BORRELL II
[Com hem exposat en un post previ a aquest, la primera etapa va ser la de Grifre el Pilós, el qual, vista la debilitat del regne franc, va repartir en herència (va morir el 897) als seus fills segons el dret privat els comtats que poseia a títol d'administrador. Ell els havia rebut per administrar-los de part del rei franc, però se'ls queda en propietat privada. Temps difícils, sol.lucions imaginatives. Aquisgrà, la capital quedava molt lluny. Cuca de Llum]
Borrell II (Barcelona, 927-Castellciutat, 992) va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. No ho va ser com a funcionari del rei franc, sinó per herència, quan encara no existia el concepte de Catalunya.
Si per alguna cosa ha passat a la història Borrell II, és perquè va demanar ajuda al seu senyor el rei francès durant els atacs musulmans que rebia i, en no rebre resposta, va decidir no renovar el vassallatge. Cal tenir en compte que el regne franc vivia aleshores un procés de descomposició i un canvi de dinastia dels Carolingis als Capets, als quals -aquests darrers- els comtes de Barcelona no prestaran mai més vassallatge.
Borrell II va prestar vassallatge al califa cordovès per motius de supervivència. Aquest vassallatge va servir de ben poc, perquè després els musulmans protagonitzarien el saqueig de Barcelona el 985, mentre els catalans després, cap a l'any 1010, portarien a terme el saqueig de Còrdova.
Durant el seu govern, Borrell II va ser promotor de les arts i les ciències, i va acollir a Vic el monjo Gerbert d'Orlhac, que després seria Papa amb el nom de Silvestre II.
Amb Borrell II, es consolida la independència "de facto" del comte de Barcelona i dels altres comtes catalans i dels territoris que administren. A partir d'aquest moment, el territori que després serà Catalunya tindrà sempre lleis pròpies fetes per catalans en acord amb el rei. Vuit segles després, el 1714, també amb un rei francès, es posarà fi a aquesta independència que havia inaugurat Borrell II.
A les imatges, Borrell II a Poblet i un mapa de l'època.
Borrell II (Barcelona, 927-Castellciutat, 992) va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. No ho va ser com a funcionari del rei franc, sinó per herència, quan encara no existia el concepte de Catalunya.
Si per alguna cosa ha passat a la història Borrell II, és perquè va demanar ajuda al seu senyor el rei francès durant els atacs musulmans que rebia i, en no rebre resposta, va decidir no renovar el vassallatge. Cal tenir en compte que el regne franc vivia aleshores un procés de descomposició i un canvi de dinastia dels Carolingis als Capets, als quals -aquests darrers- els comtes de Barcelona no prestaran mai més vassallatge.
Borrell II va prestar vassallatge al califa cordovès per motius de supervivència. Aquest vassallatge va servir de ben poc, perquè després els musulmans protagonitzarien el saqueig de Barcelona el 985, mentre els catalans després, cap a l'any 1010, portarien a terme el saqueig de Còrdova.
Durant el seu govern, Borrell II va ser promotor de les arts i les ciències, i va acollir a Vic el monjo Gerbert d'Orlhac, que després seria Papa amb el nom de Silvestre II.
Amb Borrell II, es consolida la independència "de facto" del comte de Barcelona i dels altres comtes catalans i dels territoris que administren. A partir d'aquest moment, el territori que després serà Catalunya tindrà sempre lleis pròpies fetes per catalans en acord amb el rei. Vuit segles després, el 1714, també amb un rei francès, es posarà fi a aquesta independència que havia inaugurat Borrell II.
A les imatges, Borrell II a Poblet i un mapa de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada