29 de juny del 2022

El Tribunal d'Estrasburg (TEDH) condemna Espanya per la filtració a La Razón de les dades de 33 jutges catalans.

 


 

El Tribunal Europeu de Drets  Humans (TEDH) ha condemnat l’estat espanyol per la filtració que va publicar La Razón el 2014, en què apareixien dades personals de trenta-tres jutges catalans. Aquella publicació, que procedia d’uns informes elaborats per la policia espanyola, va posar en el punt de mira uns magistrats que havien signat un manifest en favor del dret de decidir de Catalunya.

 
El tribunal, en una decisió unànime, considera que l’elaboració d’informes policíacs sobre aquestes jutges sense cap pretext, inspirats únicament per les seves opinions polítiques, vulnera el seu dret d’intimitat, recollit a l’article 8 de la convenció europea dels drets humans.
 
 
Diu que no hi ha cap disposició legal a l’estat espanyol que autoritzi aquesta mena d’informes si no tenen relació amb un delicte. A més, remarca que alguns d’aquests informes contenien les opinions polítiques dels magistrats. “És inqüestionable que les fotografies i alguna altra informació s’havia extret de les bases de dades d’identificació de la policia”, diu el text.
 
En la sentència, el tribunal també considera que la investigació va tenir mancances, perquè els tribunals espanyols no van fer declarar una persona “crucial” en la investigació: el cap superior de la policia de Barcelona.
 
El tribunal no considera que se’ls vulnerés el dret a la llibertat d’expressió, tal com demanaven els demandants, perquè, segons que argumenta, tots ells van poder continuar la seva carrera professional sense que els perjudiqués el fet d’haver signat el manifest. El TEDH ha condemnat Espanya a pagar 4.200 al demandant per danys i 3.993 euros en concepte de costes i despeses.
 
 
La denúncia va ser desestimada en primera instància pel jutjat d’instrucció 15 de Madrid. El tribunal considerava que la filtració constituïa un delicte penal, però que no hi havia prou motius per a atribuir-lo a una persona concreta. El comissari d’informació de la policia espanyola a Catalunya, Pedro Esteban, va confirmar que havia fet informes sobre jutges favorables al dret de decidir, però va assegurar que no havia participat en la filtració a la Razón.
 
 
Vint jutges dels trenta-tres van recórrer contra la decisió a l’Audiència Provincial de Madrid, que l’abril del 2016 també va desestimar la denúncia.
 
 
Noves revelacions
 
Fa poc, uns àudios publicats pel diari El País van demostrar que la policia espanyola havia fet mans i mànigues per eliminar qualsevol rastre que l’impliqués en la investigació secreta contra els jutges. Aquests àudios procedeixen de l’ex-comissari Villarejo i s’hi pot sentir Eugenio Pino, cap de la policia patriòtica, expressant la seva preocupació perquè la filtració d’informació i de fotografies dels jutges assenyalava directament la base de dades dels DNI que gestiona la policia espanyola.
 
 
 
La mateixa notícia, 28.06.2022:

Rahola celebra la sentència de la UE contra Espanya i 'La Razón': "Lacais, delators"

 Espanya està en guerra contra Catalunya i el seu dret a decidir. La seva maquinària bèl·lica fa servir totes les armes que té al seu abast: les legítimes, però sobretot les il·legals i immorals. El seu exèrcit té batallons diversos: el polític, el policial, el judicial, el d'espionatge, el mediàtic i el propagandístic. Tots ells disposats a trepitjar caps, vulnerar drets i passar-s'ho tot per l'arc de triomf. És la història interminable. Com ho és també l'infame currículum de derrotes judicials que acumulen durant la seva croada. Plantofades que, evidentment, no es dicten en cap tribunal de Madrid, sinó ben lluny d'Espanya: a Estrasburg, per exemple. Allà hi ha el Tribunal Europeu de Drets Humans, que acaba de condemnar Espanya per la publicació al diari La Razón de la fotografia del DNI de 33 jutges catalans que s'havien pronunciat a favor del dret a decidir. Una violació flagrant de la intimitat dels afectats, sense dubte.
 
 
Una qüestió que analitza Pilar Rahola en un nou vídeo del canal 'Paraula de Rahola', i que l'escriptora qualifica com una mostra més de la ignomínia imperant a l'Estat espanyol, obsessionat en la degradació i estigmatització d'aquells que considera enemics. En aquest cas, una trentena de magistrats que consideraven "que des de la perspectiva legal tenia cabuda una consulta pel dret a decidir". No pensin que aquesta maniobra periodística i pròpia de les clavegueres més fondes i fosques és inofensiva, ni molt menys. "La senyalització d'aquests jutges va tenir òbviament implicacions socials, polítiques i probablement professionals. Perquè quan un diari decideix posar en portada la foto d'un jutge en ple conflicte territorial, el que està fent és posar una lletra escarlata. L'està marcant a foc, l'està assenyalant, està fent una delació"
 
 
La guerra ve de lluny: el 2014 Catalunya i el moviment independentista començaven un viatge cap a una possible resolució d'un conflicte històric i territorial, donant resposta al mandat de la ciutadania a les urnes. A Espanya li va tremolar tot, i la seva resposta posterior tots la coneixem. En aquella primera etapa va entrar en joc el diari La Razón, publicació de la dreta més cavernària dirigida per un català antiindependentista 5 estrelles com Francisco Marhuenda. Un dels que Rahola nomena com "les persones que van ajudar de les pitjors maneres possibles a assenyalar i marcar aquella gent que podia tenir una actitud democràtica en favor del repte que s'estava plantejant a Catalunya". Sobre el personatge diu: "Quan són catalans se'ls hi diu botiflers. Molts d'aquests que són catalans i tanmateix no senten Catalunya com un país propi òbviament no poden trair una pàtria en la que no creuen... No sé si són botiflers. El que sí que són és lacais. I el diari La Razón està dirigit per un català, un lacai que no va tenir problema en fer de delator. El que estava fent no era només ajudar a preparar tot el procés repressiu, sinó també treure de la societat aquells que tenen una posició ideològica o fins i tot jurídica, però que tanmateix tenen tot el dret a tenir-la i a viure en l'anonimat".
 
tribunal europeu drets humans tedh - acn
Tribunal Europeu de Drets Humans / Foto: ACN
 
 El TEDH considera en la sentència que Espanya va vulnerar drets fonamentals. Sí, Espanya, i no només l'esmentat diari. També els mateixos jutges, companys dels assenyalats, que tenen "culpa reiterada perquè després no van voler admetre les querelles". No és pas l'únic estament involucrat en aquesta lamentable actuació. És una causa coral: "La complicitat de la delació va tenir diversos estaments. Un primer actiu que va ser el periodista del diari que va publicar les fotografies sabent perfectament el mal que en feia, sabent perfectament que estaven assenyalant amb el dit, que estaven estigmatitzant i segregant a un col·lectiu de professionals per les seves idees.


Després els estaments polítics, els partits que s'ho van menjar, que ho van acceptar, que van callar, i fins i tot aquell que governava que era el PP. Segurament en l'Operació Catalunya ho van utilitzar. El Fernández Díaz devia posar-se la foto en el despatx, clavada a la paret. I òbviament va haver la complicitat de l'estament judicial, que va permetre que quedés en la impunitat la vergonya que companys seus, col·legues seus, haguessin estat marcats a foc per les seves idees
".

En resum: "Periodistes lacais. Partits polítics impunes. I estaments judicials vergonyosament còmplices del que sense cap mena de dubtes era una vulneració de drets fonamentals. Així s'ha perpetrat la repressió a Catalunya des del 2014, des que vam aixecar el cap dient "volem decidir", fins ara mateix. Vergonya, vergonya, vergonya de delators"