OPINIÓ · DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL
Vilaweb - Josep Casulleras Nualart
24.11.2022
La por d’Espanya
(i dE l’eurocambra) per
aquell tros silenciat
d’immunitat de
Puigdemont.
Si el tribunal gosés
entrar fins al fons en
aquesta qüestió es podria
obrir de cop i volta una
porta per a un retorn
amb més garanties dels
eurodiputats exiliats
La batalla per la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Luxemburg va començar ahir amb un primer assalt que va posar de manifest la voluntat tant del Parlament Europeu com de l’estat espanyol d’amagar la qüestió central del litigi: la immunitat total de tots tres, inclosa la que els protegeix dins l’estat espanyol. Perquè les dues vistes consecutives que es fan al Tribunal General de la UE tenen a veure amb dues demandes diferents dels eurodiputats exiliats amb molts punts en comú, i que perquè puguin tenir efectes plens per a ells cal que, d’un punt de vista judicial, es tractin conjuntament. La vista d’avui és la més vistosa, la de més impacte, perquè reclama l’anul·lació d’aquell suplicatori que va demanar el jutge Pablo Llarena al Parlament Europeu per a retirar-los la immunitat com a eurodiputats i que continués la tramitació de les euroordres. Però l’altra causa, la de la demanda de protecció de la immunitat de Puigdemont i Comín el 10 d’octubre del 2019, quatre dies abans de la sentència contra el procés, que no va ser atesa, va al moll de l’os. I per això la volen esbandir.
Aquella demanda d’empara de la immunitat la van formular trenta-vuit eurodiputats de diversos grups encapçalats per Diana Riba. El president del Parlament Europeu d’aleshores, David Sassoli, no la va acceptar, ni tan sols la va tramitar ni enviar a la comissió d’Afers Jurídics perquè l’analitzés. Considerava que calia esperar a la resolució de la causa sobre la immunitat d’Oriol Junqueras que aleshores el TJUE tenia entre mans i que va acabar resolent a favor del president d’ERC amb una sentència del desembre.
La no-tramitació de la petició d’empara feia, a la pràctica, i com es va poder constatar precisament d’ençà de la sentència Junqueras del desembre del 2019, que tres eurodiputats havien estat privats de l’exercici de tots els drets i prerrogatives des de feia més de mig any, des que havia començat la legislatura, el 2 de juliol del 2019. Per això és important la demanda de la primera vista que hi ha hagut aquesta setmana a Luxemburg, perquè té a veure amb el conjunt de les immunitats que tenen com a eurodiputats; perquè la defensa que exerceix Gonzalo Boye té l’oportunitat de fer-hi valer la primera de totes les immunitats que els membres de l’eurocambra tenen reconegudes en l’article 9, paràgraf segon del protocol número 7 de privilegis i immunitats de la UE: la que els protegeix dins el territori de l’estat on van ser elegits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada