Ho comunica en una carta adreçada a la militància
23.03.2018
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, no ha
comparegut avui al Tribunal Suprem espanyol, a Madrid, i ha decidit
d’emprendre el camí de l’exili, segons que ha informat ella mateixa en una carta
enviada a la militància. ‘L’exili serà un camí dur, però és l’única
forma que tinc de recuperar la meva veu política’, explica Rovira. ‘És
l’única forma que tinc d’alçar-me en contra del govern del PP, que
persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que
intenta canviar el prestablert i l’establert. Un govern que està
disposat a saltar-se l’estat de dret i les llibertats civils per
aconseguir els seus fins polítics.’
Rovira destaca també en la carta que l’exili li permetrà de continuar
fent de mare a la seva filla Agnès. ‘Les mares sabeu com me l’estimo. I
com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar.
L’exili em permetrà fer-li de mare, i s’ho mereix. Molt.’ I acaba
demanant que ‘la rancúnia no s’apoderi’ de la gent i que no hi hagi
ressentiment.
L’exili de Rovira s’afegeix al de Carles Puigdemont, Toni Comín i
Meritxell Serret a Bèlgica; Clara Ponsatí al Regne Unit i Anna Gabriel a
Suïssa. Marta Rovira no tenia pas el passaport retirat ni li havia
estat prohibit de sortir de l’estat espanyol.
Heus ací el contingut íntegre de la carta:
«Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament,
tants d’altres que ens precedeixen han hagut d’agafar. El camí de
l’exili.
No puc amagar la profunda tristor que sento d’allunyar-me
de tanta gent que m’estimo -i que m’estimo molt. De tantes lluites
compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu:
canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar
de veure els paisatges que m’envolten des de la infantesa, de passejar
per les ciutats on he viscut…
Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure
silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d’expressió censurada
per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris
polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per
amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia.
Aquestes darreres setmanes he viscut dins d’una presó interna.
L’exili serà un camí dur, però és l’única forma que tinc
de recuperar la meva veu política. És l’única forma que tinc d’alçar-me
en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de
votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i
l’establert. Un govern que està disposat a saltar-se l’estat de dret i
les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics.
Tinc una filla, l’Agnès. Les mares sabeu com me l’estimo. I
com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar.
L’exili em permetrà fer-li de mare, i s’ho mereix. Molt.
Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia
s’apoderi de vosaltres. L’anàlisi d’una realitat anti-democràtica i
profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú.
Contra res. Només des del respecte i de l’amor cap a tots els ciutadans i
totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del
treball conjunt aconseguirem una República per a tots.
Tal com diu l’Oriol, “En aquests dies que vindran,
mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i
perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que
hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre
suport. Us estimo”. I això és el que farem, Oriol.
Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal
com ho podré fer des d’ara com a secretària general d’ERC, un partit que
estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més.
Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom!
Marta Rovira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada