(L'editorial simula que parla amb Gabriel Rufian, que ara dubta si és el moment de ésser independentista, ves quines coses...)
""....allò que compartim? Pedro Sánchez
no és una promesa que no sabem com eixirà, és un govern amb recorregut i
fets consolidats. Fa anys que mana. I, en relació amb Catalunya, les
coses continuen exactament on les va deixar Mariano Rajoy.
El dret d’autodeterminació continua essent una línia vermella. La
repressió continua. El 155 que Sánchez va fer possible continua enganxat
a l’administració. L’exili encara hi és: a Bèlgica i a Catalunya Nord.
Els trens no van. El Pegasus encara espia. L’espoliació fiscal creix de
manera monstruosa. Les inversions promeses? Com si sentissen ploure.
L’ensenyament i la sanitat no poden més. El català no és la llengua
natural, sinó que és amenaçada més que mai per tot de lleis i tribunals.
I les promeses grandiloqüents han acabat essent totes mentides o
burles. O no? Una pregunta tan sols: on és aquella taula de diàleg sense
la qual vós mateix, senyor Rufián, juràveu el gener del 2020 que no
votaríeu mai Pedro Sánchez?""
(En tenim més de problemes greus: l'habitatge, la immigració, la multireincidència, els okupes que tenen més drets que el propietari, la seguretat ciutadana...Cuca de Llum)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada