⚔️ L'any 732, a la batalla de Poitiers, Carles Martell, el majordom dels reis merovingis, atura la penetració musulmana cap al cor dels dominis francs. Pocs anys després, Pipí el Breu, fill de Carles Martell i iniciador de la dinastia carolíngia, conquereix ciutats com Qarqshuna o Arbuna (759), o sigui, Carcassona i Narbona, apoderant-se de la Septimània, regió costanera entre els Pirineus i el Roine que abans de la invasió musulmana pertanyia al desaparegut regne visigot.
Després de Pipí el Breu, el seu fill, Carlemany, continua l'expansió franca al sud dels Pirineus amb l'objectiu de forjar una "marca", territori fronterer que ha de protegir el regne carolingi d'eventuals atacs des d'Al-Andalus. L'any 785 Djarunda, o sigui, Girona, i les terres del curs alt del Segre, la Cerdanya i l'Alt Urgell, ja es troben sota poder dels francs. La nit de Nadal de l'any 800, el poderós Carlemany és coronat emperador a Roma pel papa Lleó III: neix l'Imperi Carolingi.
Barxiluna, defensada per les imponents muralles heretades dels romans, és el darrer reducte andalusí al nord del Llobregat i el nou objectiu dels francs carolingis en el procés d'expansió i consolidació de llur frontera meridional. L'any 801 Carlemany envia al seu fill, Lluís el Pietós, a conquerir Barxiluna als musulmans. Ermold el Negre, clergue i cronista de la cort carolíngia, explica el setge de la ciutat:
«De tot arreu s'apleguen les tropes franques i una corona densa de guerrers envolta els murs de Barcelona. El fill de Carles, el primer, arriba amb un bell exèrcit; al seu voltant s'agrupen els cabdills vinguts a destruir la ciutat [...] en batallons atapeïts, sotraguegen les muralles amb ariets; pertot ressona la batalla. Tremolen els carreus de la muralla sota els cops, les sagetes plouen sota els defensors desventurats [...] Els moros espaordits no gosen pujar a les muralles ni cuiden ja de guaitar el camp enemic [...] Esgotats per la lluita i les privacions, per acord unànime decideixen rendir-se.»
Després de Pipí el Breu, el seu fill, Carlemany, continua l'expansió franca al sud dels Pirineus amb l'objectiu de forjar una "marca", territori fronterer que ha de protegir el regne carolingi d'eventuals atacs des d'Al-Andalus. L'any 785 Djarunda, o sigui, Girona, i les terres del curs alt del Segre, la Cerdanya i l'Alt Urgell, ja es troben sota poder dels francs. La nit de Nadal de l'any 800, el poderós Carlemany és coronat emperador a Roma pel papa Lleó III: neix l'Imperi Carolingi.
Barxiluna, defensada per les imponents muralles heretades dels romans, és el darrer reducte andalusí al nord del Llobregat i el nou objectiu dels francs carolingis en el procés d'expansió i consolidació de llur frontera meridional. L'any 801 Carlemany envia al seu fill, Lluís el Pietós, a conquerir Barxiluna als musulmans. Ermold el Negre, clergue i cronista de la cort carolíngia, explica el setge de la ciutat:
«De tot arreu s'apleguen les tropes franques i una corona densa de guerrers envolta els murs de Barcelona. El fill de Carles, el primer, arriba amb un bell exèrcit; al seu voltant s'agrupen els cabdills vinguts a destruir la ciutat [...] en batallons atapeïts, sotraguegen les muralles amb ariets; pertot ressona la batalla. Tremolen els carreus de la muralla sota els cops, les sagetes plouen sota els defensors desventurats [...] Els moros espaordits no gosen pujar a les muralles ni cuiden ja de guaitar el camp enemic [...] Esgotats per la lluita i les privacions, per acord unànime decideixen rendir-se.»
El 3 d'abril del 801 Lluís el Pietós pren Barxiluna, que esdevé la ciutat més important dels comtats que organitzen els francs per regir els territoris conquerits al sud dels Pirineus.
· · · · ·
Si us agrada el post, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada