7 d’abril del 2015

L’èxode dels autònoms catalans a les gestories del sud de França

 Les quotes que un autònom ha de pagar a Espanya són molt més altes que les dels països del voltant i molts treballadors per compte propi es veuen abocats al frau o a donar-se d’alta a llocs més barats
 
 La revista Forbes publicava no fa més d’un mes un rànquing on es denunciava una evidència: ser autònom a Espanya és caríssim. Els treballadors per compte propi paguen a l’Estat més que als països del voltant. Només per apuntar-se com autònom, per exemple, al nostre país s’ha de pagar una quota de 260 euros, més l’IVA, més el corresponent IRPF. Solució? Els autònoms catalans han trobat una sortida alternativa a treballar en negre: donar-se d’alta a la veïna França 
Així ho informa el blog de crítica política Spanien Kaputt: les gestories frontereres franceses treuen fum, estan plenes de catalans que es donen d’alta com entreprenant a França i es donen de baixa com autònoms a Espanya. I és que al país gal, les cotitzacions són menors, els tres primers anys no hi ha tants controls i les quotes són més baixes. A més a més, aquestes depenen de la facturació i no són fixes com en el cas d’Espanya on, si un autònom, per exemple, factura només 500 euros en un mes, ha de seguir pagant una quota de 260 euros.

La proximitat, i les males condicions, porten als autònoms que viuen a prop de França a no pensar-s’ho massa. Mentrestant, a Espanya, s’han perdut en 3 anys més de 500.000 autònoms i els que es mantenen procuren acumular factures per declarar-les de cop o no cobrar IVA si el client hi accedeix.



Possibles solucions
Albert Sagues, professor i expert en fiscalitat per la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management, apunta que, per millorar les condicions dels autònoms, s’haurien d’oferir bonificacions pels que facturin poc de tal forma que es puguin desgravar, per exemple, despeses en material i viatges. També proposa que hom es pugui donar d’alta uns dies determinats sense haver de pagar tot el mes sencer quan no es treballa. En el cas dels músics, per exemple, no té sentit que hagin de pagar 260 euros si només tocaran dos dies al mes. Amb els contractes laborals, només cotitzes els dies que treballes, afirma l’expert.

1 comentari:

una estudiant preocupada ha dit...

Doncs sí, realment, la notícia és molt preocupant, però el problema no es vol resoldre. És inacceptable que s'hagi de pagar aquests preus tan deorbitats. Jo ara estic estudiant aquest màster només per poder buscar un futur que eviti el que he fet fins ara: com a autònoma, estava perdent la vida. I no és just, considero que he treballat durant anys de manera molt professional i competetnt, i els meus clients així m'ho han valorat... i tot i així era impossible arribar a final de mes amb tranquil·litat...