Els Cardona venien de ser vescomtes d'Osona el segle XI (vassalls del comte de Barcelona) i es van convertir en vescomtes de Cardona el mateix segle XI (abandonant Osona el 1062), per després ser comtes de Cardona (sota Pere III el Cerimoniós, que els va elevar a comtes el 1375). Gràcies a l'explotació de sal de Cardona que van dominar sobretot durant el segle XII, es van fer rics i senyors de vastes propietats en tots els regnes de la Corona d'Aragó.
El castell de Cardona, construït per Guifré el Pilós el 866 i reforçat amb la torre de la Minyona (15 metres d'alçada i 10 d'amplada) pel llinatge dels Orís d'Osona, va ser una base inexpugnable.
Van arribar a ser virreis de Sicília i Nàpols durant el segle XVI, amb Ramon Folch de Cardona-Anglesola, però el mateix segle XVI els Cardona deixen de tenir successió masculina i entronquen amb famílies nobles castellanes. La dinastia es perd i desapareix de la història, però no el títol ducal, que ara ostenta una senyora de Còrdova de nom anecdòtic.
Durant la guerra de Successió, el castell de Cardona es converteix en bastió dels austriacistes, el qual caurà dies després de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Ni els borbònics, amb totes les forces franceses, van aconseguir fer caure el castell abans que Barcelona.
A les imatges, l'inexpugnable castell de Cardona, la imatge de Ramon Folch de Cardona-Anglesola i els dos escuts que s'atribueixen als Cardona. El nou és dels ducs de Cardona del segle XV. L'antic és dels comtes/vescomtes de Cardona i podria ser dels vescomtes d'Osona.
Text del grup La Corona d'Aragó, de Facebook
_

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada