05.05.2019 - ANDREU BARNILS
El 17 de desembre del 2017 el conseller Toni Comín em va expressar
una idea que no m’ha abandonat d’aleshores ençà. No havien ni passat
dos mesos de la DUI del 27-O, i ell obria la mirada llarga. Comín, crec
que lúcidament, em va explicar que entràvem en la tercera fase del
procés i que, com les altres, duraria anys. La primera fase va ser la de
l’estatut (2003-2010); la segona, la del referèndum (2010-2017) i la
tercera, seria la de la república. Si dura com les altres, seran set
anys (2017-2024).
Les eleccions del diumenge 28 d’abril han aconseguit, crec, que
aquesta idea ja sigui majoritària. Molta gent, per fi, ho ha acceptat:
el desenllaç és cosa d’anys. Finalment tots ho hem vist. La victòria
d’Esquerra, l’extraordinària victòria d’Esquerra Republicana de
Catalunya, marca un punt d’inflexió massa evident per a negar el canvi
d’època. Ni tan sols la previsible victòria de Puigdemont a les
eleccions europees amagarà el fet real: Esquerra és un partit homogeni,
implantat, ordenat i amb un pla, i Junts per Catalunya, PDeCAT o la
Crida, no (les municipals ho tornaran a demostrar). Dos són els actors
que crec que seran potentíssims aquest temps vinent: Esquerra
Republicana i Carles Puigdemont. La resta, no tant.
La fase de l’estatut (2003-2010) va ser dirigida pels socialistes. La
del referèndum (2010-2017), pels convergents. La de la república
(2017-2024), per ERC. Sempre tots tres amb aliats. Sempre. Però sempre
dirigint. Sempre. Les fases, de moment, han viscut una transformació
espectacular dels partits que dirigien. El PSC de l’estatut i del dret a
decidir ha acabat donant suport al 155. Els convergents del pacte
fiscal, van acabar fent una DUI. Els republicans, que actualment volen
un referèndum pactat, com acabaran?
L’assemblea que avui celebra l’ANC va en la mateixa direcció. Nova
fase. I per això proposa un nou full de ruta. No puc sinó celebrar la
proposta perquè fa setmanes defensava d’aquí estant el mateix full de ruta:
aconseguir el 50%+1 dels vots en unes pròximes eleccions. Vam fer-ho el
Primer d’Octubre en un referèndum. Ara tocaria fer-ho en unes eleccions
catalanes. És això repetir el 27-S? No. És millorar-lo. El gloriós
Primer d’Octubre va necessitar un 9-N abans. La nova fase ha de millorar
gloriosament el 27-S.
L’ANC accepta que el dia que això passi, i que es guanyin eleccions
amb més del 50% dels vots com vam fer el Primer d’Octubre, el govern
haurà de fer una nova DUI, i fer efectiva la república. Però també diu
que el govern tot sol no ho podrà fer, tot això. Per això parla de tenir
masses mobilitzades. Jo precisaria: masses entrenades.
Masses entrenades, sí, en la tercera fase, i no precisament per a fer
una Diada. Entrenades per l’ANC, o per qui faci aquest paper, per tal
de tenir gent que exerceixi la desobediència civil de manera precisa i
responsable. Perquè en la nova etapa faltarà una cosa que el Primer
d’Octubre no es va aconseguir: el control del territori. I això tardarem
anys a tenir-ho. Controlar el país a partir de la desobediència civil
(com crec) o amb Mossos a la frontera (com uns altres creuen) són coses
que no es poden improvisar. Si es volen fer ben fetes, seriosament, i
per guanyar, requereixen anys. Però no dècades.
La pròxima fase, intueixo potser ingènuament, consistirà en un país
que veurà com, les eleccions, les guanyen els independentistes per més
del 50% dels vots, però els partits del govern no fan efectiva la
República. Els governants, suposo que d’ERC, diran, i amb raó, que no
tenen el control del territori. I que val més esperar a tenir un
referèndum pactat. Les bases, incloses les d’Esquerra, no tan solament
pressionaran per no haver de sentir actes de fe en un referèndum pactat,
sinó també per tenir les fronteres controlades (atès que els vots ho
permeten), i s’organitzaran per tenir-les controlades ells, les
fronteres. I aquesta tensió entre els de dalt i els de baix, ben
portada, és la que ens podria fer avançar.
Després de mesos, potser anys, veig actors importants del procés
mirant endavant, de cara al futur, conscients d’una nova etapa. Potser,
finalment, ja hem deixat de mirar al passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada