És a dir, fer el que està a les nostres mans, les mans de les petites persones normals i correns. Per així transmetre als que vindran un món millor. És el poder 'petit' de les moltes moltes accions de bé de loltes persones individuals, que no és deixen sarrossegar, sinó que actuen en conciència, rectament.
>>> https://youtube.com/shorts/HFb8_vAMAKA?is=ySyXdNymz0s-s3bw
(Escolteu a en Canadell : es pren la molèstia de ser concret i de posar pressupost concret a cada reivindicació, és a dir, fa els deures, fa una feinada. "C@nadell for President". Cuca de Llum)
>>> https://www.facebook.com/share/v/19sEF9eYWH/
La seva visió de la rebaixa del 40% de l'import que "Hacienda" et reclama si pagues desseguida i renuncies a litigar davant d'un jutge, mereix ser escoltada!!!
Àngels Gonyalons (actriu): “El castellà és una llengua preciosa, però no és la nostra.”
Aquesta setmana, a “Col·lapse”, conversem amb l’actriu sobre parlar en català al teatre i a la vida.
#Collapse3Cat
El futur de Catalunya en joc
01.06.2026 -
Publicat a Facebook, "Quim Torra el nostre President"
Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya.
Després d'acabar l'escriptura, composició i enregistrament de les 15 cançons del nou àlbum, CICATRIUS I NAUFRAGIS, no vull escriure noves cançons durant un temps, per tal de recarregar les bateries.
Tot i així, l'Enric Colomer m'ha demanat una cançó (lletra i música) sobre Gaudí, per a la coral d'Ona Llibres, i no m'he pogut ni volgut negar. Penso que val la pena que us en faci conèixer el text...
#AntoniGaudi
L’ARQUITECTE EMPRESONAT (Miquel Pujadó)
Quan ens neguem a obeir,
el poder fem trontollar,
com va fer Antoni Gaudí,
com va fer Antoni Gaudí,
mantenint el català.
Va ser un onze de setembre i eren temps de Dictadura,
eren temps del Directori, ja fa un xic més de cent anys.
Miguel Primo de Rivera ens reprimia amb mà dura,
p’rò la llengua resistia malgrat els mals averanys.
No hi havia a Casanova ni al Fossar de les Moreres
rams de flors ni altres ofrenes, ni banderes ni cançons.
p’rò a Sant Just, la vella església, una missa recordava
els qui el mil set-cents catorze van caure contra els borbons.
Quan ens neguem a obeir…
En Gaudí, el gran arquitecte, el va aturar un policia,
en voler anar a aquella missa amb en Valls, una amistat.
Davant la seva insistència, el van dur a Comissaria,
imputat amb falsos càrrecs d’insults a l’autoritat.
Allà van voler obligar-lo, entre injúries i amenaces,
a fer servir el castellà uns uniformats sorruts
p’rò Gaudí, impertorbable, no acceptava les mordasses
i entre reixes van ficar-lo, amb dos altres detinguts.
Quan ens neguem a obeir…
Després de pagar una multa per ell i un altre dels presos,
sortí amb la testa ben alta, així com havia entrat,
mantenint la seva llengua, deixant emprenyats i encesos
aquells qui no van poder-li esberlar la dignitat.
En un segle, no pas gaire ha canviat la policia
d’un Estat hostil que sempre ens intenta assimilar.
Com Gaudí, cal ser tenaços, conscients dia rere dia
que només serem nosaltres si vivim en català.
Quan ens neguem a obeir…
S
