21 de juliol del 2025

Economía Catalunya -Espanya, una síntesi



El gran problema d'Espanya amb Catalunya, és que la immensa majoria de comunitats autònomes són deficitàries en quant a generació de riquesa, i en comptes de posar-se les piles i revertir aquesta situació, prefereixen viure de l'almoina de Catalunya i deixar de costat la dignitat..., i he dit Catalunya perquè Madrid no produeix una merda..., Madrid fa trucs de màgia comptable per a fer veure que és una comunitat rica però la realitat és que administra la riquesa dels altres, es queda el millor tros i reparteix la resta..., perquè no som ximples..., tenen una cosa anomenada "capitalitat" que fa que en la seva comptabilitat computi com a ingressos de rendiment propi el seu patrimoni adquirit via impostos d'altres comunitats autònomes, per ser la capital "de tots els espanyols" i que per això la poden "gaudir tots".


L'autèntica realitat d'Espanya, és que el que ells anomenen com a "solidaritat inter-territorial" és en realitat "almoines pagades a la força" per Catalunya, Valéncia, Balears i en molta menor mesura Aragó, és a dir..., l'antiga Corona Catalanoaragonesa, i és que al final la Imperial Castilla (Espanya) és i continua sent alló de sempre..., un territori pirata i paràsit que basa la seva vida i funcionament en la suor dels de sempre i que per a obtenir el seu benefici no dubte a utilitzar la força, que quan no és en forma de lleis imposades és la força pura i dura com quan en el Referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 van deixar ben clar..., que collons s'hauran cregut aquests catalans per a voler separar-se d'Espanya i gaudir del fruit del seu treball?..., nooo ens ho han de donar a nosaltres o els molem a pals..., i això és Espanya senyors..., que qualsevol ciutadà espanyol intel·ligent i decent, sap que el que acabo de descriure és la pura realitat al detall.


Voleu continuar sent pidolaires indignes que viuen de Catalunya o preferiu ser dignes i guanyar-vos la vida amb el cap ben alt?..., us llanço la pregunta espanyols, però per desgràcia ja se la resposta, la mateixa que des de fa 311 anys...

Jordi San Nicolás Villalonga