20 de gener del 2025

Roger de Llúria, esquema biogràfic (1250-1305) Va tenir un rol molt important en la conquesta de Sicilia per part de Pere el Gran el 1282, i en la defensa de Catalunya (1285) invaïda pels francesos

  

El 17 de gener de 1250, a la Calàbria, nasqué Roger de Llúria. De família noble, el pare, Ricard, era vassall del rei Manfred de Sicília, que li havia confiat en feu les baronies de Lauria i Scalea, a l'empenya de "la Bota".

En aquell temps els dominis del rei Manfred s'estenien per Sicília i la meitat sud d'Itàlia, incloent la populosa ciutat de Nàpols, i feien frontera, al nord de la Campània, amb els Estats Pontificis.


Manfred era fill de l'emperador Frederic II de Hohenstaufen, llinatge que feia temps que pugnava amb el papat per la primacia sobre Itàlia.



En aquesta lluita l'Església comptava amb el suport dels reis de França, amb qui tenia una antiga aliança. L'incòmode veïnatge entre el regne de Sicília i el papat encengué encara més les tensions.

Jaume I el Conqueridor, que ja havia patit la "pinça" Església-França durant la croada contra els càtars, s'aproximà als reis de Sicília i el 1262 feu casar l'hereu, Pere, amb Constança, filla de Manfred.

Aquest enllaç segellà una aliança que a més de ser convenient diplomàticament facilitava la ruta dels navegants catalans cap a l'Orient.

L'any 1266, Carles d'Anjou, germà del rei de França i aliat del papa, marxà sobre la Campània, derrotà al rei Manfred -que caigué combatent els francesos a Benevento-, pujà al tron de Sicília i traslladà la cort a Nàpols.
 

El jove Roger, que perdé el pare en batalla, es trobava llavors a Barcelona, al costat de Constança. Format a la cort, segons la crònica de Muntaner, aprengué un "bell cathalanesc" i esdevingué "lo pus perfet Cathala".

Quan el 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres contra Carles d'Anjou i Pere el Gran desembarcà a Sicília per expulsar-lo i coronar-se'n rei, l'almirall de l'estol catalano-aragonès, Roger de Llúria, jugà un paper clau.
 

 
Prengué Malta (1283), derrotà els angevins al golf de Nàpols, capturà el príncep de Salern (1284) i, en el moment més crític, durant la croada francesa contra Catalunya, obtingué una decisiva victòria a les Illes Formigues (1285). La "vendetta" és un plat que se serveix fred.

Retirat, Roger de Llúria morí el 1305 a Cocentània, regne de València, i es feu enterrar als peus del rei Pere el Gran a Santes Creus.
 
 
Copiat d'Esguard Històric que ha penjat aquesta informació i les imatges a Facebook, 20.01.2025
 
 
MÉS SOBRE LA HISTÒRIA D'AQUESTS  ANYS:  CARLES DE  VALOIS  VA REGNAR (NOMINALMENT NOMÉS)  A CATALUNYA I ARAGÓ, veiem-ho:


Tercer fill del rei de França Felip l'Ardit (1245-1285), Carles de Valois (1270-1325) era nét de Jaume I per línia materna. Després de les Vespres Sicilianes (1280), en què els sicilians expulsaven els francesos de Sicília i demanaven la intervenció del rei d'Aragó Pere el Gran (fill de Jaume I i espòs de Constança de Sicília), perquè fos rei de Sicília, el Papa francès Martí IV va nomenar Carles de Valois rei d'Aragó i de València i comte de Barcelona, desposseint al mateix temps Pere el Gran de tots els seus drets i regnes i excomunicant-lo de l'Església.

Durant alguns anys Carles de Valois va ser considerat formalment a Europa el rei d'Aragó i de València i el comte de Barcelona, perquè així li ho havia atribuït el Papa, quan només tenia 10 anys. Va utilitzar el símbol dels 4 pals i es va fer considerar el rei legítim de la Corona d'Aragó. El seu pare, el rei de França, va voler fer valdre els seus drets, però va fracassar en la croada contra la Corona d'Aragó en la batalla de Coll de Panissars. La invasió de Catalunya va ser fallida, i el mateix rei de França va morir a Perpinyà el 1285 víctima de la pesta, quan ja els francesos es retiraven i renunciaven a la invasió de Catalunya.

En tractats posteriors entre la Corona de França, la Corona d'Aragó i el Papat, com el de Tarascó (1291) i el d'Agnani (1295) Carles de Valois va renunciar als seus drets sobre Catalunya, Aragó i València. Hagués pogut introduir una dinastia francesa a la Corona d'Aragó. Però l'operació va ser fallida, els hereus de Pere el Gran van ser reconeguts novament per l'Església, i a la Corona d'Aragó hi va continuar regnant la dinastia catalana de Barcelona.
 
__