Política
Brussel·les
-
14 desembre 2017 GARANTIES ·
“Cal condemnar el fet que hi hagi polítics a la
presó i a l’exili en aquestes eleccions”
Els moviments independentistes no són els únics
que obren conflictes territorials a la UE. La petita illa de Xipre fa
més de quaranta anys que està dividida i Brussel·les encara intenta
reunificar-la sense èxit. L’antítesi del cas català és un punt de
partida per l’eurodiputat xipriota de l’Esquerra Unitària Europea, Takis
Hadjigeorgiou. La seva llarga implicació en la qüestió xipriota com a
polític i periodista de renom fa que la disputa territorial catalana
hagi captat la seva atenció.
El sorprèn, el moviment català?
M’encanta
i admiro que les persones lluitin per la seva independència perquè vol
dir que tenen un somni. La majoria de polítics a la Unió Europea no
tenen cap somni per al seu poble. Però venint d’un país dividit per
culpa de la invasió turca, haig de confessar que el cas català em genera
sentiments barrejats.
Què cal perquè el somni es faci realitat?
Tres
coses. Una majoria aclaparadora que doni suport a la independència, és a
dir, com a mínim més del 65% dels vots. En segon lloc, que aquesta
majoria sigui sostinguda durant un llarg període de temps i, finalment,
suport exterior. No veig aquests tres elements a Catalunya ara mateix.
Si el 21-D s’aconsegueix la majoria, vindrà el suport internacional?
Necessiteu
aquest suport durant molt de temps per fer notar als governs europeus
que existeix un problema que han de resoldre. Si aquest problema es
manté durant 1 o 3 anys, llavors actuaran. De moment, la UE ha enviat un
missatge clar: no vol involucrar-s’hi perquè ja té prou maldecaps.
La UE intervé en el conflicte xipriota, però no en el català...
La
UE dona el missatge que ho vol resoldre, però només són paraules. Només
aspira a apuntar-se una victòria amb la reunificació de l’illa. En
qualsevol cas, s’impliquen a Xipre perquè es tracta d’unificar un
territori. En canvi, tenen por que si els catalans s’independitzen,
també ho faran els flamencs o els escocesos.
Però la seva intervenció precisament ho podria evitar.
Sí,
és cert. S’haurien d’asseure a la taula i intentar fer de mediadors. Tanmateix, crec que es pensen que si se’n mantenen al marge durant sis
mesos potser el problema es resoldrà sol.Però si la majoria a favor de
la independència aguanta, llavors la UE s’asseurà a la taula.
Veu intencions d’asseure’s, a Madrid i a Barcelona?
No,
al contrari. El govern espanyol només diu que la llei i la Constitució
s’han d’obeir i la UE els dona suport. Madrid s’asseurà a la taula només
si els catalans continuen donant suport al seu somni i mantenen aquest
problema en l’agenda europea. Però això requereix temps.
S’han comès errors al bàndol independentista?
És
molt fàcil criticar, ara mateix, però tot depèn del resultat. Si d’aquí
a uns anys els catalans s’independitzen, llavors hauran fet allò
correcte. A vegades un seguit d’errors no necessàriament genera un
resultat negatiu, sinó que poden acabar sent decisions encertades.
El 21-D té garanties?
No.
Cal condemnar que hi hagi polítics a la presó i a l’exili en aquestes
eleccions. De totes maneres, els comicis seran significatius i donaran
una imatge de la societat.
I si l’endemà de les eleccions no hi ha un acord per negociar?
Històricament,
la lluita per la independència sempre s’ha fet amb sang. No vull que
passi això a Catalunya, així que convindria que aprenguéssim de la
història de la Humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada