El país es descompon, cau a trossos, però sense soroll, sense escàndol, amb la lentitud d’un iceberg que es fon. Editorial. Vicent Partal

 

Les darreres dades de les execucions pressupuestàries d'ESP. Catalunya a la cua de les execucions amb un 45% l'any 2023. A la Generalitat tenim el mateix partit PSOE que al govern central, idem ineficàcia. Ara amb els temporals de pluges es posen en relleu de cop ineficiències que arrosseguem des de fa anys, en trens, en el salari i guàrdies dels metges, en manca de pressupost en educació...  Caldran canvis estructurals, això no s'aguanta.

 

 

 

Ni enviar un Es-Alert  no sap fer aquest govern (pel temporal de vent, hi ha llocs com el meu, a on no ens ha arribat l'alerta) 

 

....Resignació –ho diré així– incomprensible. Ahir l’ensenyament va fer una vaga històrica, fart de funcionar malament. La setmana que ve en faran els metges. El país es descompon, cau a trossos, però sense soroll, sense escàndol, amb la lentitud d’un iceberg que es fon. I el govern? Què voleu que us diga jo? A mi el govern em fa la impressió que funciona com una gallina sense cap. Corre d’ací cap allà, es mou, fa veure que fa coses, no para de fer declaracions i promoure titulars que els mitjans concertats reprodueixen acríticament, però la realitat és que no té ni idea d’on va ni què vol. Es refugia simplement en el fet que quan les coses fallen –i fallen constantment–, sempre hi ha algú altre a qui culpar: la telefònica, la meteorologia, el veí del tercer, l’entrenador de la Santboiana, qui siga…

Dit tot això, a parer meu la cosa més estranya de tot plegat no és que el govern actual de Catalunya siga espectacularment incompetent. Això ja ho sabíem tots –inclosa la diputada de les JERC–, que seria així. No: el fet més estrany i incomprensible és la resignació amb què els catalans semblen haver-se instal·lat en aquesta incompetència, com qui s’instal·la en una casa humida i plena de forats perquè no sap on anar. No s’indigna ningú, no protesta ningú, no demana responsabilitats ningú. No reclama dimissions ningú. Us imagineu que Carlos Mazón hagués enviat l’Es-Alert i no hagués arribat a una part de la població? Al País Valencià la gent ha estat capaç de fer fora tot un president de la Generalitat, però al Principat sembla que ara tot s’accepta amb un encongiment d’espatlles que –ho dic seriosament– comença a fer por.

Potser, no ho sé jo, és que ens hem acostumat a governar-nos malament. Potser és que ja no recordem ni què vol dir governar-se. O potser és que ens hem fet tant de mal a nosaltres mateixos aquests darrers anys –barallant-nos com criatures i perdent-nos el respecte més elemental- que ja no recordem ni tan sols que som un poble, encara menys que som el mateix poble capaç de dur a terme la revolució democràtica més gran a l’Europa del segle XXI. Nosaltres som els qui vam tombar Espanya el 27 d’octubre de 2017 i m’agradaria que algú m’explicàs avui –sense trampes ni brometes de mal gust– com és que ara no som capaços ni de tombar aquest governet d’incompetents monumentals, aquesta Generalitat de fireta que ni un missatge en massa a la població no sap enviar.