30 d’agost del 2025

Borrell II, la segona etapa de la independència de fet del rei franc el 988, la independència de la pre-Catalunya


  
BORRELL II
 
[Com hem exposat en un post previ a aquest, la primera etapa va ser la de Grifre el Pilós, el qual, vista la debilitat del regne franc, va repartir en herència (va morir el 897) als seus fills segons el dret privat els comtats que poseïa a títol d'administrador. Ell els havia rebut per administrar-los de part del rei franc, però se'ls queda en propietat privada. Temps difícils, solucions imaginatives. Aquisgrà, la capital quedava molt lluny, feia més de 40 anys que no emitia documents sobre el territori dels comtats catalans que poseïa nominalment. Els països veïns van reconèixer aquests comtats independents, això es fa per la via tàcita d'acceptar els fets. Cuca de Llum]

Borrell II (Barcelona,927 - Castellciutat,992) va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. No ho va ser com a funcionari nomenat pel rei franc, sinó per herència, quan encara no existia el concepte de Catalunya. 

Si per alguna cosa ha passat a la història Borrell II, és perquè va demanar ajuda al seu senyor el rei francès durant l'atac dels alarbs a la ciutat de Barcelona el 985. En no rebre resposta, va fer el sord en ser requerit pel nou rei francés a renovar el vassallatge el 988. Cal tenir en compte que el regne franc vivia aleshores un procés de descomposició i un canvi de dinastia dels Carolingis als Capets, motiu pel qual no havien assistit a Barcelona tres anys abans quan Al Mansur la va saquejar. Els comtes de Barcelona no prestaran mai més vassallatge.
 
 
 
Borrell II havia prestat vassallatge al califa cordovès per motius de supervivència. Aquest vassallatge va servir de ben poc, perquè després els musulmans protagonitzarien el saqueig de Barcelona el 985. Els catalans al seu torn, l'any 1010 portarien a terme el saqueig de Còrdova. 

Durant el seu govern, Borrell II va ser promotor de les arts i les ciències, i va acollir a Vic el monjo Gerbert d'Orlhac, que després seria Papa amb el nom de Silvestre II. 

Amb Borrell II, es consolida la independència "de facto" del comte de Barcelona i dels altres comtes catalans i dels territoris que administren.  A partir d'aquest moment, el territori que després serà Catalunya tindrà sempre lleis pròpies fetes per catalans en acord amb el rei. 
 
Molts molts anys més tard, el 1258 es signaria el Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís X de França. El rei francés reconeixia que no tenia possessions més al sur del Rosselló. Jaume I acceptava que no buscaria ampliar territoris més al nord del Rosselló. 
 
Vuit segles després, el 1714, també amb un rei francès, es posarà fi a aquesta independència que havia inaugurat Borrell II. 
 
[Observeu que Catalunya va poder independitzar-se perquè el veí del nord era molt feble, i al sur tenia Al-Andalus que es va anar afeblint molt lentament amb el temps.  
No hi veieu algun paral.lelisme amb la situació actual el 2025??  Cuca de Llum ] 
 
 
POST RELACIONATS:
 
 
 
Escrit per Etiquetes:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)