fotografies conservades a l’Arxiu del Districte de @bcn_gracia, a l’Arxiu Històric de la Ciutat i el reportatge de Frederic Ballell Maymí conservat a l’@arxiufotograficbcn. Hi podem veure edificis incendiats, aixecades de barricades, soldats del govern descansant al Mercat de Sant Antoni, hospitals plens de ferits i gent fent cua per entrar a una llibreria per aconseguir noticies durant la Setmana Tràgica.
#ArxiuBCN #HistòriadeBarcelona #SetmanaTràgica #1909 #Revolta #Antimilitarisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada