La mani del 10 de juliol 2010 va ser el resultat de la manera "tan ufana I tan sobèrbia" amb la que Zapatero va anunciar la publicació de l'Estatut del 2006, va ser un punt d'inflexió.

 

 Aquests és el texte que vaig penjar a Facebook fa 11 anys. Algú creu què fos casualitat que els trens de BCN a Girona estiguessin "espatllats"?  O que el que vàrem sentir per la ràdio fora veritat??: "els dos carrils de l'autopista de Manresa tancats per un accident". La manipulació - informativa i de la mobilitat -, viscuda de primera mà. Governava el PSOE a nivell municipal a BCN, a la Generalitat, i amb Zapatero al "Gobierno del Estado".

 

 

Molts de nosaltres hi vam ser. És una d'aquelles vegades que, espontàniament, els catalans van saltar com una molla i anar masivament a una mani. Hi havia un ambient molt molt tens, enrabiat.

 

 

 

 

Si, havia estat convocada, però ni de lluny s'esperava un milió de persones. El Passeig de Gràcia desbordava a Rambla Catalunya i la Diagonal. Aquests comportaments sorprenents han estat descrits per l'historiador Jaume  Vivens i Vives, per Josep Fontana deixeple seu, i darrerament Vicent Partal director de Vilaweb. Si, tot i que des del 1714 ens han atonyinat, escanyat a impostos, empresonat, criticat per parlar català, han tergiversat tal com som - d'estalviadors en resultem garrepes segons Madrid-...etc encara ens manca aquell punt de submissió absoluta. De tant en tant sorgeixen aquestes sorpreses.

 

Què va passar?

 

 

 

 

---