Foto: Cartoteca de Catalunya
Barcelona. Diumenge, 29 de maig de 2022
Isabel, l’esposa
Jaume i Isabel havien format un matrimoni polític promogut per la cancelleria de Barcelona (1407). Jaume era comte d’Urgell, un domini independent, però subordinat als interessos polítics i econòmics del Principat de Catalunya. I era membre d’una branca menor dels Bel·lònida, els sobirans catalanoaragonesos que clavaven els seus orígens en el comte carolingi Guifré el Pilós (segle IX). I Isabel era filla del comte-rei Pere III i de la seva quarta esposa Sibil·la de Fortià. El matrimoni entre el vidu i ancià Pere i la jove i bella Sibil·la (1377) havia generat una gran oposició, principalment entre els fills dels anteriors matrimonis de Pere i entre els seus aliats cortesans (les oligarquies del país). El seu pare li va procurar un matrimoni avantatjós, però això no li va estalviar els enemics de la seva mare, que la van perseguir durant tota la seva vida.
Elisabet, Elionor i Joana, les filles
Ni l’esposa ni les filles del comte Jaume representaven una amenaça política per a aquell primer Trastàmara que posava les natges al tron de Barcelona. La patriarcal tradició catalanoaragonesa que impedia a les dones coronar-se com a reines titulars els manllevava tota possibilitat. Per aquest motiu, sorprèn l’extrema severitat de la justícia reial —del Trastàmara i dels seus aliats— amb les princeses Urgell: acusades, jutjades i condemnades a confiscació de béns i a reclusió perpètua al monestir de Sixena. Isabel, l’esposa, va morir després d’onze anys de captiveri (1424). I Elisabet i Elionor, que van ingressar en aquella masmorra amb quatre i tres anys, respectivament, i Joana, que havia nascut en captiveri (1415), no sortirien fins al 1422. En aquell moment, amb tretze, dotze i set anys —respectivament— van ser separades de la mare.
Per què a Sixena?
L’elecció de Sixena per a la tètrica funció de masmorra política de les princeses catalanes no va ser una qüestió anodina. El monestir de Sixena havia estat en el decurs de la seva existència molt vinculat a la casa reial catalanoaragonesa. Fundat a finals del segle XII, seria un centre habitual de professió de fe de les filles de la família reial i de l’aristocràcia catalanoaragoneses. Tant és així que, quan va esclatar la crisi successòria per la mort de Martí I l’Humà (1410), el monestir de Sixena (la priora Antònia de Castellolí i tota la comunitat) es van posicionar a favor de la causa de Jaume d’Urgell, com ho faria tot l’estament aristocràtic catalanoaragonès. Després de la victòria política de Ferran I a Casp (1412) i, sobretot, després de la derrota militar de Jaume d’Urgell a Balaguer (1413), els Trastàmara van marginar, totalment, Sixena.
Què va passar amb Sixena?
No obstant això, Elisabet acabaria casada amb Pere de Coïmbra,
quart fill del rei Joan I de Portugal, i la seva descendència
s’asseuria al tron de Lisboa. Elionor, que acabaria casada amb el sicari
napolità del Magnànim, celebraria la seva viudetat com unes noces i
viuria la resta de la seva vida al seu retir d’Amalfi. I Joana, després
d’un matrimoni efímer amb un Foix proper a la seva tieta Violant,
acabaria esposada amb Ramon Folc de Cardona, un dels
últims representants d’aquesta nissaga abans de quedar dissolta entre
les poderoses famílies aristocràtiques castellano-andaluses. Però, en
canvi, Sixena, castigada pel règim, es marciria progressivament, i
perdria la seva condició d’arxiu reial i de seu de corts. El principi de
la fi de Sixena es va escriure quan va ser convertit en la masmorra
política de les últimes princeses de la nissaga catalana Bel·lònida.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada